
Avui havia pensat escriure algo que m'ha meravellat. He sentit al meu fill dir mama... és indescriptible tot plegat! (sobretot quan ja l'has sentit dir avvviiii, iaiaiaia, papa....) i quan anava a dir que són aquests moments els que t'omplen de vida he trobat un petit regal que m'ha fet moltissima il·lusió. En el tranquil racó de la Sara Maria hi havia un premi per mi. Un premi per la calidesa i la simpatia del meu blog. És el primer cop que em concedeixen un!
I ara em toca a mi asignar-lo així i tot i que em costa de triar entre tots aquell que sabeu que llegeixo allà va:
1. El blog del Jordi Roca, un mestre i sobretot pare.
2. El blog del Xavi Duran, que ha tornat a arrencar fa poc.
3. El blog del Sergi, per què sap queixar-se amb simpatia.
4. El blog del Ferran per la calidesa que crea al seu voltant.
5. El blog del meu pare, per què sí!!
Moltes gràcies de debó...
Comentarios
porteu-li uns cleanex a la mama, que li cau la baba... :-)
Som afortunats, oi?
Moltes gràcies per la menció, i enhorabona pel moment mega-especial (un més!) que has viscut amb el vostre nen.
Un petonet
Pel que fa a la sensació de sentir com el teu fill et diu "mama" realment és indescriptible, cada moment suma en aquesta aventura diària de ser pares, és una passada!
Salut
Ah! doncs, prepara't per quan la criatura et digui per primer cop: mama, estimo. No et puc descriure només en una línia que se sent. Una catarata de sensacions.
Gaudeix-ho, maca.
Salut i mencions
Gràcies a tots pels vostres comentaris i per formar part d'aquest blog.
Petonets