Ir al contenido principal

Feliz 70 cumpleaños mamá


Mamá

Hoy, 20 de Septiembre de 2014 cumples 70 años. 70 años ya mamá. Ahora casi podemos decir que eres mayor, no? hace 5 que tienes un carnet que dice que pertences a la "Gent Gran" del Vendrell, ese carnet que no sirve para nada.
Y hace muchos más años que la salud no te acompaña y eso te hace sentir mayor. Que como tu dices, hay demasiados frentes abiertos.

Pero solo casi.

Sigues siendo una mujer estupenda que lo primero que hace al levantarse por la mañana es cepillarse el cabello, para seguir siendo la mujer guapa, guapísima que has sido siempre.

Sigues siendo la mujer que día tras día sigue enseñándome tantas cosas, como cuando era pequeña.

Podría hacer una lista immensa de cosas pequeñas y grandes que he aprendido contigo y sigo aprendiendo a tu lado, pero hay una, la más importante: el amor.

Tu amor a los demás, tu amor hacia papá. Hacia mi y mi hermano. Con Alejandro, mi hijo, tu nieto. Tu amor hacia cualquiera que se haya cruzado en tu camino, los vecinos que has tenido, en diferentes ciudades, en diferentes países. Tu forma de querer, de manera incondicional sin dejar de decir aquello que piensas y que sientes.

Eres valiente. Muy valiente. Esto también me lo has enseñado y sigues enseñando. Eres fuerte. Y eres buena.

Mamá, mi mamá que hoy cumple 70 años. Cada día de mi vida me has ayudado aunque haya sido con una palabra desde pequeña, y cada día de tu vida seguiré ayudándote aunque seas mayor.

Hoy solo eres casi mayor.

Te quiero mamá. Feliz Cumpleaños

Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...