Ir al contenido principal

La Seguretat Social i la LOPD

Rebo carta del Gobierno de España, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Tesorería General de la Seguridad Social: Campaña de comunicación a los trabajadores, 2009. Obro la carta, barrejada amb altres comunicacions, cartes, correus, publicitat, etc que acaba a la meva bústia de correu (físic, és clar, aquí encara no puc fer una separació per al correu brossa...).

A l'obrir-la i llegir-ne l'interior me n'adono que la informació que rebo no és la meva, ni de ningú que hi visqui actualment en aquesta adreça. Al·lucino.
Crec que es vulnera la Ley Orgánica de Protección de Datos (15/1999) i no és que jo sàpiga de lleis, però es que precisament és aquella part de la formació que la gran majoria de les empreses acaben donant als seus treballadors. Crec que les dades personales a les que he tingut accés no s'han protegit adequadament, incomplint doncs, el deure de secret que s'estableix a la llei. He tingut a les meves mans: dades identificatives (nom i cognoms, nº de Seguretat Social, nº de D.N.I. ) i l'històric de vida laboral, detallant-se el nom de l'empresa, dates d'alta i baixa en les mateixes, dies cotitzats, i bases de cotització declarades durant l'any passat del sou. Això a més em fa pensar, que jo no he rebut la meva comunicació , per què segurament s'haurà enviat també a una adreça incorrecta.

Som nosaltres els responsables de tenir actualitzada aquesta base de dades de la Seguretat Social? No. La mateixa Llei regula que és el responsable del fitxer qui ha de mantenir-lo actualitzat. I en aquest cas tampoc crec que sigui massa complicat. Cada any, quan fem la declaració de la renda, i des de l'any passat amb caracter obligatori, hem de fer constar la referència catastral d'allà on vivim.
A la mateixa carta indica que si les dades són errónees "si les vostres dades personals no són correctes i amb la finalitat d'actualitzar-les en el nostre fitxer..." que ompli el formulari amb les dades correctes i a més adjunti fotocopia del DNI. Però el problema és que està tot malament per què no són les meves!!

A tot això, quan el carter o la cartera ha depositat la carta a la meva bústia, ha comprovat que els noms coincideixin? o és que l'opció de retornar una carta per "desconegut" o "dirección incorrecta" no existeix?
Evidentment, procuraré el pròxim cop poder marcar jo l'opció de retornar la carta ja que la vaig obrir per error... peró lo correcte no seria que la Seguretat Social tingués les nostres adreces correctament actualitzades al seu fitxer?? ...

Com a ironia, l'encapçalement de la comunicació és " Una gestión eficaz para un futuro seguro". !!!

Comentarios

Maimónides ha dicho que…
El problema es que les administracions públiques no tenen els fitxers rel·lacionats, perque el d'hisenda pertany a un ministeri, amb uns identificadors y camps clau amb valors concrets, el de la TGSS es un altre, d'un altre ministeri, el padró es competència municipal, a l'igual que territori... hi ha cops que una dada, codificada, per les diferents administracions signifiquen diferents coses.

En fi, hi ha un llarg camí per recorrer fins arribar a una dada única... si la llei ho permet!

Bon post!
Ferran Porta ha dicho que…
Per suposat que la responsabilitat és de qui et demana les dades, i per tant és la institució en qüestió la que ha d'assegurar-se que CAP dada serà donada a conèixer a terceres persones. És molt gros, això que expliques, però no sé perquè no m'estranya. País!
Què t'anava a dir ha dicho que…
Tot això es un mon molt fragil. t'obren una carta ordinaria i poden saber mitja vida i part de l'altre de tu. Encara queda molt per fer.
Xavi ha dicho que…
Penso que amb el tema de la protecció de dades, el que hi ha és molta hipocresia. Un cas clar per exemple, és el cens electoral que el govern dona a tots el partits, que es presenten a les eleccions. És cert, que l'han de tornar però... no dona temps ni res a fer 40.000 còpies. Una altra cosa, google (gmail), facebook, etc, són propietaris de tots els continguts que hi fiquem. Ens hem parat a pensar en això?

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...