Ir al contenido principal

Contra les ajudes linials i les reduccions a tothom

Massa s'ha escrit ja en pocs dies sobre les mesures plantejades pel President del Govern entorn la reducció del dèficit. Precisament pocs dies abans d'annunciar-les vaig escriure una primera part respecte això , i la meva intenció en aquell moment, quan encara no se sabia res tot i que ens ho esperàvem, era recordar que no es tracta només de controlar la despesa pública, sino que cal ser estricte i perseverant en la persecucció dels que cometen frau fiscal amb total impunitat.

Quan més s'ha incrementat l'IVA de forma històrica se n'ha reduït la recaptació , i això només és un exemple. Una cosa és aprofitar certs avantatges fiscals i una altra diferent és obviar les obligacions. I potser el que més indigna és que els que cauen en el frau i la corrupció són els que més en tenen. Serà qüestió que pequen d'avaricia... on és el càstig diví?
És vergonyós que demanem als pensionistes que sobrevisquin amb el seu sou pujant-li impostos quan recentment hem eliminat l'impost sobre el patrimoni per un costat i altres incrementen les seves fortunes buscant fòrmules corruptes d'enriquiment.

Ultimament penso que les polítiques socials que hem tingut en els ultims anys han sigut molt més comunistes que no pas socialistes.
Ja passava quan estudiava la carrera a la Universitat: jo no em podia beneficiar de cap beca que no fòra conseqüència d'una matricula d'honor per què només tenia un germà i el meu pare (mestre funcionari) declarava tots els seus guanys. Altres famílies nombroses que es compraven tots els llibres en lloc de fer cues per fotocopiar-los o fills únics amb pares que no declaraven ingressos es beneficiaven d'ajudes que lamentablement, sota el meu punt de vista s'han seguit donant injustament.
Potser quan sortim de la crisi aprenguem per fi que les ajudes no han de ser linials ni per tots iguals. De sobte, 400 euros per tothom, de cop, 2.500 euros per cada nen nascut, invariablement descomptes per famílies de 3 o més fills o pensionistes tots per igual.... Qui em pot rebutjar el raonament que sense cap dubte no s'actúa amb justicia?

Això porta a que ara... els retalls també són per a tots. Per això sembla una posició més comunista que socialista. On està la justicia social? l'equiditat?
Els 2.500 euros fora, els 400 també... què menos. I totes les ajudes donades l'any anterior per adquirir vehícles o en rendes bàsiques d'emancipació han de declarar-se com a guanys patrimonials...
Però per què a totes les rendes d'emancipació? per què totes les ajudes a bebés? per què tots els pensionistes? i per què tots els funcionaris? No tots tenen la mateixa qualitat de vida, ni molt menys, ni el mateix patrimoni ni ... ni...
I respecte la reducció del 5% sobretot fòra necessari evaluar la feina desenvolupada pels funcionaris de la mateixa forma que es fa en moltes empreses privades. Evaluar-ne la formació continuada per exemple i si es necessiten tants i tants assessors... És necessari una reforma profunda, evaluant-ne les funcions i els processos. Tot i que de moment, em semblaria més adequada una reducció de sou realment proporcional al sou cobrat. Sembla una mesura "a l'alemanya", reduïm sous per mantenir la feina... aprofitem doncs per avaluar aquesta feina. I sense oblidar la incogroència que suposa que un alcalde o President de Comunitat Autónoma tingui un sou més elevat que el President del Govern. Els propis partits polítics i sindicats haurien de pendre la iniciativa deixant de seguir financiant-se amb subvencions públiques.
A tot això a més, llegeixo que la reducció mitja del 5% no afectarà als empleats públics.

Sincerament no ho entenc. O sí que ho entenc sota dos lectures diferents i complementàries: la primera, el Govern ara mateix no pot anunciar una rebaixa de sou a més en els empleats públics ( on l'Estat funciona com una empresa privada, amb els seus convenis i contractes). Això suposaria que el País s'aturés i agités. No només serien metges, seguretat, sanitat... tots els transports, administratius, correus... entrarien en movilitzacions i en un estat de nerviosisme justificat i res recomanable per l'economia interior i imatge exteriors. És per tant, un dels motius, evitar més "enfado" social...
Però si s'ha de reduïr el dèficit retallant la despesa pública, i l'Estat actúa com a empresa privada,accedim doncs al segon motiu: entraran en funcionament els mecanismes que ja s'han aplicat en les organitzacions privades: reduccions de jornada, no renovacions de contractes temporals, no noves incorporacions per cobrir jubilacions i baixes, etc... Una reducció progressiva del personal. Llàstima que aquesta reducció de personal afectarà als mileuristes superformats que treballen totes les hores necessàries i no els dinosauris que enlenteixen, retarden i fan pesada i antiga l'Administració Pública.

Comentarios

Arturo Reina ha dicho que…
Qué vols dir amb "més comunistes que socialistes". Entenc que ho dius amb un to negatiu, però sincerament, no hi veig la diferencia. De fet, les mesures que s'han pres no em semblen pas ni comunistes ni socialistes, en tot cas podrien passar per mesures socialdemócrates, y molt suaus. Una mesura comunista o socialista hauria estat la creació de empreses estatals o la nacionalització d'empreses existents.
Què t'anava a dir ha dicho que…
aqui entre la casa del rei i l'exercit ens podrien apujar el sou a tots i ningú ho trobaria a faltar,o si?
GURMET ha dicho que…
Com totes les propostes economiques es poden te nir els fectes desitjas o els contraris ,, jo personalment crec que tindra efectes contraros, i que cal regular monopolis encuberts com colegits profesionals, preus de serveis desmesurats no es llogic que una persona cobri 1200 euros hi han que menos i hores de reparació de tallers u alguns serveis es cobrin a 54 euros,que no es gevin pramb mes impostos preus desmesurats i avariciosos ni grans fortunes ni guanys de bancs i si em quedo amb una paraula l'equiditat. Un plaer conexer el teu bloc et segueixo.
Sylvie ha dicho que…
Hola Rodaimos. Gràcies per llegir-me i comentar... Quan dic "comunista" no vull dir necessariament q sigui pejoratiu.. però sí que "para todos igual". És en aquest sentit que ho dic. Les ajudes i subvencions no poden ser per tots iguals. I de la mateixa forma dic q els retalls son "comunistes" per què també afecten a tots. Cuando hay es para todos y cuando falta se lo quitamos a todos. Per aqui anava el tema..

Miquel gràcies per l'aportació

Gurmet agraïda per el seguiment :-)

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...