Ir al contenido principal

Municipals

Totes les nits les tertulies de la radio parlen i parlen de política, i aquests dies més que mai per la proximitat de les eleccions. I tot i que m'ho plantejo més que sovintment, és en aquestes dates, quan sento parlar tant i tant del que diuen uns i altres que em pregunto com és que haig de votar una llista tancada d'un partit que tot i que pugui ésser el més votat potser no serà qui formi el consistori de l'Ajuntament. I tot i que sóc de les que compleix reglamentariament amb el meu dret i obligació amb les urnes (aquest cop ho hauré de fer per correu) entenc perfectament les altes abstencions que semblen caracteritzar-nos.
Ens meravellem de la massiva participació dels francesos en les eleccions presidencials que acaben de tenir lloc, i sabem que ni nosaltres, ni els nostres politics sóm aixi.
En aquestes municipals sembla que en lloc d'escollir a qui decidirà les polítiques que ens afectaran diarament en la nostra vila o ciutat, estiguem decidint qui governarà l'Estat Espanyol. Per què aquesta idea de que aquest 27 de Maig no és més que un sondeig de les properes presidencials?
Jo entenc que el problema més greu que arrosseguem és el fet d'haver de votar una llista tancada on, com deia, tan sols coneixem als caps de llista. I a vegades inclus sembla que el votem a ell, o ella, a qui surt en totes les fotos, i oblidem que no és pas aixi, sino que sel.leccionem un partit d'entre tots. I això fa que en els finals de llista molts cops hi hagin persones especialment vàlides que passen inadvertides entre d'altres coses. No acabo d'entendre els beneficis que té el fet de votar una llista tancada d'un partit en lloc de poder moure o ratllar les persones que la formen. Inclús preferiria un sistema com el francès o l'anglès on hi ha un representat per cada districte o regió: aquest representant, de cada partit es clar, s'ha de guanyar personalment la confiança dels seus habitants, el coneixes ( i et coneix!), i ha de saber politizar, en el sentit etimologic de la paraula, fer polis, fer ciutat. Trobo que amb el marketing i la publicitat ens enganyen i ens fan pensar que votem a la persona que dóna la cara, i per això la necessitat tan acusada aquest any, de que els secretaris generals o presidents dels partits recolcin els actes electorals. Però em subleva especialment els temes que uns i altres tracten. Evidentment, em preocupa el terrorisme i si ANV es presentarà o no, es clar que hi penso en l'atemptat de l'11-M, no hi tingueu dubte que m'escandalitza tot el que es descobreix amb el "caso Malaya", pero no trobo que siguin aquests els problemes que s'haurien de tractar.
Jo diria que això ho pensa tothom...
I quan penso que no hi ha més remei que acceptar-ho, per què és el sistema que es va decidir en el moment de fer la Consistitució, em nego a acceptar que mai canviarà, i voldria pensar que al menys, algun dia, tot i que no hi hagin llistes obertes, tot i que no pugui votar a les persones sino als partits, algun dia sabré que la persona que encapçali la llista més votada serà qui presideixi el govern (estatal, autonòmic...) o l'ajuntament i no es doni peu a extranyes coalicions i pactes fent que potser el president de tots sigui l'escollit per menys persones.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...