Ir al contenido principal

Construcció de l'escola #martamata . Nota de Premsa.


Utilizo el meu espai per difondre també la nota de premsa que avui hem enviat a diferents mitjans de comunicació al respecte de la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell:

El Vendrell, a 10 de maig de 2011
La comissió per la construcció de l’escola Marta Mata, amb el suport de la junta de l’AMPA de l’escola, volem informar als mitjans de comunicació que hem decidit seguir duent a terme les accions que ja vam anunciar fa mesos i que s’havien aturat poc després que l’escola fos aprovada en acord de govern (veieu els següents enllaços:
Es tracta d’un seguit d’actuacions que anirem duent a terme setmana rera setmana per tal d’assolir l’objectiu de la construcció de l’edifici definitiu de la nostra escola.
Actualment, l’administració s’ha compromès verbalment dient que l’escola estarà construida pel curs 2012-2013, i aquesta comissió demanem públicament que aquest compromís es converteixi en un compromís real i per escrit. I que, en el cas que la construcció no sigui efectiva en aquest plaç, informin a les famílies de quina serà la solució que ens oferiran.
Com ja vam explicar, els nens i nenes d’aquesta escola fa cinc cursos que estan instal.lats en “barracons”, quan la previsió era de només dos cursos en aquesta situació de provisionalitat. I si bé és cert que l’escola es va aprovar en acord de govern el dia 9/11/2010, avui, 10/05/2011 la situació és que estem pendents d’un nou tràmit per part de l’administració on s’aprovi una partida pressupostària per seguir endavant amb els passos següents (licitació, projecte i construccció).
Així és que, aprofitant el context en què ens trobem, demanem que la nostra problemàtica sigui també notícia i que els responsables d’aquesta situació no s’oblidin de nosaltres després de les eleccions i treballin per tal que els tràmits pendents segueixin realitzant-se de forma correcta i rigurosa.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...