Ir al contenido principal


Hace poco he visto la película El Perfume, basada en la novela de igual título de Patrick Süskind. Hace doce años que se publicó por primera vez y sigue estando entre los títulos preferidos de los lectores. Es curioso que la historia de un asesino (así figura en el subtitulo), catalogada como de terror, fascine a tanta gente, y que la película (por cierto, fiel como pocas a la novela) consiga lo mismo. Es realmente la historia de una obsesión enfermiza por los olores, precisamente por el considerado durante mucho tiempo el menos noble de los sentidos, por ser tal vez el más primitivo. El bulbo olfatorio, es una de las primeras partes del cerebro en formarse, y es el que más nos une al resto de los animales. Y el protagonista del perfume se obsesiona en captar el olor, lo olía todo por lejos e increíble que pareciera, y en cambio él no olía a nada.... no supo ver que no podía olerse a sí mismo y quiso crear el perfume perfecto, el olor creado a partir de la belleza de la mujer, de aquellas personas que le inspiraran amor. Se nos muestra un hombre instintivo, casi animal. Casi produce pena al lector... Creo que fascina también porque todos somos un poco Jean Baptiste Grenouille, y nuestra memoria olfativa es extremadamente personal y maravillosa. De repente un olor nos recuerda una persona, una situación, una vivencia... Hay olores dulces, el olor a chocolate, a flores, a piña... olores húmedos, como el del césped recién cortado,el de un baño espumoso, el de la lluvia, el olor a mar... olores que penetran como el de la madera, el olor a viejo, a chimenea, hay olores cálidos como el de las castañas en el horno, el de los jerseys que huelen a perfume... todos y cada uno de los olores nos transportan igual que lo hacen las imágenes que tenemos en la memoria. Recuerdo un fragmento de la obra de Marcel Proust (Du côte de chez Swann) donde no recuerdo si el protagonista u otro personaje muerde una galleta y como con un realismo extremadamente detallista el gusto de esa galleta le lleva a su mundo infantil, cuando desayunaba esas galletas. También el sentido del gusto es fascinante pero el del olor tiene una magia dificil de explicar. Realmente todo tiene olor, y ni siquiera nos damos cuenta en la mayoría delas ocasiones.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Prou mentides amb l'escola #martamata del Vendrell

El 23 de Març la Televisió del Vendrell emet una entrevista a l'Alcalde, Sr Benet Jané, repassant diferents aspectes de la ciutat. És aquesta entrevista i el que afirma amb rotunditat sobre la construcció de l'escola Marta Mata així com les manifestacions al mur del facebook d'un pare afectat que ha fet el Sr. Jaume Domingo , diputat al Parlament i Regidor de convivència, civisme, medi ambient, serveis i esport de l'ajuntament del Vendrell comentant aquesta mateixa entrevista, el que motiven principalment aquest article. El 8 d'Abril a més, hi haurà una reunió de l'Ampa de l'Escola on, potser, se'ns tornarà a dir com de compromesos estan els governats amb la construcció de l'escola i com ara segur que es fa. I dic se'ns tornarà a dir, per què entre uns i altres governs, els nens ja fa 5 anys que estan en mòduls esperant-ne un edifici. Ja ho he escrit en altres ocasions . En aquest fragment d'entrevista que comento, el Sr Benet Jané, l...