Ir al contenido principal

La Por


-->
La recent nit de Hallowen ( ja no discutirem sobre Castanyades, ni panellets...) m'ha fet pensar en què té de diferent aquesta festa per a entrar tan rapidament i agradar tant. I al marge de raonar que el fet de tenir una excusa per una festa de bars i sortides nocturnes seria suficient trobo que sincerament hi ha algo diferent i que enganxa. I crec que es la comercialització de la por.
La nit de tots sants era la nit que segons la tradició celta els que havien mort fa poc temps tornaven a conviure amb els vius. La nit de bruixes. Els esperits buscaven (busquen) aquesta nit per a posseïr als vius i així ressucitar. Per això la gent es disfressava, enmbrutaven les cases i les decoraven en motius sinistres per a que els morts passessin de lluny. Tot plegat realment sinistre si realment creus que un esperit et pot posseir i intentes posar-hi remei...
D'uns anys cap aquí, passant per EEUU aquesta por als morts, a la possesió d'esperits, aquest ambient negre, es comercialitza. I ven. I tant que ven!
La por és una emoció, una emoció realment intensa i desagradable, i no deixa de ser una resposta adaptativa al medi. La por es innata, a allò que es perceb com a perillós o angustiós... tot i que “s'apren” cultural o socialment a tenir por a moltes situacions.
Biologicament l'emoció de la por va lligada al sistema limbic , en concret a l'amigdala. És realment fascinant comprende com funcina bioquimicament una emoció o qualsevol funció cerebral. Aquí podeu llegir una breu explicació del desencadenament de la por. Llegireu la fisiologia de la por.
Penso que de la mateixa manera que a la Nit de Bruixes es fa front a la por fent por, enfontrar-nos a situacions que ens creen por voluntariament resultaria del tot inadaptatiu. És la recerca de les emocions fortes, situacions limits la unica resposta a aquesta actitud. Em ve al cap com alguns llegeixen llibres terrorifics, o mirem pel·lícules buscant a sentir aquesta emoció... personalment no sóc de sang i fetxe però reconec que aquells ambients tensos, la musica de fons que oblides que sents, el que arribo a imaginar sense veure res... la imaginació hi col·labora amb la por. Recordem que la por s'esdevé quan anticipem algo perillós o angustiós i a vegades és del tot irracional, com les fòbies ... o no està més que dins nostre com la por a perdre. A perdre el que tenim, el que estimem, el que ens dona seguretat, tranquilitat, a la situació angustiosa en que ens suposaria aquesta perdua..
En qualsevol cas saber a qué tenim por ens fa més fàcil enfontrar-nos a ella. Però no pensem en deixar de tenir-la.. no seriem nosaltres.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
El miedo surge siempre de manera incontrolada igual vas a tener sexo al lado de la playa y sale el miedon o otra cosa y a pesar de estar humeda i deseosa te largas.
Ester.
Ferran Porta ha dicho que…
Saps a què li tinc por, jo? Més que por, pànic: a la foscor. És una cosa, com molt bé dius, absolutament irracional. Fins i tot estant a casa meva, si se'n va la llum em paralitzo. És terrible!

Pel que fa a Halloween, és una festa que ni m'agrada ni m'interessa gens. Suposo que perquè està directament relacionada amb la por. Quin yuyu!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...