dijous, 27 de novembre de 2008

Per què no m'agrada Facebook?

Aquest migdia, dinant amb companys de feina comentavem com Facebook podia acabar sent adictiu per algunes persones. De fet, me n'adono que molta gent que com a molt feia servir el mesenger estan o s'estan donant d'alta a aquesta xarxa. Precisament aquesta contagiabilitat que té és la que l'ha fet atractiu. No negaré que jo també hi sóc i en aquest mateix blog hi podeu trobar l'enllaç al meu perfil. I hi sóc per què m'ha permés de rependre el contacte en gent que feia molts, molts anys que l'havia perdut ( com companys d'escola, antics amics d'infància i adolescència...) o gent que han estat més o menys importants a la meva vida però amb els que hem tingut petites o grans histories compartides ( amics amb els que el contacte ha disminuit, ex-companys de feina...). Retrobar gent, saber de la seva vida, que ells sapiguen de tu, saber que ara tens una manera de poder-te adreçar a ells té un valor afegit que altres eines 2.0 no han sabut donar.

Però com ja va comentar el Ferran en el seu blog, com hem parlat precisament al dinar, i com hem comentat amb altres blocaires, Facebook té algo que li treu gran part del seu atractiu.
No hi ha nivells de confiança, nivells diferents de compartir la informació. Tots ho veuen tot, i tots poden compartir informació que tu posis en qui ells vulguin... I... a la vida, no tots són iguals. On pot arribar un comentari que algu fa? o ... és que realment un company de feina ha de compartir la mateixa informació de mi que un amic que ho va ser en un moment donat de la meva adolescència, o que un amic real o inclus que algú amb el que fisicament encara no he pogut coincidir?
No m'agrada també el que sembla una màxima a facebook "los amigos de mis amigos son mis amigos" o que tots els membres d'un grup ho puguin acabant sent... Massa poc control...

En fi, el Jordi Perales m'ha fet arribar aquest video força exemplificant de per què no m'agrada facebook:

8 comentaris:

x_mangel ha dit...

Yo me registré hará más o menos un mes en FaceBook y realmente me abruma la cantidad de opciones que tiene, que si fotos, que si grupos, que si... El caso es que cada vez que entro me da mucha pereza ponerme a dar vueltas a algo que no termino de entender, y en el que me termino perdiendo.
Para colmo, por más que busco y rebusco apenas encuentro a antiguos amigos o conocidos, así que me puedo pasar tiempo sin pasar por FB.

Martin ha dit...

Facebook es para lo que es, lo que pones en el, sabes que va a ser publico, y esa es la gracia que tiene precisamente este medio, lo publico de lo que haces o dices. Si se quiere algo con mas intimo, hay otras vías de contacto, incluso con el mismo facebook se pueden enviar y recibir mensajes privados, que solo el emisor y el receptor pueden leer, o chatear con uno de tus amigos igual que harías en messenger.
Si le quitas al facebook esa accesibilidad que tiene, le quitas todo el encanto.

Ferran ha dit...

Doncs ja saps quin és el primer pas: desactivar el mur, com he fet jo mateix i algun altre contacte meu. Qui vulgui contactar-te, ho podrà fer de totes formes per privat o directament per e-mail.

Els teus "neguits" marca facebook són, també, els meus :-)

Sese ha dit...

M'havien dit que hi han nivells de privacitat i fent grups d'amics pots seleccionar la informació que penges i a qui arriba (tampoc ho domino gaire). Quasi ningú ho fa, jo tampoc. Apart d'això que comentes no m'agrada del facebook la molta informació que es publica i que per estar al dia has d'entrar cada dia. Si no entres en una setmana no t'enteres de res. Al marge de les moltes tonteries que es pengen (amigos de nosequien, fans de nosecuantos,...). Com pots veure tampoc sóc el fan número 1 del facebook, pero tampoc m'esborraré.

A reveure

Xavi ha dit...

Jo recordo haver rebut invitacions (crec que una de tu mateixa) per entrar en això del Facebook. El que passa és que quan em surt un formulari per omplir, és tanta la mandra que em fa, queho deixo córrer. Odio els formularis. L'ús i en cas extrem, l'addicció a aquesta mena de coses, dependrà del temps lliure que cadascú disposi no? Continuo votant pels blogs, com una bona eina de comunicació, intercanvi d'idees i perquè per fer amistat. No creus?

Mikel ha dit...

al final acabare al facebook a veure que si cou , de moment aguanto pero no pas per gaire temps.

Sylvie ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris... efectivament, sí que és cert gràcies al post publicat i els comentaris he anat descobrint com privatititzar una mica el facebook...però és complicat per què resta immediatesa i no és gens agil la web..
I ara... amb la noticia publicada avui mes tema per a comentar..
Salut!

Sara Maria ha dit...

Jo el que he fet és que sols ho puguin mirar els meus amics, ni els amics dels meus amics poden mirar-lo. I les fotos igual, sols un album el poden mirar els amics dels amics, els altres sols els meus amics, ningú mes. Cada cop que trobo un lloc on limitar la privacitat ho faig tant com crec que ho he de fer... Generalment sols autoritzo als meus amics o a ningú.