Ir al contenido principal

Rescat de Pla de Pensions

He vist avui a TV5 i llegeixo després a Expansión que la "Dirección General de Seguros y Pensiones" estudia la possibilitat de poder rescatar els Plans de Pensions de l'assegurat i el conyuge en cas de malaltia greu o atur.
Això obre les portes a moltes families, però caldria explicar primer quins casos ja contempla la llei. Els Plans de Pensions no tenen liquidesa per definició. La finalitat de l'estalvi és la complementació de la pensió en el moment de la jubilació, però les contigències que ja es preveuen són aquestes:

1. La Jubilació. Evidentment. Tot i que l'edat establerta són els 65 anys, en cas d'estar treballant el que val és realment entrar en situació legal de jubilació i deixar per tant de cotitzar per aquesta prestació. És igual doncs que l'assegurat tingui 60 o 70, la qüestió és que se jubili.
2. Mort del partícep. També evident. En el moment que això passa, els beneficaris desigants al Pla ( o els hereus legals si no hi ha res especificat) percebran el capital invertit.
3. Malaltia greu. Es considera malaltia greu qualsevol dolència que incapaciti temporalment per a l'ocupació que duri un mínim de tres mesos continuats i necessiti d'intervenció de cirugia major o tractament en hospital. També es considera malaltia greu si és una lesió amb seqüeles que limitin total o parcialment l'activitat habitual de la persona o la incapaciti per realitzar qualsevol activitat. Sense tenir res a veure això amb la dependencia i requerint informe de tribunal mèdic. La gran majoria de Plans de Pensions contemplen també la possibilitat de rescat si el que pateix la malaltia greu és el conyugue i molts també els ascendents o descendents de primer grau.
4. Invalidesa Laboral de Partícep. Que un tribunal medic certifiqui la Invalidesa per treballar.
5. Dependència Severa o Gran Dependència del titular del Pla de Pensions. Segons la Llei de Dependència, qui estigui en aquesta situació te dret a percebre el capital estalviat. Per tant, és una contingència de rescat de recent creació.
6. Atur de llarga durada. I s'enten com a tal quan la persona ha estat un mínim de 12 de mesos continuats sense feina i sense dret a percebre cap prestació o haver-la exhaurit i estar inscrit a l'Inem en el moment de fer la sol·licitut de rescat. Les tres condicions han de complir-se. Si són autònoms, han d'haver estat inscrits un mínim de 12 mesos continuats com a sol·licitants de feina a organisme competent.

Si no es compleix alguna de les situacions anteriors no es possible pagar cap tipus de penalització a l'entitat financera ni retornar a Hisenda les quantitats satisfetes en forma de reducció de la Base Imponible per tal de poder recuperar el capital.

La noticia és recent, i com sempre, caldrà esperar a veure en què es concreta. Diuen 6 mesos, però reduir la contingència actual de 12 a 6 mesos és el que es proposa? o també eliminar la necessitat que aquests mesos ja no es tingui dret a cap prestació?S'aplicaria la modificació també pels Plans de Previsió Assegurats? Respecte la situació de malaltia greu no farien més que regularitzar el que la majoria de plans ja estan contemplant.
Tot i així, obrir una porta més pot ajudar a algunes families que tenen diners estalviats i blindats en aquesta forma d'estalvi, però sembla dificil que la apertura sigui real i significativa. Cal tenir en compte que el patrimoni dels fons de pensions al 2008 es va situar en més de 78.000 milions d'euros, corresponents a més de 1o milions de partíceps.
A part de recordar que la majoria de Plans de Pensions inverteixen en renta variable precisament per què l'horitzó temporal de rescat és a molt llarg termini i un rescat anticipat faria caure en perdues a l'assegurat.
I no estaria de més recordar que existeixen també altres vies d'estalvi futur, i també amb avantatges fiscals.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
Interessant el post, Syl. Tinc un pla de pensions -escarranssidet, sí, però pla al cap i a la fi- i desconec exactament els termes del "contracte". Culpa meva, que per aquestes coses són un pèl deixat. El teu post m'ha posat al dia; merci!

Bona setmana, maca.
Anónimo ha dicho que…
Bueno Silvia! Ja ho he llegit. Crec que queda molt entenedor. La veritat, penso que hi ha moltes altres maneres d'ajudar a les famílies. Però, el fet de rebaixar de 12 a 6 mesos, l'apartat de l'atur, també obre un ventall de possibilitats a moltíssima gent. Com dius tu, caldrà veure que és el que demanen. Ja t'ho vaig dir, la meva germana, està a l'aguait! Realment, per ella el que té al pla de pensió, a Colòmbia, seria un dineral!! Com sempre, seguirem esperant...........
Sylvie ha dicho que…
Gracies Fede i Ferran...
Finalment, sembla que la cosa ha quedat de la següent manera:
Es podran rescatar els plans de pensions quan el titular ( i només el titular) estigui en situació d'atur i hagi esgotat les prestacions a les que tingués dret.
Per tant, no caldrà esperar un any o 6 mesos, tant bon punt es perdi el dret a prestació es podrà rescatar. I s'ha descartat l'opció que la situacio similar d'un familiar directe fos també motiu de rescat, per evitar que treballs temporals de fills per exemple propiciessin rescats.
En principi aquesta mesura serà només temporal ( uns dos anys)...
A part queda el debat si és o no això una sol·lució.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...