He vist avui a TV5 i llegeixo després a Expansión que la "Dirección General de Seguros y Pensiones" estudia la possibilitat de poder rescatar els Plans de Pensions de l'assegurat i el conyuge en cas de malaltia greu o atur.
Això obre les portes a moltes families, però caldria explicar primer quins casos ja contempla la llei. Els Plans de Pensions no tenen liquidesa per definició. La finalitat de l'estalvi és la complementació de la pensió en el moment de la jubilació, però les contigències que ja es preveuen són aquestes:
1. La Jubilació. Evidentment. Tot i que l'edat establerta són els 65 anys, en cas d'estar treballant el que val és realment entrar en situació legal de jubilació i deixar per tant de cotitzar per aquesta prestació. És igual doncs que l'assegurat tingui 60 o 70, la qüestió és que se jubili.
2. Mort del partícep. També evident. En el moment que això passa, els beneficaris desigants al Pla ( o els hereus legals si no hi ha res especificat) percebran el capital invertit.
3. Malaltia greu. Es considera malaltia greu qualsevol dolència que incapaciti temporalment per a l'ocupació que duri un mínim de tres mesos continuats i necessiti d'intervenció de cirugia major o tractament en hospital. També es considera malaltia greu si és una lesió amb seqüeles que limitin total o parcialment l'activitat habitual de la persona o la incapaciti per realitzar qualsevol activitat. Sense tenir res a veure això amb la dependencia i requerint informe de tribunal mèdic. La gran majoria de Plans de Pensions contemplen també la possibilitat de rescat si el que pateix la malaltia greu és el conyugue i molts també els ascendents o descendents de primer grau.
4. Invalidesa Laboral de Partícep. Que un tribunal medic certifiqui la Invalidesa per treballar.
5. Dependència Severa o Gran Dependència del titular del Pla de Pensions. Segons la Llei de Dependència, qui estigui en aquesta situació te dret a percebre el capital estalviat. Per tant, és una contingència de rescat de recent creació.
6. Atur de llarga durada. I s'enten com a tal quan la persona ha estat un mínim de 12 de mesos continuats sense feina i sense dret a percebre cap prestació o haver-la exhaurit i estar inscrit a l'Inem en el moment de fer la sol·licitut de rescat. Les tres condicions han de complir-se. Si són autònoms, han d'haver estat inscrits un mínim de 12 mesos continuats com a sol·licitants de feina a organisme competent.
Si no es compleix alguna de les situacions anteriors no es possible pagar cap tipus de penalització a l'entitat financera ni retornar a Hisenda les quantitats satisfetes en forma de reducció de la Base Imponible per tal de poder recuperar el capital.
La noticia és recent, i com sempre, caldrà esperar a veure en què es concreta. Diuen 6 mesos, però reduir la contingència actual de 12 a 6 mesos és el que es proposa? o també eliminar la necessitat que aquests mesos ja no es tingui dret a cap prestació?S'aplicaria la modificació també pels Plans de Previsió Assegurats? Respecte la situació de malaltia greu no farien més que regularitzar el que la majoria de plans ja estan contemplant.
Tot i així, obrir una porta més pot ajudar a algunes families que tenen diners estalviats i blindats en aquesta forma d'estalvi, però sembla dificil que la apertura sigui real i significativa. Cal tenir en compte que el patrimoni dels fons de pensions al 2008 es va situar en més de 78.000 milions d'euros, corresponents a més de 1o milions de partíceps.
A part de recordar que la majoria de Plans de Pensions inverteixen en renta variable precisament per què l'horitzó temporal de rescat és a molt llarg termini i un rescat anticipat faria caure en perdues a l'assegurat.
I no estaria de més recordar que existeixen també altres vies d'estalvi futur, i també amb avantatges fiscals.
3 comentarios:
Interessant el post, Syl. Tinc un pla de pensions -escarranssidet, sí, però pla al cap i a la fi- i desconec exactament els termes del "contracte". Culpa meva, que per aquestes coses són un pèl deixat. El teu post m'ha posat al dia; merci!
Bona setmana, maca.
Bueno Silvia! Ja ho he llegit. Crec que queda molt entenedor. La veritat, penso que hi ha moltes altres maneres d'ajudar a les famílies. Però, el fet de rebaixar de 12 a 6 mesos, l'apartat de l'atur, també obre un ventall de possibilitats a moltíssima gent. Com dius tu, caldrà veure que és el que demanen. Ja t'ho vaig dir, la meva germana, està a l'aguait! Realment, per ella el que té al pla de pensió, a Colòmbia, seria un dineral!! Com sempre, seguirem esperant...........
Gracies Fede i Ferran...
Finalment, sembla que la cosa ha quedat de la següent manera:
Es podran rescatar els plans de pensions quan el titular ( i només el titular) estigui en situació d'atur i hagi esgotat les prestacions a les que tingués dret.
Per tant, no caldrà esperar un any o 6 mesos, tant bon punt es perdi el dret a prestació es podrà rescatar. I s'ha descartat l'opció que la situacio similar d'un familiar directe fos també motiu de rescat, per evitar que treballs temporals de fills per exemple propiciessin rescats.
En principi aquesta mesura serà només temporal ( uns dos anys)...
A part queda el debat si és o no això una sol·lució.
Publicar un comentario