Ir al contenido principal

Gabriel García Márquez ,Gabo, cumplióayer 80 años (nació el 6 de marzo de 1927). Y además se cumplen, este mes de marzo, 60 años de la publicación de "Ojos de perro azul", su primer relato; 40 de la publicación de "Cien años de soledad" y 25 desde que recibió el premio Nobel de literatura. No hacer mención a ello, sería algo imperdonable.

Recuerdo leer Cien años de soledad hace más de diez años, y recuerdo como me fue imposible leer otra novela en muchísimo tiempo. La maestría como el mundo real y el de ficción se entremezclan en Macondo, la forma de relatar el nacimiento, desarrollo y decadencia del pueblo y de la familia Buendia, me dejó exhausta.

Recuerdo a Melquíades trayendo un jarabe que curaba la peste de la memoria. Aquella peste que curaban poniendo etiquetas en las cosas hasta que olvidaron leer. Recuerdo el miedo al incesto, pues podría salir un bebé con cola de cerdo, recuerdo a la matriarca Úrsula que murió cuando terminaron las lluvias...

Es difícil encontrar a alguien que no haya leído al menos algún relato de García Marquez, El coronel no tiene quien le escriba por ejemplo, su lenguaje sencillo permite llegar a multitud de lectores. Y tan dificil es encontrar a algún escritor que reconozca sus influencias como encontrar multitud de relatos escritos siguiendo su realismo mágico.
Dicen que es vanidoso, que sabe lo que vale...tampoco tendré el placer de conocerle personalmente, y, lo único que importa son sus novelas. Volveré a leer su obra maestra, y tal vez, El amor en los tiempos del cólera, su novela de amor que esperas que nunca termine. Y de hecho, mientras sus obras perviven en nuestra memoria nunca acaban de terminar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Prou mentides amb l'escola #martamata del Vendrell

El 23 de Març la Televisió del Vendrell emet una entrevista a l'Alcalde, Sr Benet Jané, repassant diferents aspectes de la ciutat. És aquesta entrevista i el que afirma amb rotunditat sobre la construcció de l'escola Marta Mata així com les manifestacions al mur del facebook d'un pare afectat que ha fet el Sr. Jaume Domingo , diputat al Parlament i Regidor de convivència, civisme, medi ambient, serveis i esport de l'ajuntament del Vendrell comentant aquesta mateixa entrevista, el que motiven principalment aquest article. El 8 d'Abril a més, hi haurà una reunió de l'Ampa de l'Escola on, potser, se'ns tornarà a dir com de compromesos estan els governats amb la construcció de l'escola i com ara segur que es fa. I dic se'ns tornarà a dir, per què entre uns i altres governs, els nens ja fa 5 anys que estan en mòduls esperant-ne un edifici. Ja ho he escrit en altres ocasions . En aquest fragment d'entrevista que comento, el Sr Benet Jané, l...