lunes, 13 de agosto de 2007

Temps de canvis

Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi.
Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem millor. Al septembre iniciaré aquesta nova etapa amb il.lusió i força, i em prometreré conservar allò que he anant aprenent aquests cinc anys i conservar aquells que continuaran sent amics, i confirarem que aquest nou cicle que al setembre encetarem sigui encara millor que el que acaba.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Haces muy bien siendo valiente y cambiando de trabajo por mucho que te cueste, pero estoy seguro que con el tiempo se demostrara que tomastes la decision correcta.
Animo y mucha suerte.

Mikel dijo...

Sempre costa aixo de canviar de feina , pero la nostra generació es molt mes atrevida en aquest sentit , s´ha acavat aixo d´estar 30 anys a la mateixa empresa.

Sergi dijo...

Anims! Encara ets prou jove tu, i els canvis, si són per millorar, malgrat que sigui en petites coses, sempre són benvinguts. D'altra banda caldria afegir-hi el fet que possiblement el canvi t'enriquirà i farà trencar la monotonia que, encara que no ho vulguis, acaba fent-se present a totes les feines quan un ja porta temps. Ànims!!!
PD: Potser fins i tot tindràs més temps d'escoltar al Knopfler! jejejeje

Sergi dijo...

Per cert, t'espero al meu nou blog, hi seràs benvinguda!
Salut

Sylvie dijo...

Anònim, Sergi, Mikel i tots aquells que m'heu donat el vostre recolçament: gràcies. Avui és l'ultim dia i soc massa sensiblona jo i clar, entre acomiadaments, regals, ultim cop q apago els llums, ultim cop que tanco la porta, que agafo el telefon... sort que ha estat tot prou bonic com per continuar pensant que als que considero com amics els continuaré tenint i que estic per fi preparada per tornar a començar en un altre lloc.
Lo dicho, gracias!

Ah, Sergi he passat pel teu blog i repetiré ;)

Josep Mª dijo...

Jo també m'apunto a encoratgar-te pel canvi que has decidit donar finalment.
Estic segur que el teu fill, que encara no s'entera de moltes coses t'ho agraïra , i mes quan sàpiga els kilómetres que feies dia i nit cada dia, per arribar a casa tan tard a la nit.

Et vull dir també que els teus pares potser tindran una mica mes de feina amb el net, però segur que respiren molt més tranquils.

Josep Mª dijo...

Vull dri-vos a tots els qui l'heu animat, que si passeu també per el meu blog , veureu que també jo i la meva dona varem fer molts salts a la vida que ens varen suposar canvis fonamentals,i pparlo de fa ja uns anys. Ara estic fent records de temps passats... que no sempre foren millors.

Ferran Porta dijo...

Caram, caram, aquest setembre deu tenir alguna cosa... com tu, jo tb he decidit fer un canvi: prop de 7 anys a la mateixa feina, la deixo (tot i que amb una excedència) per provar coses a Berlin. Deu ser cosa dels astres :)
Que et vagi molt bé, en la nova etapa!