Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang.
Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del món. Diuen els monitors d'activitats extraescolars, colonies, casals d'estiu, etc que els nens passen massa temps fora de casa, que els hi costa de poder-los portar adequadament, i tenen raó. Però es que es queixen els pares de que en les feines que tenen no poden estar amb els nens i també tenen raó. Dieun els avis que corren el risc d' acabar fent més de pares que no d'avis i es cert. Massa gent gran en residències, massa nens en guarderies massa temps...Alguna cosa no va bé. Resulta que es culpa de les dones, per que estudien i s'han incorporat massivament al món laboral.... sort que ho hem fet!! com es pagarien les hipoteques i despeses avui en dia amb un únic sou!! però a més, les dones s'han incorporat al món laboral ( per que fer la feina de casa no es feina sembla ser.... tot i que això és un altre tema es clar, però molt relacionat tot i que no ho sembli) però és que no és normal que la majoria d'horaris siguin totalment contraris a una harmonia familiar. A la resta d'Europa les dones també treballen fora de casa i les coses no són com aqui. Tenir festa els dissabtes és gairebé de privilegiats, plegar abans de les 17h també... com pot ser que els centres comercials obrin fins les 22h?? ningú pensa en la gent que hi ha de treballar, o ens els serveis que estan 24 hores ( i no parlo dels que són necessaris com urgències médiques) sinó un telefon d'atenció al client d'una companyia de gas.. queda molt bé de dir que hi sóm 24 hores però algú hi deu ser. He tingut discusions sobre este tema, i tot i que es encertat de dir que hi ha gent a la que ja li va bé l'amplitud d'horaris de molts serveis alguna cosa no està ben feta quan en lloc de contractar suficient personal amb un sou digne, el contracte laboral de molts posi de dilluns a diumenge ( o dissabtes ) " con los descansos que establece la ley".
Trobo que no estem fent bé això de treballar per realitzar-nos professionalment, per aconseguir un sou i portar la nostra vida familiar. I parlo a nivell general, fallen massa coses.
Comentarios
Un client meu del sur m´assegura que auqi les obres les hi fem en meitat de temps pero tambe a meitat de preu que al sur , a ell ja li esta be i si no contracta uns serveis igual de rapids i economics es perque alla no els troba i aqui si no els hi ofereixo jo els hi oferira la meva competencia i aixi estem , es un cercle vicios.
Saludos cordiales
En fin lo dicho, Spain in diferent.
Diego.
the pretty ones (como tu)
the ugly ones
and the blondes...
New literary blog.
A mi em sembla que això de l'alliberament i de la necessitat_gairebé_obligació que la dona accedeixi al mercat laboral va tenir les seves raons de ser, en un moment determinat, però no estic gaire segur que hagi de seguir sent així. Espero que cap dona se'm llenci al coll; evidentment NO estic dient que "les dones a la cuina" i blablabla! Però em sembla que, amb tot plegat, la dona ha acabat fent de mare (a diferència de l'home) i de currele (com l'home). És a dir, dues feines pel preu d'una.
Potser no estaria malament que les pròpies dones repensessiu el paper que voleu tenir, especialment les que sou mares, a la societat. ¿I per què no un sou per a les mares que no treballen fora de casa i que tiren endavant la seva família fent una feina, em sembla, molt més feixuga que la que es fa en una oficina?
Salut amics
Mikel aixo de que som nosaltres mateixos no sé què dir-te. Potser en l'exemple teu sí serveix però trobo que sovint ens ve mitg imposat tot plegat.
Diego cariño, estoy contigo. NO creo que ni unos ni otros realmente vayan a hacer nada que realmente incida en cambiar esto. Espero que, aunque lentamente, unos y otros contribuyan a que la situacion cambie....
Ai Ferran, mira que he vist el teu comentari ben prontet al dematí i he estar rumiant com contestar-te, però el Sergi ja m'ha ajudar força. Mira, jo no crec que el problema radiqui en que si les dones treballem fora de casa o no, com ben dius, jo mateixa me sentiria ben orgullosa estant nomes a casa, i fer el mateix que faig ara (que jo soc de les que va al mercat...) però amb més temps i poder-me ocupar-me plenament del meu fill. Però també he estudiat molts anys, i m'agrada treballar fora de casa, desenvolupar-me professionalment. El que em resulta una barbaritat es que no podem triar, ni homes ni dones. El meu marit si pogues ja s'estaria a casa ell ja, pero me resulta impossible de pensar en que amb un sol sou es pot fer front a totes les despeses familiars. Pagar a les dones que es queden a casa com proposes es una opció a considerar. JO sempre dic, que tal i com està montat tot, el que més em beneficiaria es netejar jo la casa de ma mare i ella la meva, ens donem d'alta a la SS i ens paguem l'una a l'altra un sou i aixi cotitzem, però que s'ho fassi una mateixa no serveix de res.
Realment jo volia anar a parar a lo que deia el Sergi, a que la gent es queixa de que no obrin diumenge els comerços per exemple, quan jo trobaria mes adient que tanquessin més aviat.
El tema dels horaris aqui està força mal portat ho comparis amb on sigui.
Petons!!! ( i perdó per tant de rollo........)
Syl i Sergi, estic d'acord amb el punt clau dels vostres comentaris (que, finalment, és el tema del post de la Syl): conciliar vida laboral i familiar (pels qui teniu fills) és molt complicat, avui dia, tal com està muntat el món de la feina. Ah!, i jo també defenso ab-so-lu-ta-ment que el comerç no treballi en festius!
Besicos i abraçades varis...
Si la gent hi compra i al comerç li surt rentable obri , doncs que obrin. A mi no m´aniria pas malament.
Mikel ai Mikel q te les veus venir eh! A vore si m'explico. Entenc la teva postura, si al comerç li és rentable i hi ha gent q hi va pos ale que obrin, pero ens falten altres punts de vista a valorar.Si el comerç vol obrir diumenge q contracti gent nomes pels diumnges que segur que n'hi ha que volen fer h ores extres i no que et demanin disponibilitat de dilluns a diumenge. A més tot és mes complciat q l'horair del comerç. Es els horaris en general q no estan bé, pediatres q donen hora a les 19h30 de la tarda? gent q plega d'oficines a les 20h?potser soc massa europea en aixo...Però.. petonets per tu tambe!
Mikel, tranqui, estic segur que el mall té destinataris que se'l mereixen de debò! (exemple: veure el post d'avui d'en puji :-)
Está claro que en la sociedad del "bienestar" en la que vivimos estamos pagando un precio alto: vive con más tecnología (internet, teléfonos móviles,etc) y a cambio te haremos trabajar más horas y estar más incomunicado de los tuyos, impidiéndote PENSAR por tí mismo.
Como reflexión , también como terapia (yo la sigo y os aseguro que funciona!!)os recomiendo disfrutar lo mejor posible y con intensidad, vuestro tiempo libre, junto a vuestra pareja, vuestros hijos, como sea, disfrutando y saboreando cada minuto.
Un saludo
FKarim Nyram
Ferran, guapissim, crec q ja no deixaré d'anar de bolid però us llegeixo cada día eh! ;-) prometo que d'avui (o demà...) no passa! Gràcies...
Habéis pensado en lo extraño que rewsulta que en España haya un grupo tan numeroso de millonarios, empresarios abusivos, fiesteros alocados por gastar dinero en viajes y otras cosas, mientras los 100.000 de sus empleados apenas pueden llegar a pagar las hipotecas. Qué está poasando !!! Nos hanconvertido a todos y muy especialmente a los catalanes de todo color, en gentes pasivas, sin voluntad, sin coraje, sinánimo de plantarse. De lo contrario, ¿Cómo puede explicarse que ante el daño psicológico, moral, económico y físico que se está haciendo a toda una poblacióm por los desastres del AVE Y DE LA CERCANÍAS, apenas 500 personas protesten y un buen puñado de políticos ni siquiera se hagan la foto ante las colas de pasajeros ? ¿No será que han perdido la vergüenza hasta para olvidarse de los graves problemas? ¿Cómo queréis que se ocupen de "minucias" como los horarios laborales... si ya tenéis trabajo ?