Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi.
Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem millor. Al septembre iniciaré aquesta nova etapa amb il.lusió i força, i em prometreré conservar allò que he anant aprenent aquests cinc anys i conservar aquells que continuaran sent amics, i confirarem que aquest nou cicle que al setembre encetarem sigui encara millor que el que acaba.
Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem millor. Al septembre iniciaré aquesta nova etapa amb il.lusió i força, i em prometreré conservar allò que he anant aprenent aquests cinc anys i conservar aquells que continuaran sent amics, i confirarem que aquest nou cicle que al setembre encetarem sigui encara millor que el que acaba.
Comentarios
Animo y mucha suerte.
PD: Potser fins i tot tindràs més temps d'escoltar al Knopfler! jejejeje
Salut
Lo dicho, gracias!
Ah, Sergi he passat pel teu blog i repetiré ;)
Estic segur que el teu fill, que encara no s'entera de moltes coses t'ho agraïra , i mes quan sàpiga els kilómetres que feies dia i nit cada dia, per arribar a casa tan tard a la nit.
Et vull dir també que els teus pares potser tindran una mica mes de feina amb el net, però segur que respiren molt més tranquils.
Que et vagi molt bé, en la nova etapa!