Sylvie Pérez

Massa ocupats deba tint si la prohibició de les corrides de toros són o no un assumpte d'identitat, preocupats uns i altres en precampanyes autonòmiques, en reclamar multes a líders que viatgen sense cinturó de seguretat.... la gran noticia ha quedat diluïda entre tots aquest sucedanis de noticies: la reforma laboral, i la qüestió laboral en general. Una reforma laboral que arriba després d'una reforma fiscal inacabada i amb mesures que tot i insistir el President del Govern que fomenten la contractació i eviten l'acomiadament no acabo d'entendre. I tot i que encara es projecte de llei i que possiblement la votació final sigui pocs dies abans que la convocada vaga general i s'introdueixin esmenes hi han punts que em resulten sorprenents. Per exemple, el fet que una empresa pugui tenir pérdues actuals i previstes ( i no només persistens en el temps) sigui ja motiu per procedir a un comiat per causes econòmiques. Potser em falta llegir més al respecte però de sobte ...

Les noticies sobre la manca de feina, més concretament, sobre la destrucció de feina no són gaire positives. De fet, tot ens porta a un pessisme que, malgrat ser casi inevitable no ajuda gens a l'actitud que hem de pendre quan hem de trobar o canviar de feina... o simplement, quan hem de mantenir la que tenim. La importància de l'actitud molt sovint passa per devant de l'aptitud que té la persona... I per a tenir una actitud correcta cal , en part, tenir consciència de què busquen les empreses i què podem fer per tal de no sentir que estem perdent el nostre temps sense feina. Voldria remarcar que el que indico i comento és sempre a grans trets i que no tot és vàlid per tots. Precisament l'época que ens toca no és caracteritza precisament per una homogeneïtat entre els que busquen feina. I tot això el que fa és que actualment sigui una época molt dolça per a les empreses demandants de feina, són pocs els que oferten i la demanda s'ha tornat molt exigent. I això s...

Escucho en las noticias de Telecinco o Antena3 de ayer ( no recuerdo bien) y a primera hora, que una diputada valenciana consigue votar a distancia en el Parlamento. La magnitud que se le da al trato de la noticia no lo termino de entender, y como pienso que tal vez es que es demasiado pronto por la mañana busco la noticia en la prensa escrita, en internet ( que no deja de ser escrita no?) La leo en La Vanguardia , tal vez está también en otros diarios. Al principio pensé en los avances tecnológicos que habrán creado para poder emitir un voto parlamentario desde casa a la vez que votan los demás diputados. Me parecía interesante por varios motivos: - una pequeña muestra de que el teletrabajo es posible y real. En mi anterior lugar de trabajo se contemplaba y te permitía seguir al día y participar activamente en el trabajo sin estar fisicamente allí. El trabajo desde casa es una opción que las empresas deberían realmente tener en cuenta pues no por estar "controlado" trab...

Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi. Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem ...

Hace seis meses quedaba tan lejos este momento que no quería creer que finalmente llegaría. Pero final e inevitablemente ha llegado, y mañana vuelta al trabajo. Cualquiera diría que no he trabajado hasta ahora!! y aunque me alegra volver a mi trabajo, ver a mis compañeros, volver a tener esa presión de los clientes (internos y externos)...me apena enormemente tener que separarme de mi hijo. Por más que sé que no va a estar mejor cuidado y atendido que con mis padres, que lo quieren con lo locura, el hecho de pensar que a mediodía de mañana tendré que despedirme de él y no verle hasta cuando vuelva de noche y él ya esté dormido inocente en su cuna me provoca una tristeza que me cuesta expresar en palabras. Me doy cuenta de cuánto puede quererse a un hijo, de lo mucho que me transmiten sus miradas, su forma de cogerme el pelo, sus babaaaa , sus esfuerzos por permanecer sentado, sus quejidos, sus carcajadas... es como un enamoramiento eterno: Siento esas mariposas en el estómago cuando s...