Ir al contenido principal

Si ets obès pagues doble

Ja fa temps que es venia sentint, però ha estat aquesta nit quan mirava les noticies que ho he vist. United Airliness cobrarà dos seients a les persones obeses. I no un preu menor pel segon seient com es fa amb els bitllets dels nens, sino realment dos seients pel mateix servei. Així doncs, si ets una persona obesa i viatges amb aquesta companyia el viatge et costaria el doble.
Tot això en resposta a les queixes de les persones que havien de seure al costat, que en qualsevol cas, em semblen també del tot comprensibles. Sabem que no és comode viatjar notant el cos de la persona del costat... però és culpa això de la persona obesa? ha de pagar com si ell fos dos? a mi no em sembla correcte. No crec que aquesta persona, normalment malalta, tingui el doble de qualitat en el servei pagant el doble, o es lo mateix seure en un seient ampli que entre dos seients? Clar que, també té l'opció de comprar un bitllet que no sigui de classe turista, ja que en ser més ampli no necessitarà un seient de més. Indignant.
Un terç de la població adulta dels Estats Units padeix obessitat. Els ingressos poden ser espectaculars.
I jo em pregunto... per què es fan les coses per la majoria? per què es continua cometent aquest error? per què no es tenen en compte les minories quan allò que necessiten no perjudica a la majoria? m'explicaré: a una minoria que va en cadira de rodes li beneficia tenir rampes en lloc d'escales i els botons per demanar l'ascensor a la seva alçada. I això no perjudica a la majoria, inclus la pot beneficiar.. Hi han mil exemples de millores que beneficien enormement a minories amb disminucions i/o malalties i no es deuen a terme.. per raons econòmiques?
Per què no són tots els seients de l'avió com de primera classe?

Comentarios

Sara Maria ha dicho que…
M'agrada, un cop vaig sentir que democràcia era el govern de la majoria per a una minoria... Governava qui tenia majoria però tenint en compte la minoria que no els havia votat... Una bona manera de fer nous vots. Realment ens beneficiaria a tots que els seients de l'avió, autobús, i alguns locals de concerts (Palau de la Música, per exemple) fossin una mica més amples!
Sara Maria ha dicho que…
Aaahhh... I no sols més amples, si no més lloc per posar les cames, en el cas del Palau, jo que tinc una mica normal (1.65m) toco amb els genolls el seient del davant!
Ferran Porta ha dicho que…
Suposo que es fan les coses per la majoria perquè tot es mira des d'un prisma de benefici, moltes vegades econòmic. Si costa calers i només és per "uns quants", no m'interessa; si em costa uns diners però puc treure'n un rendiment, ho faig.

És el món on vivim, que de vegades fa mandra.

Bentornada, Syl. Bona setmana.
Què t'anava a dir ha dicho que…
Si tens rao, pero clar al final tot s'acaba en què sembla que vagis a llogar un parell de pams quadrats i com més gran ets més ocupes. Pero en roba a vegades compres més barat, perque ni ha menys demanda de les talles i les pots comprar a les rebaixes si els teus iguals de mides no han passat abans.
Sese ha dicho que…
tot es mou per interesos econòmics en una societat que prioritza l'estètica i margina les minories. Malament rai, no així no anem en lloc

Salut
Xavi ha dicho que…
La obesitat, la que és mòrbida, que representa un problema greu, és un tema de salut pública, Per tant crec que s'hauria de tractar com a tal i intervenir-hi el govern, compensant com fos a la companyia si fos necessari. En cap cas però, fer sentir a la persona com un bitxo i putejar-la. Prou pena té, nonmés li falta això...

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...