No puc deixar acabar el dia sense un record al bebé que va neixer per cesarea el 29 de Juny d'aquest any, un dia abans que la seva mare acabés sent la primera víctima mortal de la Grip A i que avui s'ha reconegut que ha mort per haver rebut l'alimentació en vena en lloc de sonda nasal.
Escandalós...està clar que això desencadenarà un debat que fa temps s'hauria d'haver encetat. No només respecte l'experiència que té un treballador, si no sobretot en com s'adquireix l'experiència ( acabes desenvolupant el treball per què l'has de fer,corrents i amb poca supervisió i suport, aprens a base d'errors i a vegades els errors no tenen volta enrera) i en la poca consideració i reconeixement del risc que té la feina, de la responsabilitat que es té, sovint a més molt mal pagada.
Però el que avui me crida l'atenció, el que em remou per dins és la desgràcia de la familia, del pare que segurament es va aferrar a la vida del seu fill per tal de superar la mort de la seva dona i mare del nen , de l'avia, mare de la dona que havia mort de Grip A (inteligentment canviat el nom, porcina no sonava gaire bé i ja se sabia que s'hauria de continuar nomenant durant temps. Aviar encara es passable, però patir o morir de Grip porcina sona molt pitjor..). Sembla l'acumulació de la desgràcia i em posa els pels de punta i sincerament, em quedo sense paraules.
A tot això, fa pocs dies mor un noi a Pamplona donant-li els mitjans de comunicació tal cobertura que casi el converteixen en heroi nacional. Està clar que no comparteixo aquest tractament, minuts de silenci ni concentracions. Encara em sorpren que no hi hagin més "accidents" amb aquesta mena de festes, i de fet, mentre uns ploren la mort, i fan minuts de silenci, altres, o potser els mateixos, tornen a riure i correr devant dels toros com si es tractés de l'època medieval.
L'autèntica tragèdia és la primera. No la segona.
Escandalós...està clar que això desencadenarà un debat que fa temps s'hauria d'haver encetat. No només respecte l'experiència que té un treballador, si no sobretot en com s'adquireix l'experiència ( acabes desenvolupant el treball per què l'has de fer,corrents i amb poca supervisió i suport, aprens a base d'errors i a vegades els errors no tenen volta enrera) i en la poca consideració i reconeixement del risc que té la feina, de la responsabilitat que es té, sovint a més molt mal pagada.
Però el que avui me crida l'atenció, el que em remou per dins és la desgràcia de la familia, del pare que segurament es va aferrar a la vida del seu fill per tal de superar la mort de la seva dona i mare del nen , de l'avia, mare de la dona que havia mort de Grip A (inteligentment canviat el nom, porcina no sonava gaire bé i ja se sabia que s'hauria de continuar nomenant durant temps. Aviar encara es passable, però patir o morir de Grip porcina sona molt pitjor..). Sembla l'acumulació de la desgràcia i em posa els pels de punta i sincerament, em quedo sense paraules.
A tot això, fa pocs dies mor un noi a Pamplona donant-li els mitjans de comunicació tal cobertura que casi el converteixen en heroi nacional. Està clar que no comparteixo aquest tractament, minuts de silenci ni concentracions. Encara em sorpren que no hi hagin més "accidents" amb aquesta mena de festes, i de fet, mentre uns ploren la mort, i fan minuts de silenci, altres, o potser els mateixos, tornen a riure i correr devant dels toros com si es tractés de l'època medieval.
L'autèntica tragèdia és la primera. No la segona.
Comentarios