Ir al contenido principal

Confiança Educativa II Part : #formacio1x1

Doncs sembla ser que finalment, sí. I que a partir de l'any que ve, part dels alumnes ja començaran a treballar a l'escola amb ordinadors.
Em sembla fantàstic.
I ho dic sense ironies. És fantàstic veure que el sistema educatiu progressa, i tinc una sensació personal que el canvi serà similar al que van viure els nostres pares quan van passar de la petita pissarra i guix al paper i llapis.

Certament, un canvi amb tanta importància, ha d'estar acompanyat de la formació i suport adequats a mestres i professors per tal de que també ells poguin ensenyar a les famílies i alumnes a treballar amb una eina amb la que, a diferència de les llibretes i els bolígrafs, hi ha un coneixement i una experiència prèvia molt dispars. Crec que és un pas que abans o després s'havia de fer, i no s'ha de tenir por, metologicament és amb tota franquesa, allò que trobo que també necessitaran els nostres fills en el futur immediat. No entraré aqui en la qüestió econòmica, que em preocupa molt, però igual que em neguiteja l'elevadissim cost del material escolar i llibres de text any rera any. No és res nou això.

Trobo però, que tant obsessionats hem i han estat en la metodologia, que sembla que allò realment important ha quedat en un segon terme i en poques ocasions en sento a parlar, o llegeixo al respecte.
Parlo dels materials i dels continguts.

Em pregunto sovint, quins materials ompliran aquests ordinadors, amb quin material es treballarà. S'han adaptat ja les editorials a la velocitat amb la que s'ha decidit implementar els ordinadors a les aules? O simplement tenen pdfs dels llibres de text tradicionals? com sempre, em fiaré i em deixaré guiar pel bon criteri dels mestres i professors a l'hora de triar el material... però, m'agradaria saber si ells consideren que la oferta que tenen en material digital és adient i adequat. Aposto a que no. Si més no, hi hauran professors acostumats a elaborar el seu propi material i coneixedors a més d'eines tic, que no es conformaran amb un llibre en pdf, però potser no tots tindran aquesta facilitat. I tot i així, potser caldria haver cuidat més els llibres de text i sobretot, haver-se cerciorat que els professionals de l'educació disposen de tot el material adaptat a la nova metologia i no anar fent a mida que passa el temps. Per què al final, independentment de qui sigui el responsable, Educacio, Editorials, etc, el resultat final és l'educació dels nens i joves. En aquest sentit, en aquesta nota de premsa, i notícia del 18 de Gener , sembla ser que es té en compte aquesta reflexió prèvia. Tinc moltissims dubtes respecte "Empuries" però suposo que amb la seva implantanció i correcte explicació els solventaré.

Ara... respecte els continguts... aqui sí que no he trobat resposta.
Ens hem preocupat de modificar la metodologia, pensant en com han de treballar en el futur els nostres nens. Però i sobre el que han d'apendre? Ens hem preguntat si avui han de continuar aprenent el mateix que fa trenta o quaranta anys? Son necessaris els mateixos coneixements, sobre les mateixes àrees?
Indubtablement, hi han certs coneixements,conceptes, procediments, etc que es mantenen invariables i continuaran ensenyant-se, anava a dir igual, però no, son els mateixos coneixements explicats de moltes possibles maneres, però és cert que la fotosíntesi seguirà produint-se de la mateixa forma, la pluja continuarà sent posterior a l'evaporació de l'aigua, i dos més dos seguiran fent quatre.... Però... estem segurs que no podem introduir cert dinamisme en aquests continguts? Els coneixements no poden reduir-se a això, l'educació no pot ser només això.
Com és possible que ningú hagi previst què poden necessitar els nostres fills quan acabin la primària per exemple?
Ens preocupem tant per la forma que oblidem el fons.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
el problema d'ara no és obtenir la informació sinó saber-la gestionar i interpretar. les coses han canviat molt.
Boris Mir ha dicho que…
Bé, de fet molts ja hem començat!
Tenim un pla Pilot a secundaria, l'EduCAT1x1 que ens ha de servir per a resoldre moltes de les incògnites que el teu post comenta.
Hi ha molt per millorar, però hem començat a fer el canvi de forma massiva, en molt centres. I aquest canvi no ha fet sinó començar...
Esperem que amb les contribucions de tothom assolirem l'objectiu principal: millorar l'educació del nostre país.
Ben cordialment,
Boris
Lluís Camell ha dicho que…
Totalment d'acord amb el que dius. Els ordenadors són una bona eina que cal omplir amb continguts degudament pensats i actualitzats.
Unknown ha dicho que…
Per experiencia, crec que les editorials no estan prou preparades per oferir uns continguts digitals de qualitat. Es dificil i complicat passar d'un supor com es el paper utilitzat durant segles a un altre com el digital. Per desgracia crec que ens queda veure molts PDF.
Sylvie ha dicho que…
Gràcies pels comentaris, per compartir el debat. M'alegra sentir q les meues preocupacions son les d'altres i que treballem per sortir endevant.
Unknown ha dicho que…
Coincideix que en les últimes setmanes he estat en contacte amb unes de les editorials de llibres de text, i preguntats pel tema, em van dir que el decret dels ordinadors els havia agafat per sorpresa, que estaven fent un gran esforç per adaptar continguts i que si bé es cert que passar del paper a un pdf es relativament fàcil, el fet de dispossar d'ordinadors fa que aquest continguts hagin de tenir valor afegit en forma d'interactivitat... i el que caldrà veure si aquesta feina afegida, que no es senzilla, aquest cost addicional, qui ho suportarà.

Per un altre banda està el material humà, els professors, on i a despit de que hi han alguns que s'han "buscat la vida" i han aprés a fer servir eines com gCompris i Moodle, la gran majoria veu amb un cert grau de temor el que ve, doncs es cert que el canvi de paper a ordinador no te les mateixes implicacions que va tenir el canvi de la pisarra al paper... jo ho veig molt diferent.

Afortunadament hi han experiències com HortDigital, un projecte conjunt entre Educació i el CitiLab de Cornellà, en el que als professors se lis mostren tècniques de com dur a terme la tasca docent aprofitant la immensa potència que pot donar un ordinador per cada alumne...

Però això a mi em genera altres dubtes, que poden anar de qui dona el suport a aquests ordinadors, que passa amb les infraestructures TI existents als col·legis, que penso que son clarament insuficients pel volum d'ús d'ample de banda que requerirà aquest material, i inclús si en cop d'un ordinador, pagat en part pels pares, i subjecte a obsolescència, accidents, averies... no seria millor que les classes estiguessin equipades amb thin clients, i que tot el programari estigués al núvol, el que comporta que aquest equipament, que pel alumne es un ordinador, a efectes de la escola i del Departament d'Educació tindria un temps d'amortització molt mes llarg, doncs el que caldria actualitzar son servidors i no ordinadors individuals... i el cost d'inversió inicial es exactament igual al d'un netbook d'última generació.

Com sempre, un bon post que m'ha fet reflexionar.
Carles Garcia Olivé ha dicho que…
Rafael, cal tenir en compte que potser és pretén també que l'alumne es pugui endur el netbook a casa. ¿Podrien igualment endur-se els alumnes els thin clients a casa?
Sigui com sigui, per mi està molt clar que com en altres ocasions, malauradament, no s'ha calibrat bé el cost a llarg termini d'aquesta mesura.
Afegitó polític (disculpeu, però és que salta a la vista): hi ha eleccions a la tardor. Poder anunciar a un o dos mesos vista de les eleccions que "hem introduit l'ordinador a l'aula"... No us encaixen les peces?
Salutacions cordials a tots.

(a twitter.com sóc @cgolive )
Unknown ha dicho que…
Si, es pot disposar d'un software que faci la emulació d'un thin client a casa... només cal dispossar d'una connexió de banda ampla, i d'un PC. Habitualment hi han versions d'aquest software per Windows, Linux i Mac.

De fet en altres àmbits de l'administració pública ja s'està fent servir el model thin clients-emulador per l'estalvi que suposa... així que, perquè no en educació?
Anónimo ha dicho que…
bon comencament

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...