Ir al contenido principal

Felicitar les festes...

... el Nadal, l'entrada de l'Any, ... no sé, em resulta obvi i massa típic... tots tenim coses per celebrar i a la vegada no tot és perfecte en estes dates, ni tot és meravellós ni tots ni en tot moment sóm feliços ...

Però sabeu que sovint comparteixo allò que em toca el cor, i és el primer any que el meu nen és conscient que és Nadal i que espera l'endemà. Té ja la il·lusió, sense entendre-la del tot, i a la vegada començo a reviure amb el nen situacions que recordo en mi mateixa. Primeres notes, llibre d'activitats i fitxes de l'escola, i un poema de Nadal. No és el que hi diu. És simplement allò que jo sempre dic, els petits detalls que acaben sent un regal. Una mirada, una paraula, una caricia, una trucada, un mail, un somriure, una broma, un silenci, una olor....
Us copio aqui el poema de Nadal que ha recitat el nen, i prene-ho així com si el compartís amb tots, i la foto com deveu suposar, és un petit arbre fet a l'escola :

"Tinc tres anys i estic content, pel carrer hi ha molta gent. I sabeu què ha passat? Que el Nadal ja ha rribat! A cada tots junts estem, i la festa celebrem. Bon Nadal"

Que tots els vostres (i meus desitjos) es fassin realitat.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
Molt Bones festes i un feliç 2010
Ferran Porta ha dicho que…
És tòpic el "ritual", suposo, però no ho són els desitjos: que sigueu molt feliços, Syl. Petons.
Sara Maria ha dicho que…
Bon Nadal!
Anónimo ha dicho que…
Aquest any, doncs, ha estat diferent. A gaudir-ho! Bones festes!
Sylvie ha dicho que…
Moltes gràcies :-)

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...