Ir al contenido principal

Si ets obès pagues doble

Ja fa temps que es venia sentint, però ha estat aquesta nit quan mirava les noticies que ho he vist. United Airliness cobrarà dos seients a les persones obeses. I no un preu menor pel segon seient com es fa amb els bitllets dels nens, sino realment dos seients pel mateix servei. Així doncs, si ets una persona obesa i viatges amb aquesta companyia el viatge et costaria el doble.
Tot això en resposta a les queixes de les persones que havien de seure al costat, que en qualsevol cas, em semblen també del tot comprensibles. Sabem que no és comode viatjar notant el cos de la persona del costat... però és culpa això de la persona obesa? ha de pagar com si ell fos dos? a mi no em sembla correcte. No crec que aquesta persona, normalment malalta, tingui el doble de qualitat en el servei pagant el doble, o es lo mateix seure en un seient ampli que entre dos seients? Clar que, també té l'opció de comprar un bitllet que no sigui de classe turista, ja que en ser més ampli no necessitarà un seient de més. Indignant.
Un terç de la població adulta dels Estats Units padeix obessitat. Els ingressos poden ser espectaculars.
I jo em pregunto... per què es fan les coses per la majoria? per què es continua cometent aquest error? per què no es tenen en compte les minories quan allò que necessiten no perjudica a la majoria? m'explicaré: a una minoria que va en cadira de rodes li beneficia tenir rampes en lloc d'escales i els botons per demanar l'ascensor a la seva alçada. I això no perjudica a la majoria, inclus la pot beneficiar.. Hi han mil exemples de millores que beneficien enormement a minories amb disminucions i/o malalties i no es deuen a terme.. per raons econòmiques?
Per què no són tots els seients de l'avió com de primera classe?

Comentarios

Sara Maria ha dicho que…
M'agrada, un cop vaig sentir que democràcia era el govern de la majoria per a una minoria... Governava qui tenia majoria però tenint en compte la minoria que no els havia votat... Una bona manera de fer nous vots. Realment ens beneficiaria a tots que els seients de l'avió, autobús, i alguns locals de concerts (Palau de la Música, per exemple) fossin una mica més amples!
Sara Maria ha dicho que…
Aaahhh... I no sols més amples, si no més lloc per posar les cames, en el cas del Palau, jo que tinc una mica normal (1.65m) toco amb els genolls el seient del davant!
Ferran Porta ha dicho que…
Suposo que es fan les coses per la majoria perquè tot es mira des d'un prisma de benefici, moltes vegades econòmic. Si costa calers i només és per "uns quants", no m'interessa; si em costa uns diners però puc treure'n un rendiment, ho faig.

És el món on vivim, que de vegades fa mandra.

Bentornada, Syl. Bona setmana.
Què t'anava a dir ha dicho que…
Si tens rao, pero clar al final tot s'acaba en què sembla que vagis a llogar un parell de pams quadrats i com més gran ets més ocupes. Pero en roba a vegades compres més barat, perque ni ha menys demanda de les talles i les pots comprar a les rebaixes si els teus iguals de mides no han passat abans.
Sese ha dicho que…
tot es mou per interesos econòmics en una societat que prioritza l'estètica i margina les minories. Malament rai, no així no anem en lloc

Salut
Xavi ha dicho que…
La obesitat, la que és mòrbida, que representa un problema greu, és un tema de salut pública, Per tant crec que s'hauria de tractar com a tal i intervenir-hi el govern, compensant com fos a la companyia si fos necessari. En cap cas però, fer sentir a la persona com un bitxo i putejar-la. Prou pena té, nonmés li falta això...

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

¿Es Joe Goldberg un malvado ‘neutral’ o un ‘héroe sombra’? ‘You’ y los tipos de personalidad

Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya Este 2025 se emite la quinta y última temporada de la serie You . Se trata de un thriller psicológico, estrenado en 2018, que ha atraído a miles de espectadores en todo el mundo. Sólo en España acumulaba más de 40 millones poco después de estrenarse . Su protagonista, Joe Goldberg, un neoyorquino intelectualmente brillante, atormentado por su infancia, nos permite adentrarnos en sus pensamientos mientras consigue acercarse y tener una relación con la mujer de sus sueños. Un flechazo que se convierte en obsesión donde el fin justificará todos los medios. En el cuarto episodio de esta última temporada se hace una mención directa al sistema de alineamientos del famoso juego de rol Dungeons & Dragons ( Dragones y Mazmorras en español). Usando la segunda edición del manual de 1985, se describe cómo este sistema define la personalidad y comportamiento de los personajes. Estos dos ejes ayudan a definir la ética y ...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...