Ir al contenido principal

Sistema de votacions dels Premis Blocs Catalunya

Vull utilitzar aquest espai, que és meu, que em pertany i on puc "dir/escriure" la meva opinió per posar de manifest com sorpresa estic del funcionament dels vots aquest any als Premis Blocs Catalunya.
Vagi per devant, que pocs dies després d'inscriure'm, a la categoria personal ( a vegades penso que qué trist que acabi sent una petita categoria tipus "cajón desastre" on incloure tots aquells blocs que no tenen cabuda en altres categories.. però això és un altre tema... ) , això és poc després del 15 de Juny vaig enviar un mail a l'organització precisament pels dubtes que em creava la validesa dels vots.
Si llegiu detingudament les bases del concurs, veureu que no està gaire definit què es valora realment a l'hora de triar un bloc guanyador, i potser el que crida més l'atenció es que l'espai reservat al Jurat encara està en construcció a data d'avui. L'organització em va aclarir amablement que els vots servirien per a triar els vots finalistes. És a dir, els blocs més votats serien aquells que formarien el grup de blocs finalistes sobre els que el Jurat emetria una valoració en base als seus propis criteris.
Això tenia la seva llògica. Només cal revisar el punt número 9 de les bases i recordar el funcionament de l'any pasat :
"Durant el període de votació, per a emetre un vot serà necessari indicar l'adreça de correu electrònic del votant, amb la que es podrà votar un bloc de cada categoria. Per verificar l'autenticitat del correu electrònic, s'hi enviarà un missatge amb un enllaç que caldrà visitar per validar el vot; en cas contrari no serà vàlid. Els usuaris que hagin presentat blocs als Premis Blocs Catalunya no podran votar els que ells mateixos hagin inscrit "
Un vot per categoria. Està clar... es tracta de que jo, lectora de blocs, indiqui quin és el meu bloc preferit de cadascuna de les categories que em poden interessar sense votar al meu propi bloc. L'any passat es permetia doncs que amb una mateixa adreça de correu electronic es votés un sol cop dins la mateixa categoria. I mai fer servir el mateix correu electronic amb el que es va inscriure el bloc. Entrava doncs l'habilitat de fer servir altres adreces i sobretot convencer als teus lectors per a que triessin el teu bloc i no un altre de la teva mateixa categoria. Un vot, una persona.
Aquest any assisteixo al·lucinada a un canvi substancial: es pot votar cada dia, amb la mateixa adreça electrònica a blocs diferents de la mateixa categoria i també, es clar, al mateix bloc un i un altre cop cada dia.
Quina serietat és aquesta? Ja no val que una persona seleccioni el teu bloc, l'ha de votar cada dia? I llavors, si és com em van dir, i els blocs més votats són els triats per ser valorats pel Jurat, qui estarà a la final? l'autor que dia rera dia fa servir totes les adreces electroniques que té per votar el seu propi bloc?
No li veig el sentit... entenc que el que tingui més vots vagi a la final si un vot és igual a una persona, vol dir que el meu bloc és valorat per molta gent, si no... l'unic sentit que té és un reconexiement públic com a organització que no es pot controlar qui i com vota i sobretot, incrementar enormement les visites a la seva propia web.

Comentarios

Sara Maria ha dicho que…
Gràcies Sylvie, jo també hi estic inscrita i vaig pensar el mateix que tu!
Què t'anava a dir ha dicho que…
Molta sort endavant. es molt xulo el que tens.
Albert Alemany ha dicho que…
Jo també hi estic inscrit i no ho sabia.. bé que hi farem! :D
D'aqui a 3 dies .. ja s'haurà acabat el procés.
De totes maneres, poden invalidar resultats si veuen que estàn trucats!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...