Ir al contenido principal

Quan es busca feina II

Les noticies sobre la manca de feina, més concretament, sobre la destrucció de feina no són gaire positives. De fet, tot ens porta a un pessisme que, malgrat ser casi inevitable no ajuda gens a l'actitud que hem de pendre quan hem de trobar o canviar de feina... o simplement, quan hem de mantenir la que tenim.

La importància de l'actitud molt sovint passa per devant de l'aptitud que té la persona... I per a tenir una actitud correcta cal , en part, tenir consciència de què busquen les empreses i què podem fer per tal de no sentir que estem perdent el nostre temps sense feina. Voldria remarcar que el que indico i comento és sempre a grans trets i que no tot és vàlid per tots. Precisament l'época que ens toca no és caracteritza precisament per una homogeneïtat entre els que busquen feina.

I tot això el que fa és que actualment sigui una época molt dolça per a les empreses demandants de feina, són pocs els que oferten i la demanda s'ha tornat molt exigent. I això s'ha de tenir molt clar. Si abans es buscava un técnic, un comercial, un gestor de persones... ara és busca que la mateixa persona sàpiga:
- Fer bé la feina, i per tant tingui una formació complerta, tingui experiència, i demostri competències després executant la feina encomanada.
- Saber vendre. El sector comercial continua sent dels més demandats, però inclús quan la feina sol·licitada o ofertada no és del sector les habilitats comercials són buscades en els perfils personals.
- Gestió de persones. Malgrat que no tots han de ser caps, sovint es busquen persones amb recorregut per a poder-ho ser algun dia, i per tant cal estar preparat per això. I també per a saber treballar amb altres persones. Dificilment les empreses busquen individualistes que no siguin assertius i aprenguin a negociar no ja amb els clients, sinó amb els companys, caps i subordinats.
Per tant un bon professional, avui en dia ha de ser polivalent, i ha de tenir doncs un ampli conjunt d'habilitats i actituds que o bé es tenen o bé s'han adquirir. Per això recalco un cop més la importancia de la formació en moments en que resulta complicat trobar feina. La formació i el coneixement del que s'està buscant són fonamentals. Actualment els sectors amb més demanda són, a part de les ventes i comercial, l'atenció al client, producció, logística, turisme, informàtica i sanitat (segons Ranstad).

És molt important que la persona que busca feina sigui conscient que buscar feina és una feina en sí.
Cal mantenir l'horari. Dormir les nits i llevar-se aviat al matí. Tenir una organització dels dies, saber on i com buscar, repartir el temps, i dedicar intensament moments i èpoques a la formació. Mantenir el ritme, i tenir una actitud positiva. I això també quan la feina ja es té. Ara més que mai no hi ha prou amb mantenir un status quo.
I unit a l'anteriorment comentat, ser flexiu , la flexibilitat ampliament entesa és sumament important i a tenir en compte: tenir inquietuds, saber que encara tenim molt per apendre, evitar la rigidesa (en la forma de treballar, en la forma de buscar feina, en les relacions interpersonals...), estar disposats a canviar i estar permanentment oberts a la innovació. La innovació en tot el significat que té.
I tot i que la innovació no necessariament és tecnologia insisteixo en que la feina cada cop més es troba en la web 2.0.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
Alguns empresaris aprofiten la situació.A ltres fan el que poden HI ha de tot a la vinya del senyor.
JORDI SONET ha dicho que…
també et trobes a molta gent que no vol treballar per que cobra mes de l'atur que en una feina duradera pero de menys salari. com diu el miquel hi ha de tot a la vinya del senyor

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...