dijous, 15 de maig de 2008

Lo siento Telma


Pues me alegro y mucho. Dejando a parte lo que pueda yo pensar de la Monarquía, me pareció un ataque de soberbia la demanda que interpuso la hermana de la futura reina de España contra 51 medios de comunicación, anticipandose a cualquier noticia y prohibiendo que se publicara nada sobre ella. Una especie de censura a la carta. Por eso me alegro, por que la demanda ha sido desestimada, y deberá costear (ella o nosotros?) los costes del juicio. De hecho, se ha considerado que la demanda es inviable, y eso es defender el derecho a la información. Y sobretodo, se hace evidente la contradicción de la demanda, como ha venido repitiéndose en muchos medios informativos: ¿Cómo puede una persona decir que no tiene proyección pública si admite participar en actos que si la tiene?. Pedía que no se emitieran fotografías suyas ni de su pareja. No comprendo. Fue públicamente fotogradiada en la boda de su hermana, en el bautizo de su sobrina, por citar unos ejemplos, y no es el único acto oficial al que ha ido ni al que irá. Entiendo que ella se ha visto envuelta en una situación por una elección que ha hecho su hermana, pero.... renuncia ella a coche y chofer oficial? renuncia a la dotación que tiene para gastos derivados de la compra de vestidos y joyas para acudir a actos organizados por la familia real?
Se protege la intimidad de las personas anónimas, no de personas como ella. Si están en espacios abiertos y sitios públicos... y, en cualquier caso, ¿ a qué acoso se ha referido? precisamente a la familia real española los medios han tenido ( igual las cosas cambian...) bastante respeto, y son siempre preguntas abiertas y nada inquisidoras. Esto a ella le parecía un infierno. Resulta algo ofensiva la expresión...Lo que ha conseguido, es crear mayor expectación sobre su persona. Tal vez era realmente lo que quería, no se.

8 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Completament d'acord, però un apunt, pagarem nosaltres de totes maneres: tota la família reial, inclosa la nouvinguda família de la Leticia, té un sou a costa de la casa reial. O sigui, que dita senyora, cobra de les arques públiques pel sols fet de ser germana de qui és, i no crec que hi hagi renunciat, amb els aires que porta a sobre!

Striper ha dit...

Igual conla demanda justamente buscava eso tener mas proyeccion publica.

Jordi Perales ha dit...

Silvia, no estic gens d'acord amb aquest article.

Dius que ella ha aparegut públicament en el casament de la seva germana i en el bateig de la seva neboda. Faltaria més que no pogués anar a la boda de la seva pròpia germana i al bateig de la seva neboda. O és que tu no hi has anat? Si no recordo malament, ella ha estat visquent lluny del país fent de cooperant, i es va dir de tot quan va morir la seva germana petita. Però quin interès té aquesta senyora?

Dius que no ha renunciat a xofer i a cotxe oficial. Doncs jo als reportatges que l'he vist a la tele, l'he vist conduïnt ella o la seva parella. Que ja és fotut que sigui d'interès públic la parella de la germana de la parella del fill del rei. Com diria aquell poca solta, manda huevos!

Parles finalment de protegir la intimitat de les persones anònimes. Qui és una persona anònima avui en dia? Tu ho ets? Els que et fem comentaris ho som? Perquè ho fem sense cobrar, però ens exposem públicament eh! O sigui, els carronyaries ja tenen excusa per a posar-te un fotògraf a la porta de casa teva, o a la sortida de la feina, o als llocs més increïbles, simplement perquè ells han decidit que ara ja no ets una persona anònima, ara ja ets una persona pública. Potser caldria reconsiderar aquest concepte, no?

I finalment, no ens enganyem, ella no ha aconseguit crear major expectació sobre ella mateixa. Han estat els mitjans, als quals havia denunciat, els que han portat el tema a portada. I ara hi haurà dos comportaments bàsics, els que faran de carronyaries-tomateros i els que comprendran el desig d'una persona que s'ha trobat enmig d'aquesta moguda i que, pel que s'ha vist fins ara, sempre ha desitjat passar inadvertida.

Ferran ha dit...

Syl, he entrat a l'apartat de comentaris amb la mateixa filosofia del que expressa en Jordi. Ell ho ha dit per mi, així que no em repetiré.

En tot cas, afegiré que la qualitat periodística a l'estat (i a Catalunya) és un nivell repugnant, amb la qual cosa des del mateix moment en què vaig escoltar la notícia (la interposició de la "demanda preventiva") vaig entendre perfectament que aquesta tal Telma actués així. La premsa de l'estat, tota, és carronyera a més no poder. Premsa escrita, televisió i també ràdio destripen tothom que poden, sigui personatge públic o no. Aquesta tal Telma no ho és, no és un personatge públic, i té tot el dret del món a exigir que la deixin en pau, a ella i la seva família directa. Si no és per ordre judicial, s'hi llençaran al damunt com a buitres.

Petons.

Josep Lluís ha dit...

Estic en la mateixa línea d'en jordi i en ferran. De tota manera ens hauríem de plantejar en quina societat vivim. Crec que els mitjans de comunicació en són un reflex. La gent demana "merda" (perdó) i ells els hi donen...

Sylvie ha dit...

Anem per pams:

Jo no he defensat el tipus de periodisme que l'ha perseguida. I estic d'acord en els vostres comentaris (Jordi, Ferran , Josep LLuis) quan reflexioneu al respecte. Però, si la eliminem, la eliminem per tots, per tots els personatges publics i no per alguns. Me direu, doncs vale, per tots. Però no és tan facil.
Ells, els personatges publics, sempre l'han feta servir la prensa, per publicitar-se sovint venen o ensenyen part de la seva intimitat i no només mostren la seva faceta professional. Això els que la tenen.
En el cas de la familia reial el problema és doble, per què em permetreu que me pregunti sense resposta quina és la seva faceta professional.
Els que me coneixeu sabeu que soc una persona a la que m'es fàcil posar-me al lloc dels altres. Entenc, com a dona, com a mare, com es deu sentir quan la volen fotografiar, però potser també hauria d'assumir ni que fos una mica, que malgrat no haver-ho triat ella, se'n beneficia (per molt que digueu que l'heu vista conduir, te dotacio de la casa reial, i això son moltes peles) i la gent només li demana a canvi un somriure, un saber estar devant un pais de subdits reials.

I gràcies per tots els comentaris. No hi ha res més enriquidor que trobar diferents punts de vista.
Petonets

Sese ha dit...

Siempre he estado en desacuerdo en el seguimiento de la vida cotidiana de los "personajes públicos". hay que saber discernir lo que es noticia de lo que es cotilleo. En cualquier caso la justicia no la ampara.
Al margen de ello debe ser muy triste para un periodista acabar en el mundo del corazón, supongo que deben llegar los menos cualificados (y luego a lo mejor prensa deportiva)

Una abraçada

Ferran ha dit...

El comentari d'en Josep Lluís donaria per un altre post beeen llarg: "la gent demana merda i ells (els periodistes) els la donen". Josep Lluís, no hi estic d'acord. Els periodistes, els mitjans de comunicació juguen un rol importantíssim i són ells, sense dubte, els qui marquen agendes: el futbol es juga a l'hora que ells volen emetre el partit; els polítics fan els deus discursos quan comença el TN, per sortir-hi en directe; etc etc etc
La gent demana merda perquè els mitjans són els primers interessats a oferir-la: és barata i no suposa cap esforç intel·lectual.
A qui s'ha d'assenyalar en primer lloc, sense dubte, és a mitjans i periodistes.