Ir al contenido principal

Segones Jornades de la Penedesfera

Un any després d'haver-se realitzat les Primeres Jornades de la Penedesfera a Gelida, ja s'ha obert la inscripció per tal d'acudir a les Segones Jornades de la Pendesfera que aquest any tindran lloc al Vendrell, el 12 i 13 de Juny.
La inscripció és gratuita però obligatoria, ja que es fan a un local emblemàtic de la ciutat però de capacitat limitada (serà a la Vil·la Casals de Sant Salvador).
Tot i que les jornades es van crear en un inici per impulsar el coneixement dels blocaires del Penedés ( l'Anoia, el Baix Penedés, l'Alt Penedés i el Garraf) , són obertes a tothom. Encara més aquest any, ja que el títol de l'esdeveniment és Presència a la Xarxa i com podreu comprovar al programa quan us hi inscriviu l'interés per la web 2.0 guiarà també les jornades. Serà una manera de traslladar a la societat el fenomen blocaire i la resta d'eines de la web 2.0 i noves tecnologies des d'una vessant social i participativa.
Les taules rodones giraran entorn aquestes eines i la transformació de les organitzacions polítiques, mitjans de comunicació i publicació digital. Hi haurà una sessió formativa a empresaris per tenir presència a la xarxa i un taller de blocs, videoblogs, twitter, facebook etc per tots aquells que hi vulguin participar, a més de gaudir d'un dinar plenament penedesenc. Espero que pugueu assitir-hi. Punxeu aquí per apuntar-vos.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
Interessant de saber; merci per informar-nos-en, Syl!

Molts records.
Anónimo ha dicho que…
oi que pinta bé aquestes jornades?
a veure si es fa difusió de tot això i la gent comença a coneixer el femomen 2.0.:P

molt ben explicat!!!!!
Què t'anava a dir ha dicho que…
Molt bé. A veure si ens surt bé perquè tot apunta en positiu.
Raül Buira ha dicho que…
Esperem que tot surti bé i les jornades siguin un èxit!
Anónimo ha dicho que…
necesidad de comprobar:)

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...