Sylvie Pérez

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no. I sí, sóc dona . I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals. Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat. I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels c...

El 5 de Desembre se celebrava el Dia Internacional del Voluntariat. Ja fa 14 anys que l'Assamblea General de les Nacions Unides va decretar aquest dia com una forma de reconéixer la labor que fan totes aquelles persones de forma altruista per tal de millorar l'entorn en que viuen, en que vivim. Un dia com el d'ahir a més, ens permet també de recordar valors com la solidaritat. No és pas senzill "ser voluntari" i és del tot just que hi hagi un dia així de recordant que els voluntaris no tenen temps, que també, si nó que el comparteixen després de valorar la seva disponibilitat i detectar en el seu entorn problemes, mancances, necessitats, etc... Si em dediqués ara a enaltir la labor dels voluntaris i del voluntariat no faria més que el que tocaria fer. Allò que tots diuen, que tots pensen... què bones persones, que sort que hi són.... i certament és així. Hi han moltes, moltíssimes feines que fan els voluntaris. Voluntaris de totes les edats, formació i condic...

M'ha donat per mirar qué ha passat d'important en la Historia un deu d'octubre. I deunidó! A part de ser el dia que van morir Orson Welles i Cristopher Reeve (ostres com em vaig enamorar del seu Superman!), també van neixer un deu d'octubre l'escriptora Mercé Rodoreda i el compositor Giuseppe Verdi. M'ha fet pensar en l'interessant que resulta el fixar-se en les efemerides d'un dia, te fan pensar en gent que tenies oblidada i que has admirat en algun moment de la vida. Tot això perque buscava a saber el motiu de que sigui el 10 del 10 el dia mundial de la salut mental. Suposo que podria haver estat qualsevol altre dia, però no voldria que demà al menys el dia servis per a reflexionar-hi una mica al respecte. No sé quin abast informatiu tindrà als diaris o tvs, ni sé exactament quins actes es duran a terme, però me sembla important el fet de al menys, parar-se un moment a pensar en la problemàtica dels malalts mentals, oblidats i rebutjats en moltes ...

Pues ha sido que no. Resulta que la Alhambra de Granada no es una de las nuevas 7 Maravillas del Mundo. Dicen que no se ha sabido hacer suficiente campaña a nivel internacional para que votaran por ella y sobretodo que no se tuvieron los "soplos" necesarios para que el Gobierno hiciera como Lula da Silva y pagara en el último momento un millón y medio de votos por su Cristo Redentor. Este monumento pasó de competir con la Alhambra por el séptimo puesto a quedar finalmente tercero. La iniciativa fue lanzada por una organización privada, la Fundación de las Nuevas Siete Maravillas. A través de una página web, este grupo ha recolectado durante varios años las opiniones de personas de todo el mundo.El proceso ha sido seguido en todo momento por un panel de expertos liderados por el ex presidente de la UNESCO, Federico Mayor.De ahí que se reproche a Federico Mayor el no haber pasado ese "soplo" a Granada y avisara que se estaba quedando fuera. La cuestión es que finalm...

Gabriel García Márquez ,Gabo, cumplióayer 80 años (nació el 6 de marzo de 1927). Y además se cumplen, este mes de marzo, 60 años de la publicación de "Ojos de perro azul", su primer relato; 40 de la publicación de "Cien años de soledad" y 25 desde que recibió el premio Nobel de literatura. No hacer mención a ello, sería algo imperdonable. Recuerdo leer Cien años de soledad hace más de diez años, y recuerdo como me fue imposible leer otra novela en muchísimo tiempo. La maestría como el mundo real y el de ficción se entremezclan en Macondo, la forma de relatar el nacimiento, desarrollo y decadencia del pueblo y de la familia Buendia, me dejó exhausta. Recuerdo a Melquíades trayendo un jarabe que curaba la peste de la memoria. Aquella peste que curaban poniendo etiquetas en las cosas hasta que olvidaron leer. Recuerdo el miedo al incesto, pues podría salir un bebé con cola de cerdo, recuerdo a la matriarca Úrsula que murió cuando terminaron las lluvias... Es...