Ir al contenido principal

Quan la noticia important queda difosa: la reforma laboral,l'atur i les ajudes.

Massa ocupats debatint si la prohibició de les corrides de toros són o no un assumpte d'identitat, preocupats uns i altres en precampanyes autonòmiques, en reclamar multes a líders que viatgen sense cinturó de seguretat.... la gran noticia ha quedat diluïda entre tots aquest sucedanis de noticies: la reforma laboral, i la qüestió laboral en general.

Una reforma laboral que arriba després d'una reforma fiscal inacabada i amb mesures que tot i insistir el President del Govern que fomenten la contractació i eviten l'acomiadament no acabo d'entendre. I tot i que encara es projecte de llei i que possiblement la votació final sigui pocs dies abans que la convocada vaga general i s'introdueixin esmenes hi han punts que em resulten sorprenents. Per exemple, el fet que una empresa pugui tenir pérdues actuals i previstes ( i no només persistens en el temps) sigui ja motiu per procedir a un comiat per causes econòmiques. Potser em falta llegir més al respecte però de sobte penso que moltes empreses són estacionaries o pitjor encara... moltes ( i dic per què ho sé) no presenten números reals per no haver de pagar tots els impostos que els hi correspondrien... i lo pitjor... se m'acudeix que és relativament senzill per un bon economista/contable "demostrar" que l'empresa pot incorrer a curt termini en pérdues o disminució d'ingressos i entrar així en la possibilitat de reduïr costos amb un acomiadament econòmic... abans d'entrar en analitzar altres reduccions de despeses o incrementar una major eficacia en la gestió dels seus actius.

A tot això, llegeixo avui, en una noticia que torna a passar casi desapercebuda: el Govern central prorrogarà l'ajuda de 400 i pocs euros , prorrogant-la doncs per segon cop i aconseguint que així 8 de cada 10 aturats percebin algun tipus d'ajuda. (Aclareixo que segons entenc, prorrogar no vol dir que qui la cobra la continuï cobrant si ja ha esgotat el seu perióde, si no que nous aturats sense prestació s'hi podran continuar acollint)
Certament, i de forma objectiva no em sembla malament atorgar certa ajuda quan no hi ha cap altre ingrés, hi han casos realment dramàtics però.... per un altre costat.... em pregunto quanta gent no prefereix cobrar aquestes prestacions abans que treballar en feines que no són acordes a les notres expectatives. Sé que políticament no és correcte el que dic, que la preparació i curriculum que tenim ha de tenir-se en compte... però fins a quin punt un país ha d'assumir una reducció de sou funcionarial sense contemplacions i continuar pagant un subsidi havent-hi encara feines per desenvolupar?
Ahir, trobo que encertadament i a imitació que ja fan altres països europeus, el Ministre de Treball es preguntava si aquells aturats que rebutgin feina haurien de continuar cobrant. Jo potser no seria tan radical ((horaris en families amb persones a càrreg, desplaçament, etc) però si es rebutgen potser dos o tres feines i/o cursos de formació sí que caldria eliminar l'ajuda. Crec que la opinió del Ministre va ser llençada per tal d'obtenir un feedback de la ciutadania i trobo que avui l'ha trobat amb la noticia dels temporers a Catalunya. Cert que la feina és dura, molt i que 6 €/hora no és un magnífic sou ( al cap i a la fi, és el sou mileurista de la immensa majoria) però podem acceptar que es rebutgin feines? no vol dir això que hi torna a haver negocis sense declarar o un sosteniment familiar dificil d'argumentar? Aniriem a altres temes, com per exemple la insitència que he fet en que reduïr la despesa pública no és l'unic camí , s'han de recaudar tots els ingressos amb un control molt més exhaustiu. Però insisteixo, de la mateixa manera que de forma immediata s'ha procedit a reduccions de sous de treballadors indefinits de l'estat, cal un control correcte de l'abonament d'ajudes.... i ni prestacions i ajudes linials ni sobretot, prestacions d'atur per persones que rebutgen feines, o que maquinen per mantenir o obtenir la prestació de l'atur. Tots en coneixem..

En qualsevol cas... no perdem el Nord. Aquests són els temes realment importants.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
entre la roja, el burca, l'estatut i els toros estem la mar d'entretinguts. vinga els temes secundaris.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...