Ir al contenido principal

Dia mundial de la salut mental


M'ha donat per mirar qué ha passat d'important en la Historia un deu d'octubre. I deunidó! A part de ser el dia que van morir Orson Welles i Cristopher Reeve (ostres com em vaig enamorar del seu Superman!), també van neixer un deu d'octubre l'escriptora Mercé Rodoreda i el compositor Giuseppe Verdi. M'ha fet pensar en l'interessant que resulta el fixar-se en les efemerides d'un dia, te fan pensar en gent que tenies oblidada i que has admirat en algun moment de la vida.

Tot això perque buscava a saber el motiu de que sigui el 10 del 10 el dia mundial de la salut mental. Suposo que podria haver estat qualsevol altre dia, però no voldria que demà al menys el dia servis per a reflexionar-hi una mica al respecte. No sé quin abast informatiu tindrà als diaris o tvs, ni sé exactament quins actes es duran a terme, però me sembla important el fet de al menys, parar-se un moment a pensar en la problemàtica dels malalts mentals, oblidats i rebutjats en moltes ocasions.Les families continuen reclamant centres de atenció que busquin la rehabilitació dels afectats i no meres residències.
Cal ser conscient que hi ha estudis que certifiquen que la meitat de la població espanyola patira algun tipus de trastorn mental o de conducta ( no parlem de grans dolencies com una esquizofrenia o trastorn bipolar), i avui en dia es continua estigmatitzant a molts d'aquests malalts.
Ara que tot això "s'ha posat de moda" amb la nova llei de Dependència es bó recordar que la malaltia mental es la segona causa de dependencia a Espanya i la xarxa social hauria de completar l'atenció medica. Estem lluny del que els malalts (i els seus familiars) necessiten.
El 10 d'Octubre existeix per tal de contribuir a canviar la nostra (nostra en general, vull dir a nivell personal i institucional) forma de veure i tractar aquesta problematica tan amplia.
I precisament per ésser tan àmplia, cada any es va centrant en un tema especific: l'any passat va ser respecte el suicidi, i si no vaig errada aquest any abordarà l'impacte de la cultura i la diversitat en la salut mental, com afecta el fenòmen de la migració tant en les persones emigrants com en les poblacions d'acollida. En aquest moment de la Historia és quan més persones viuen fora del seu pais d'origen i s'intenta desenvolupar una atenció a la salut mental que tingui en compte els antecedents culturals, les creencies, les barreres idiomàtiques... gens fàcil.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Conec força el tema perquè tinc un germà amb esquizofrènia. És terrible que s'assenyali algú pel fet de patir una malaltia mental, però el canvi de mentalitat ha de començar, això és importantíssim, a les pròpies famílies. Històricament hi ha hagut molts casos de famílies que han "amagat" que tenen un parent malalt, contribuint així a estigmatitzar-los. L'important és que el malalt estigui el més ben atès possible i que se l'ajudi a dur una vida el més "normal" que es pugui. A partir d'aquí, el següent pas fonamental és "normalitzar" aquests transtorns, per exemple, parlant-ne obertament a les escoles.
Sylvie ha dicho que…
Tens molta raó en tot el que dius. I és ben cert que s'amagava (sense posar-ho en cometes perque era realment aixi) a qualsevol familiar en malaltia mental. I cal assumir que la societat, l'especie,és així, la normalitat la conforma la suma de tots i cal que tots hi trobin el seu lloc de la forma més fàcil possible.
Mikel ha dicho que…
la trista realitat es que els problemas de salut mental sovint no es tracten com una malaltia i clar sols no es solucionen , pero la gent te panic a pensar que estan bojos i no van al psiquiatra , pero si els hi fa malt la panxa o el peu corren cap el metge...en fi... raros que somo tots plegats.
Sergi ha dicho que…
Hola Syl, la llàstima de tot això és que només ens recordem de no sé quina Santa era.. quan trona. Aquests temes només reben un tractament mediàtic i social quan és el dia mundial de... o quan TV3 fa una marató al respecte. Llavors se'n parla a diari durant un temps, se'n fan debats etc... Després... ningú no se'n recorda. És una llàstima però és així...
Seguirem fent soroll, malgrat sigui en els nostres humils blogs
Salut
Sylvie ha dicho que…
Hola Mikel... tens també raó. Ha contribuit favorablement que hi hagi la figura del psicoleg a les escoles per normalitzar les coses però el que dius va en la linea del que comentava el Ferran,com que no es tracta com a malalatia millor amagar-los.
Hola Sergi, si es trist sí però pitjor encara es que ni tans sols es comenti. No crec q hagi estat noticia en lloc.
Sergi ha dicho que…
Actualitzacióóóóóóóóóó!!!!
T'ENYOREM
Sylvie ha dicho que…
Ei Sergi tens raó guapo, pero es que no tinc temps!!!!! però m'hi poso m'hi poso... promés!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...