Ir al contenido principal

Reflexions posteriors a #Dialegs

La identitat digital... la vessant política del món 2.0... la llibertat per expressar-te... idees diferents al meu cap completament conectades i que avui he vist paleses en l'acte al que he assistit en part aquest matí i en una petita conversa mantinguda amb @Donaire.

Així que intentaré plasmar aqui les reflexions que em volten i me pregunto sense acabar de trobar-ne les respostes.

Tots aquells que estem presents a la xarxa, en major o menor mesura i en funció del temps que hi fa que hi sóm i de l'activitat que hi desenvolupem hem anat construint i construim de forma dinàmica la nostra identitat digital.
Aquesta identitat entenc que no és excloent ni diferenciada de la pròpia personalitat, i que possiblement investigacions properes ampliin la informació de com les relacions establertes a internet acaben també formant la personalitat.
Així doncs, si la identitat digital és un mirall on reflectim allò que va deixant petjada a internet de la nostra personalitat, moltes de les regles establertes en les relacions socials també hi tenen cabuda, així com la reputació, la imatge, la credibilitat, etc... I com a persones sóm complexes i així doncs només la permanència en el temps i la diversitat de presències a la xarxa de la mateixa persona poden anar formant una imatge semblant a la realitat...

Observo també, que en el món 2.0 de la conversa a internet no només fem xarxa les persones i les seves identitats personals, si no també organitzacions, empreses, partits polítics.... i fins aqui, correctament uns i altres s'interrelacionen.
Què passa però quan una organització, empresa o partit polític acaba condicionant la identitat digital d'una persona? no acabo de trobar-ne la resposta...
Si jo escric un bloc, emeto un tweet o comparteixo un enllaç al facebook sóc jo persona física que ho faig, sota el meu pensament i gustos, actúo amb la meva llibertat i pensant si de cas en la meva imatge o credibilitat si no et deixes portar pel sentiment del moment..
Però i si jo sóc declaradament d'un partit polític? haig de parlar necessariàment seguint les directrius del partit? o si sóc membre d'una empresa o funcionari públic haig de tenir-ho en compte en les meves intervencions a la xarxa?

Alguns trobo que han solventat això decidint que la seva identitat digital hagi estat des d'un inici una identitat digital només laboral... s'han donat d'alta a Facebook o Twitter amb una intencionalitat política per exemple i les seves intervencions siguin com siguin aniran sempre o casi sempre lligades a la intenció amb la que van tenir un mirall de la persona a internet. Per què el mirall no és llavors de la persona complerta, sino de la vessant que han escollit reflectir a la xarxa.
Però i aquells que esdevenen tan complexes en el món virtual com en el del carrer? em pregunto si realment existeix una autèntica llibertat d'expresió. Doncs tal i com estan muntades les estructures de poder en els partits polítics trobo que és encara perillós el poder que un militant de base pot tenir amb la seva presència a la web... i que precisament, aquells polítics mes distants i provocants de desafecció els que mantenen una por al món 2.0, una por no tant al mitjà tecnològic com a tal sino, sota el meu punt de vista, por a la conversa, a la respota, a la necessitat contínua d'argumentació.
En l'acte d'aquest matí, recull la premsa que el MH President Montilla instava a les seves bases a fer política 2.0 sense esperar consignes... Si es donessin consignes la conversa esdevindria artificial i poc honesta, però em pregunto fins a quin punt existeix una autèntica voluntat de crear una política participativa i em preocupa especialment com condiciona la identitat digital les intervencions polítiques que pot fer un persona..

Complicat tot plegat

Comentarios

Enric Llorens ha dicho que…
El que s'ecriu al bloc personal, tot i ser membre d'un partit, ha de ser considerat com a opinió personal. Els blocs no han de ser, en general, la veu oficial del partit.
Alguns malintencionats intenten, per enmerdar, confrontar les opinions personals amb les postures oficials dels partits. A vegades ho aconseguiexen. Altres, com em va passar a mi amb un comentari sobre el Samaranch,no. El partit es va comportar, no podia ser d'altre forma!
Manuel Cáceres ha dicho que…
Suposo que en això, com en tot, cada persona és un món. Personalment, tant al blog, com al Facebook, com al Twitter, escric molt de política, però també d'altres coses, i el que escric són les meves opinions personals, no pretenc representar ningú.

Ara bé, milito en un partit i hi tinc un càrrec orgànic, i crec que això m'obliga a una certa autocensura, sense que impliqui que no pugui, de vegades, expressar discrepàncies amb la línia del partit, o amb actuacions concretes. Però segons quines crítiques no les faria en públic, i preferiria fer-les en els àmbits de debat que el partit facilita.
Què t'anava a dir ha dicho que…
jo crec que poden ser paral·leles totalment.
JORdina ha dicho que…
Crec que és important i necessari trobar-se còmode amb la identitat digital que un vol projectar... i crec que la virtut de tot plegat és saber trobar el punt mig d'entre allò professional i allò personal!
Bona reflexió!
Arreveure!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...