Ir al contenido principal

Calidez


Avui havia pensat escriure algo que m'ha meravellat. He sentit al meu fill dir mama... és indescriptible tot plegat! (sobretot quan ja l'has sentit dir avvviiii, iaiaiaia, papa....) i quan anava a dir que són aquests moments els que t'omplen de vida he trobat un petit regal que m'ha fet moltissima il·lusió. En el tranquil racó de la Sara Maria hi havia un premi per mi. Un premi per la calidesa i la simpatia del meu blog. És el primer cop que em concedeixen un!

I ara em toca a mi asignar-lo així i tot i que em costa de triar entre tots aquell que sabeu que llegeixo allà va:

1. El blog del Jordi Roca, un mestre i sobretot pare.
2. El blog del Xavi Duran, que ha tornat a arrencar fa poc.
3. El blog del Sergi, per què sap queixar-se amb simpatia.
4. El blog del Ferran per la calidesa que crea al seu voltant.
5. El blog del meu pare, per què sí!!

Moltes gràcies de debó...

Comentarios

Xavi ha dicho que…
Gràcies a tu, per ser-hi i per transmetre la tendresa i la sensibilitat que transmet el teu blog.
porteu-li uns cleanex a la mama, que li cau la baba... :-)
Ferran Porta ha dicho que…
Ei Syl! Això dels blogs té coses increïblement excel·lents: coneixes tantes opinions, tantes òptiques diferents des de les quals veure una mateixa realitat... coneixes persones que t'aporten coses, a les que d'una altra manera no hauries pogut conèixer.
Som afortunats, oi?
Moltes gràcies per la menció, i enhorabona pel moment mega-especial (un més!) que has viscut amb el vostre nen.
Un petonet
Sara Maria ha dicho que…
Felicitats maammaaa!
Борис Савинков ha dicho que…
És molt maco! Ara, hauràs de fer alguna cosa perquè dir-te mama després de tota la familia no pot tornar a passar ;-) Amb els anys és ben cert que els nens són de la mama, ja veuràs, ja veuràs...
Striper ha dicho que…
Aixo de sentir un fill dir clarament papa o mama no es paga ni amb un prestem hipotecari, i felicitats per el premi jo em sento molt acollit i calid al teu bloc.
JRoca_Font ha dicho que…
Ep, moltes gràcies per la calidesa del premi, s'agraeix.
Pel que fa a la sensació de sentir com el teu fill et diu "mama" realment és indescriptible, cada moment suma en aquesta aventura diària de ser pares, és una passada!
Salut
Anónimo ha dicho que…
Moltes felicitats pel premi. No cal que et digui que te'l mereixes. Penso que has tingut la virtud de fer un bon grup de persones al teu voltant. Serà per la calidesa a la que tothom es refereix? Segur que sí.
Ah! doncs, prepara't per quan la criatura et digui per primer cop: mama, estimo. No et puc descriure només en una línia que se sent. Una catarata de sensacions.
Gaudeix-ho, maca.
Sergi ha dicho que…
Caramb Syl... no puc més que queixar-me amb simpatia per la teva menció si vull ser coherent amb el reconeixement que em dones. D'altra banda, dir-te que sí, que és cert que aqui, al teu blog s'hi està bé... s'hi respira pau i tranquilitat... Puc quedar-me? jejejeje

Salut i mencions
Anónimo ha dicho que…
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Computador, I hope you enjoy. The address is http://computador-brasil.blogspot.com. A hug.
Sylvie ha dicho que…
Hola!!

Gràcies a tots pels vostres comentaris i per formar part d'aquest blog.

Petonets
Striper ha dicho que…
Hola pasat per casa meva que tens una cosa.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...