-->
La recent nit de Hallowen ( ja no discutirem sobre Castanyades, ni panellets...) m'ha fet pensar en què té de diferent aquesta festa per a entrar tan rapidament i agradar tant. I al marge de raonar que el fet de tenir una excusa per una festa de bars i sortides nocturnes seria suficient trobo que sincerament hi ha algo diferent i que enganxa. I crec que es la comercialització de la por.
La nit de tots sants era la nit que segons la tradició celta els que havien mort fa poc temps tornaven a conviure amb els vius. La nit de bruixes. Els esperits buscaven (busquen) aquesta nit per a posseïr als vius i així ressucitar. Per això la gent es disfressava, enmbrutaven les cases i les decoraven en motius sinistres per a que els morts passessin de lluny. Tot plegat realment sinistre si realment creus que un esperit et pot posseir i intentes posar-hi remei...
D'uns anys cap aquí, passant per EEUU aquesta por als morts, a la possesió d'esperits, aquest ambient negre, es comercialitza. I ven. I tant que ven!
La por és una emoció, una emoció realment intensa i desagradable, i no deixa de ser una resposta adaptativa al medi. La por es innata, a allò que es perceb com a perillós o angustiós... tot i que “s'apren” cultural o socialment a tenir por a moltes situacions.
D'uns anys cap aquí, passant per EEUU aquesta por als morts, a la possesió d'esperits, aquest ambient negre, es comercialitza. I ven. I tant que ven!
La por és una emoció, una emoció realment intensa i desagradable, i no deixa de ser una resposta adaptativa al medi. La por es innata, a allò que es perceb com a perillós o angustiós... tot i que “s'apren” cultural o socialment a tenir por a moltes situacions.
Biologicament l'emoció de la por va lligada al sistema limbic , en concret a l'amigdala. És realment fascinant comprende com funcina bioquimicament una emoció o qualsevol funció cerebral. Aquí podeu llegir una breu explicació del desencadenament de la por. Llegireu la fisiologia de la por.
Penso que de la mateixa manera que a la Nit de Bruixes es fa front a la por fent por, enfontrar-nos a situacions que ens creen por voluntariament resultaria del tot inadaptatiu. És la recerca de les emocions fortes, situacions limits la unica resposta a aquesta actitud. Em ve al cap com alguns llegeixen llibres terrorifics, o mirem pel·lícules buscant a sentir aquesta emoció... personalment no sóc de sang i fetxe però reconec que aquells ambients tensos, la musica de fons que oblides que sents, el que arribo a imaginar sense veure res... la imaginació hi col·labora amb la por. Recordem que la por s'esdevé quan anticipem algo perillós o angustiós i a vegades és del tot irracional, com les fòbies ... o no està més que dins nostre com la por a perdre. A perdre el que tenim, el que estimem, el que ens dona seguretat, tranquilitat, a la situació angustiosa en que ens suposaria aquesta perdua..
Penso que de la mateixa manera que a la Nit de Bruixes es fa front a la por fent por, enfontrar-nos a situacions que ens creen por voluntariament resultaria del tot inadaptatiu. És la recerca de les emocions fortes, situacions limits la unica resposta a aquesta actitud. Em ve al cap com alguns llegeixen llibres terrorifics, o mirem pel·lícules buscant a sentir aquesta emoció... personalment no sóc de sang i fetxe però reconec que aquells ambients tensos, la musica de fons que oblides que sents, el que arribo a imaginar sense veure res... la imaginació hi col·labora amb la por. Recordem que la por s'esdevé quan anticipem algo perillós o angustiós i a vegades és del tot irracional, com les fòbies ... o no està més que dins nostre com la por a perdre. A perdre el que tenim, el que estimem, el que ens dona seguretat, tranquilitat, a la situació angustiosa en que ens suposaria aquesta perdua..
En qualsevol cas saber a qué tenim por ens fa més fàcil enfontrar-nos a ella. Però no pensem en deixar de tenir-la.. no seriem nosaltres.
Comentarios
Ester.
Pel que fa a Halloween, és una festa que ni m'agrada ni m'interessa gens. Suposo que perquè està directament relacionada amb la por. Quin yuyu!