Fa molt de temps que no he actualitzat el bloc. Molts dels que el llegiu o que em coneixieu sabeu que he patit un accident de circulació que m'ha fet aparcar una mica tota la meva quotidianitat. Ara la normalitat torna i espero que també la freqüència dels posts... tot depen, com sempre, del dia a dia. Hi han moltes coses que he anat sentint i llegint que m'han cridat l'atenció, que hagués dedicat temps a escriure-hi i que potser faré, com per exemple la importància de corretgir la llei del menor... però les noticies successives sobre bebés recent nascuts abandonats em trenquen el cor.
Aquest matí s'ha trobat un altre bebé , mort, al mitg d'escombraries i dins una bossa de plàstic. Esgarrifa comprovar que buscar "bebé muerto contenedor basura" té com a resultat 80.700 entrades a Google, i encara més quan recordo que tan sols fa 5 dies, també a València es va trobar un bebé que havia estat abandonat, tot i aquest va ser rescatat a temps. No arribo a entendre com és pot arribar fins al final d'una gestació i ser capaç de desfer-te del fill que has tingut d'aquesta manera. Tantíssims cops hem sentit com s'han matat o abandonat (que pel cas, casi és el mateix) a bebés acabats de neixer que m'he preguntat ara i mil cops per què no donen als seus bebés en adopció. Assumeixo que poden haver-hi situacions més o menys complicades per una dona que l'impedeixin fer-se carreg d'una maternitat que possiblement ni va triar, però per què, havent complert la gestació, no donen els fills quan tothom sap que és perfectament legal ? Crec que és una opció que ni es recorda. Només quan sentim aquestes noticies ens fem la pregunta... però per què doncs, quan als diaris o informatius televisats surten aquests fets no es sobreimpresiona què ha de fer, on ha de trucar, una dona que estigui pensant en desfer-se del fill que està a punt de tenir?
Lamentablement, porto més de quinze minuts navegant per Google, una eternitat, sense trobar quin protocol ha de seguir una dona en aquesta situació. Facilment trobo els passos per tal d'adoptar un nen o nena, però no com fer per entregar-lo. Per què no està exposat obertament?
Puc indicar-vos que habitualment és en el moment de parir que la mare ho comunica a l'hospital que fa venir l'assistent social per tal de cerciorar-se de que la decisió de la dona és ferma i posteriorment és el jutge de guardia qui accepta la donació. Si no recordo mal, la dona té 30 dies per fer-se enrera. En qualsevol cas a Catalunya es pot contactar amb l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció o acudir a l'assistent social de cada municipi qui serà qui orienti en el procés.
Aquestes noticies em fan tenir present una pel·lícula que he vist recentment : El extraño caso de Benjamin Button. A l'inici de la història, en un part complicat la mare mor i el pare en veure el bebé el deixa en un asil. El bebé és tremendament lleig, és un avi en el cos d'un nadó.
No us vull espatllar la pel·lícula si no l'heu vista, però és meravellós la forma com s'explica el paralelisme entre la vellesa i la infància, la manera com la figura d'una mare s'expresa simplement en l'amor (per això he triat la imatge que he triat per il·lustrar el post) , la bellesa de cadascun dels detalls que van conformant la nostra vida, la importància de la gent amb la que ens anem creuant... tot això acaba formant un cercle perfecte, com la imatge de l'huracà Catrina que constant i permanentment envolta la història.
3 comentarios:
Molt bé. Ja era hora que hi tornessis. vagi molt be.
No entenc com una mare (o un pare) poden seguir amb la seva vida després de deixar el seu fill, una criatura desvanguda, abandonada. I dins d'un contenidor!
L'ésser humà pot ser esgarrifosament pervers.
PS: Per cert, espero que ja estiguis recuperada de l'accident.
Publicar un comentario