dimecres, 19 de desembre de 2007

Sistema Sanitari


Com ja vaig compartir en algun comentari fa dies, he tingut el nen malalt, l'habitual en aquestes, dates però en tenir nomes 14 mesets fa patir molt. Un dels pitjors dies va ser en diumenge i el fet d'haver de necessitar un pediatra d'urgències m'ha fet recordar com n'estic d'enfadada amb el sistema sanitari.
Personalment, mai em queixaré de que una part del meu sou es destini a la Seguretat Social, i que serveixi per a pagar pensions, aturs i una medecina pública. Però jo trio pagar també una mutua privada, per què l'experiència m'ha demostrat que la necessito. Per tant, pago dos cops per a tenir una assitència en el que a salut es refereix com a mínim correcte. Així doncs, sent en diumenge que el bebé necessitava ser atés per un especialista, a casa pensem, coi, portem-lo a l'Hospital Comarcal que tenim a prop de casa que tenim dret a anar-hi i així segur que el visita un pediatra (es veu que ara no n'hi han prous..) i si necessita medicació ja ens faran les receptes. Arribem i les instal.lacions són excelents, la salas d'espera de pediatria tenia el canviador al costat per exemple, i som ben atesos. Als 15m ens visita suposo que un infermer que fa unes consultes previes per valorar el grau d'urgència i ens passa a aquesta sala d'espera on veiem que hi han 4 nens més. Però passada una hora i mitja (son 90 min amb un nen envoltat de cada cops més nens igual de malalts que ell) no havien cridat a ningú per a ser visitat i en canvi anaven entrant més i més nens amb els seus respectius pares. Va arribar a un punt insuportable, i ens vam dir, portem-lo a la Policlínica del Vendrell que al menys hi haurà un metge d'urgències i si té bronquitis el nen ja ho sabrà veure. Però amb les preses ens vam deixar la seva targeta de la mutua a casa i no el van voler atendre si no pagava la visita en efectiu. No hi havien més alternatives, com fer servir la meva targeta, atendre'l mentre el pare anava a casa a buscar la targeta, i tota sulfurada vai marxar. Finalment vaig trucar a urgències (de la mutua) i 4 hores després va venir un metge a casa. Em va receptar medicaments per un valor total de 36 euros, i va diagnosticar bronquitis i otitis.
Dos dies després aconsegueixo hora al pediatra (de la mutua és clar), que em retira la medicació que em va donar el metge i em recepta un xarop i uns supositoris que em tornem a pagar en la seva totalitat. Ara ja està millor, però aquestes coses ja se sap que tornaran a passar.
Tot aquest episodi em fa estar indignada amb el sistema sanitari tal i com està muntat. Oi que tots son metges? per que no em pot fer una recepta el metge de la mutua? és llògic que havent estat visitada hagi de tornar a visitar-me per a que em receptin un medicament i pagar només allò que em pertoca? per què haig de demanar hora per fer a que em donin una baixa? ja ho entenc jo que tenen por que per anar a un metge de mutua ens "columpiem", però és necessari realment que allarguem les cues quan ja ens ha vist un metge? no podria haver-hi al menys un servei adminsitratiu que tramites baixes i receptes per exemple?
És increible, però em fa por que els meus o jo ens posem malalts.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Coi, Syl, deu n'hi do. Haver de suportar tot això amb el nen amunt i avall, trobant-se malament. Com diria algú altre, cop de mall al sistema sanitari, si no és capaç de ser ràpid, eficaç i per a totes les butxaques!
Entenc que el vostre fill ja està millor, i ho celebro.

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Espero que tu niño esé mejor y lamento lo que os sucedió.

Pues sí, así está el sistema sanitario (ver mi post de Noviembre). Os puedo decir que trabajo al 150% en la consulta y que la mayoría de mis compañeros marchan a otros lugares del estado o fuera de él, ya que la Coselleria y el Ministerio se decica más a chorradas que a mejorar nuestras condiciones laborales, incentivarnos para trabajar mejor y para atender mejor a nuestro objetivo único: los pacientes.

Os puedo decir que para ellos es más importante colocar pantallas con las noticias en la sala de espera de urgencias que darnos buen material en quirófano.

En fin, c´est la vie.

Un saludo.

El que paga las consecuencias es el paciente.

Mikel ha dit...

es una vergonya , cop de mall!!

Sylvie ha dit...

Sí Ferran, fa molt que no parlem però porta ja uns dies força bé gràcies.
Pues Franklin, la verdad es que te entiendo y verlo desde el otro lado es duro no? no entiendo por qué no se intenta realmente solucionar este problema, que a mi modo de ver es gravisimo. Yo creo q e es fundamental dejar de ofenderse por que un paciente se visite en una mutua y luego vaya con el informe a pedir una receta o una baja, sin tener que volver a visitarse, creo que realmente dejarian de haber muchas colas. AUnque este es solo un de los multiples problemas... Saludos.
Sips Mikel, estem d'acord!