Ir al contenido principal

Martes y 13


No sóc gaire supersticiosa però tampoc diré que no ho sóc gens. No crec que tot allò que ens passa sigui casualitat ni tampoc que tot estigui predeterminat... Però aquest cop si que hi ha algo que m'ha cridat l'atenció. És en un dimarts 13 que es reuniran a la Casa Blanca el President del Govern d'España amb el President d'EEUU des de fa poc més de vuit mesos i recentment distingit amb el Premi Nobel de la Pau. Ja em sembla bé ja que es reuneixin els dos presidents...! Més aviat espero que no quedi "gafada" la trobada... Massa aconteixements que simbolicament es donen de forma simultània en el temps.
Demà té lloc "la celebración del día de la Fiesta Nacional" , representant-se tots els cossos de l'exercit (Legió , Guardia Civil, Exèrcit de Terra, Mar i Aire, la Guardia Real, la Cavalleria, la Patrulla Aguila, els cazas...), no em vull ni plantejar quin cost econòmic té aquesta parafernalia! No sé jo si és ara el millor moment per fer ostentació de res... i molt menys del poder de l'exercit del país quan no acabem de mai de rebre en forma de goteig constant els joves morts a la guerra de l'Afganistan. Ens vam retirar d'Iraq per a tenir més presència a Afganistan? no ho he acabat d'entendre mai això... I no qüestiono la presència d'España a les diferents guerres del món, desgraciadament no estem sols i l'ordre mundial es basa més en la demostració de poder allà on hi ha possibles fonts econòmiques que en qualsevol altre raonament..
A tot això, com deia al principi, un cop complim amb la tradicional exposició de "las Fuerzas Armadas", el President Rodríguez Zapatero es reunirà amb el responsable de l'exercit d'Estats Units, que té ara mateix les dues guerres mencionades anteriorment a ple rendiment (no les va encetar ell, cert. Afganistant l'arrastrem des de l'atemptat del 11 setembre i Iraq encara no sé molt bé per què). Es reunirà amb un President dotat d'una poderosa oratoria que no sé si el nostre president podrà igualar, però també amb el President d'un pais que manté la Pena de Mort amb total lleugeresa i impunitat. Un President això sí amb el Nobel de la Pau. Un Nobel que s'ha guanyat abans de conseguir-lo.
Massa posts a blogs, articles a diaris i noticies televisades s'han dedicat a aquest fet. Twitter bullia només saber-se la noticia i finalment no he pogut resistir la temptació de no fer com si res per què altres ja ho han escrit. Quan es va conéixer el Nobel de Literatura d'aquest any em vai avergonyir de no saber qui era, de saber que mai havia estat traduida al català, que a España s'havia inclus descatalogat. Ara penso que el desprestigi va de la mà d'un Premi que pensava que activistes russos, disidents xinos i sobretot aquest any, la Fundació Vicençs Ferrer mereixien per fets més que per paraules. Oratoria, paraules, esperances i il·lusions hi són darrera de moltissimes persones que dia a dia ens acompanyen en la vida. Casi un milió d'euros haurien donat molta més pau als descastats... tot i que el nostre president consideri que la concesió del premi a Obama té un "alt valor estratègic".

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
Esperem que no ens passi res. Sort que es dimarts i dilluns ha estat festa.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...