divendres, 28 de març de 2008

Mari Luz

Fa temps que vai escriure un post respecte la desaparició de la petita Madeleine. I precisament per això no he volgut escriure quan també va desapareixer la nena d'Huelva, Mari Luz. Haig de reconeixer, amb sinceritat, que vaig pensar que la nena simplement va caure, que va ser un accident. Sempre sentia comentar als pares que la nena "mai creuava la vorera" i que havia baixat sola (amb nomes 5 anys) a comprar abaix de casa. Em semblava ( de fet , encara m'ho sembla) una mica d'irresponsabilitat deixar nens tan petits sols al carrer i per això mateix vaig considerar que els mitjans de comunicació en feien un gra massa de tot plegat.
Ves per on, sort que aquest cop no m'he precipitat ( no ho dic pel post sobre Madeleine, segurament m'equivoqui però la meva opinió al respecte no ha variat) per que la opció més desagradable és la que sembla més certa.
M'indigna el fet de pensar en la frase " cadena d'errors" : una cadena d'errors ja va fer que la petita Alba quedès en coma després d'una pallissa que només va ser el final d'una serie insofrible de maltractaments. I ara també una cadena d'errors ha permés que l'acusat tingui antecedents per pederastia per els que encara no ha complert cap condemna. Ja amb el cas de l'Alba ja van dir que s'obriria una investigació però que jo sàpiga el temps ha fet que altres noticies ens fessin oblidar els erros passats.
Només una pincellada per a fernos una idea del cumul d'errors: hauria d'estar complint condemna per abusar de la seva filla, però no la complia per què estava desaparegut.. tot i així, cada 15 dies es presentava al jutjat! com es podia presentar si estava desaparegut? només cal que llegiu el diari totes les famoses errades.
I és clar, avui veig a les noticies que la gent comença a prendre's la justicia per la seva mà, que reben a pedrades al presumpte assassí, que han encetat una baralla amb el germà...
No puc defendre que la gent vulgui vengar-se de la familia del pressumpte assassi i d'ell mateix, però haig de dir que ho entenc. Ha de ser horrorós perdre a un fill i pensar que l'assassí havia d'estar condemnat i a presó.

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Tots aquests casos de criatures mortes o desaparegudes... és terrible. A Alemanya, especialment a l'est, s'han donat últitament uns quants casos de nanos morts pels seus propis pares (nadons, acabats de néixer). Quan de monstre al nostre voltant!

Josep Lluís ha dit...

Com a pare he de dir... no, com a ésser humà he de dir que tot plegat és monstruós. La pena de tot plegat no és la suposada irresponsabilitat que cites, la de deixar anar a una nena de cinc anys a comprar xuxes sola. La pena és que no ho pugui fer perquè hi ha bestioles soltes. Va ser una nena però, podia haver estat una noia, una dona o un noi, que més dona...

Striper ha dit...

El cas es molt greu no entenc com pot haver gent aixi, la justicia lenta, ineficaz moltes vegades porta a que a vegades pasin coses com aquestas. Petons.

Sergi ha dit...

Per mi no hi ha debat possible en aquests casos. El qui la fa, la paga. Un cop es demostra la culpabilitat, engarjolat de per vida. Sense possibilitats de reducció de condemna. PErquè si algú li fa mal al meu fill, i me'l trobo... buf! no sé què faria, però segurament un disbarat. Per tant, queda dit, però a aquests individus... ni aigua.

Xavi ha dit...

Fixe-us com de tots els temes que toca als drets humans (que en definitiva és d'això del que estem parlant), o segueixen anant malament o va a pitjor que fa uns anys enrera. No se m'acut cap solució en aquests moments.

Sara Maria ha dit...

D'acord amb tots, però també em vaig preguntar, com la Sylvie, que feia una nena de cinc anys sola al carrer comprant? Per molt que no creués mai el carrer...

Sara Maria ha dit...

Si passes per Un racó del món... Hi tens un premi.
http://unracodelmon.blogspot.com/2008/03/premi-calidesa-per-delicies-del-rebost.html

Franklin Kareem Nyram ha dit...

No sé si plantear revisar el código penal en este país o la propuesta poco democrática de la cstración química para estos sinvergüenzas.

Un saludo.

Ramon ha dit...

Són tantes les coses que fallen del nostre voltant, a la nostra societat... Una nena de 5 anys que la deixen anar sola pel món; un malparit que posa en evidència, en reperides ocasions, a un patètic sistema judicial; un dèbil sistema sanitari que deixa al carrer a malalts mentals perillosos; i nosaltres que no sabem ben bé que fer. Uns pelariem al tio. Altres el fotriem a la presó fins que es podrís. Hi ha l'opció de la castració, però també li hauriem de tallar les mans, altrament, crec, que seguiria sent perillós. No sé, et ben juro que li he donat tombs i encara no sé que faria amb ell. La realitat, però, és que això es tornarà a repetir. En un altre lloc, però, assistirem a la mateixa pel·lícula. Vetllem pels nostres i, de moment, posem-hi el màxim senderi possible.

Una abraçada

Sylvie ha dit...

Ferran
Ja ho has dit tu bé, son monstres que ens envolten.. aqui , a Alemnaya i lamentablement a qualsevol part.
Josep LLuis
Benvingut i gràcies pel comentari. És cert el que comentes, abans no crec que es patis tant per haver-hi nens al carrer, però saps que com a apre no deixaries un nen tan petit sol abaix de casa.
Stripper,
Si, la injusticia de la justicia és alarmant!
Sergi,
Jo sento la mateixa rabia interna.. per aixo dic que no ho puc defendre però no sé què faria si em passes aixó a mi.
Xavi
la pena és aquesta, la manca de sol-lucions, però en aquest cas concret és trist lamentar que es podia haver evitat...
Sara Maria
AL 100% d'acord en tu..
Franklin,
la castracion quimica no me parece una solucion no democrática... creo que es para plantearselo, aunque no sé si es solucion por lo menos se evitarían algunos casos reincidentes..
Ramon
bentornat! és trist pensar el que dius, que tornarà a passar..