Ir al contenido principal

Temps de canvis

Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi.
Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem millor. Al septembre iniciaré aquesta nova etapa amb il.lusió i força, i em prometreré conservar allò que he anant aprenent aquests cinc anys i conservar aquells que continuaran sent amics, i confirarem que aquest nou cicle que al setembre encetarem sigui encara millor que el que acaba.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Haces muy bien siendo valiente y cambiando de trabajo por mucho que te cueste, pero estoy seguro que con el tiempo se demostrara que tomastes la decision correcta.
Animo y mucha suerte.
Mikel ha dicho que…
Sempre costa aixo de canviar de feina , pero la nostra generació es molt mes atrevida en aquest sentit , s´ha acavat aixo d´estar 30 anys a la mateixa empresa.
Sergi ha dicho que…
Anims! Encara ets prou jove tu, i els canvis, si són per millorar, malgrat que sigui en petites coses, sempre són benvinguts. D'altra banda caldria afegir-hi el fet que possiblement el canvi t'enriquirà i farà trencar la monotonia que, encara que no ho vulguis, acaba fent-se present a totes les feines quan un ja porta temps. Ànims!!!
PD: Potser fins i tot tindràs més temps d'escoltar al Knopfler! jejejeje
Sergi ha dicho que…
Per cert, t'espero al meu nou blog, hi seràs benvinguda!
Salut
Sylvie ha dicho que…
Anònim, Sergi, Mikel i tots aquells que m'heu donat el vostre recolçament: gràcies. Avui és l'ultim dia i soc massa sensiblona jo i clar, entre acomiadaments, regals, ultim cop q apago els llums, ultim cop que tanco la porta, que agafo el telefon... sort que ha estat tot prou bonic com per continuar pensant que als que considero com amics els continuaré tenint i que estic per fi preparada per tornar a començar en un altre lloc.
Lo dicho, gracias!

Ah, Sergi he passat pel teu blog i repetiré ;)
Josep Mª ha dicho que…
Jo també m'apunto a encoratgar-te pel canvi que has decidit donar finalment.
Estic segur que el teu fill, que encara no s'entera de moltes coses t'ho agraïra , i mes quan sàpiga els kilómetres que feies dia i nit cada dia, per arribar a casa tan tard a la nit.

Et vull dir també que els teus pares potser tindran una mica mes de feina amb el net, però segur que respiren molt més tranquils.
Josep Mª ha dicho que…
Vull dri-vos a tots els qui l'heu animat, que si passeu també per el meu blog , veureu que també jo i la meva dona varem fer molts salts a la vida que ens varen suposar canvis fonamentals,i pparlo de fa ja uns anys. Ara estic fent records de temps passats... que no sempre foren millors.
Ferran Porta ha dicho que…
Caram, caram, aquest setembre deu tenir alguna cosa... com tu, jo tb he decidit fer un canvi: prop de 7 anys a la mateixa feina, la deixo (tot i que amb una excedència) per provar coses a Berlin. Deu ser cosa dels astres :)
Que et vagi molt bé, en la nova etapa!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...