El 5 de Desembre se celebrava el Dia Internacional del Voluntariat. Ja fa 14 anys que l'Assamblea General de les Nacions Unides va decretar aquest dia com una forma de reconéixer la labor que fan totes aquelles persones de forma altruista per tal de millorar l'entorn en que viuen, en que vivim.Un dia com el d'ahir a més, ens permet també de recordar valors com la solidaritat. No és pas senzill "ser voluntari" i és del tot just que hi hagi un dia així de recordant que els voluntaris no tenen temps, que també, si nó que el comparteixen després de valorar la seva disponibilitat i detectar en el seu entorn problemes, mancances, necessitats, etc...
Si em dediqués ara a enaltir la labor dels voluntaris i del voluntariat no faria més que el que tocaria fer. Allò que tots diuen, que tots pensen... què bones persones, que sort que hi són.... i certament és així.
Hi han moltes, moltíssimes feines que fan els voluntaris. Voluntaris de totes les edats, formació i condició social s'encarreguen de : visitar avis que estan sols, crear activitats per a nens en temps de lleure, buscar moments d'oci per a discapacitats i de descans per les families, fer programes d'integració per a drogadictes o ex-presos, recollir aliments i roba per tal de repartir-la entre els que no en tenen, i mil coses més.... i simplement he mencionat petites labors del dia a dia... obviant altres grans accions i iniciatives.
Els que em coneixeu sabeu que res del que pugui dir anirà en contra d'aquelles persones que de la forma més generosa que conec presten temps i coneixement a canvi de res.
El que si aprofito en la celebració d'aquest dia és per dir que ja n'hi ha prou de descansar en la solidaritat i bon cor de la gent. Que no. Que les coses no van així. Que hi han feines que són feines i que resulta que s'ha fet natural que vinguin fent-se per voluntaris. Però de què va això? Que quan una labor consisteix en l'ajuda a l'altre s'ha de fer a canvi de res? per què sempre n'hi ha d'haver prou amb la tranquilitat de consciència i la sensació d'haver fet algo ben fet?
En un moment de revolució i canvis caldria no oblidar tot això.
Hi han labors desenvolupades per voluntaris que semblen senzilles, que pensem amb fredor que qualsevol de nosaltres podria i hauria de fer. D'altres us ben asseguro que no. Cal una formació continuada, una preparació prèvia i una avaluació posterior, una supervisió i control acurats, en fi... no em sembla just que aquells que tenen les eines perquè això canviï es permetin d'enaltir la labor dels voluntaris, descarregant en ells i en les accions que organitzacions i institucions emprenen la responsabilitat sobre unes necessitats i problemàtiques que no haurien de resoldre-es únicament així. En molts casos, persones sobradament preparades en un àmbit social, cultural, economic o sanitari deixen de compartir els seus coneixements i experiència, i com a societat prescindim d'ell, simplement per què està invertint el seu temps en allò que hauria de ésser una feina.
Comentarios