Ir al contenido principal

Felicitar les festes...

... el Nadal, l'entrada de l'Any, ... no sé, em resulta obvi i massa típic... tots tenim coses per celebrar i a la vegada no tot és perfecte en estes dates, ni tot és meravellós ni tots ni en tot moment sóm feliços ...

Però sabeu que sovint comparteixo allò que em toca el cor, i és el primer any que el meu nen és conscient que és Nadal i que espera l'endemà. Té ja la il·lusió, sense entendre-la del tot, i a la vegada començo a reviure amb el nen situacions que recordo en mi mateixa. Primeres notes, llibre d'activitats i fitxes de l'escola, i un poema de Nadal. No és el que hi diu. És simplement allò que jo sempre dic, els petits detalls que acaben sent un regal. Una mirada, una paraula, una caricia, una trucada, un mail, un somriure, una broma, un silenci, una olor....
Us copio aqui el poema de Nadal que ha recitat el nen, i prene-ho així com si el compartís amb tots, i la foto com deveu suposar, és un petit arbre fet a l'escola :

"Tinc tres anys i estic content, pel carrer hi ha molta gent. I sabeu què ha passat? Que el Nadal ja ha rribat! A cada tots junts estem, i la festa celebrem. Bon Nadal"

Que tots els vostres (i meus desitjos) es fassin realitat.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
Molt Bones festes i un feliç 2010
Ferran Porta ha dicho que…
És tòpic el "ritual", suposo, però no ho són els desitjos: que sigueu molt feliços, Syl. Petons.
Sara Maria ha dicho que…
Bon Nadal!
Anónimo ha dicho que…
Aquest any, doncs, ha estat diferent. A gaudir-ho! Bones festes!
Sylvie ha dicho que…
Moltes gràcies :-)

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...