Ir al contenido principal

Aigua

Avui hi ha hagut una gran manifestació a Amposta, al Delta de l'Ebre. Com sempre a les manifestacions, les xifres segons uns i altres són força diferents, però l'important és que ha estat prou nombrosa com per fi, fer-se notar i sortir a les noticies de televisions nacionals.
Potser avui és doncs un bon dia per a que jo hi digui la meva. I no faré un gran post.
Com a punt de partida, i de sentit comú, si hi ha mancança d'aigua en un lloc i en l'altre n'hi ha suficient s'ha de compartir. Compartir aigua és compartir vida i és un bé comu. Ja ho sé que si l'aigua és de tots també és meva i trio si la vull donar o no, però sembla un xic egoista pensar així si realment hi ha una necessitat.
A banda d'això, hi han tants problemes al voltant, basicament politics ( i per això jo encara no havia dit res al respecte... ja sabeu que prefereixo no fer referencia a la politica en aquest bloc) que tot ho fa molt dificil. Em plantejo per exemple que no entenc una politica per autonomies respecte l'aigua. Si hi ha sequera a Sevilla i al Pais Basc tenen els pantans als 90% no formem (agradi això o no) part del mateix pais?
Aqui a més, el problema és doblement greu, doncs parlem de la mateixa Comunitat, del mateix Pais.
Trobo que si la mancança és real i el problema existeix de debó, l'aigua s'ha de donar, al menys per paliar el problema, com si fos una sol.lucio in extremis i per salvar el moment.
Ara, estic plenament d'acord amb tot allò que manifesten els que hi estan en contra. I em sumo a dir que la politica urbanistica no és sostenible. No només és fan piscines i camps de golf on no hi ha aigua, es construeix sense tenir en compte els recursos. I és clar, si es construeix serà per que la gent hi va a viure, llavors s'han de buscar altres alternatives. I transportar aigua en vaixells tampoc és la via valida.
Cal aprofitar tota l'aigua, no deixar perdre ni una gota, i tot i que les desalinitzadores semblen una bona sol·lució els ecologistes diuen que a la llarga torna massa sal al mar.
Jo vivia al costat del Delta del Llobregat. Sé que no té res a veure, però van recuperar-se platges i hi havien moltes aus que hi anaven. Ara hi ha una nova pista de l'aeroport. Això segur que no és la sol·lucio.
Em de desenvolupar-nos socialment, tecnologicament.... pero hem de fer-ho d'una forma realment sostenible.
No vull deixar de veure l'arros creixer al delta, no vull pensar que la sal del mar el matarà i no vull pensar en que les aus que hi van haurien de buscar altres llocs.
Però també me fa por que tot es mogui només per interessos econòmics, d'un i altre costat.

Comentarios

Mikel ha dicho que…
la veritat es que el gobern ho ha fet fatal!! la previsió i la gestió han estat pesimes
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
"Sólo hace falta haber pasado sed para valorar el agua"

Esta es una frase de mi padre, que trabajó 15 años en los campos de petróleo y gas de Kufrah (Libia). Cuando caen 4 gotas como las que han caido hace unas semanas nos olvidamos de que la sequía continúa. la gente no ahorra agua siempre, sólo cuando ve el peligro acercarse.

Respecto a los campos de golf y piscnas, lo mismo, un despilfarro enorme, un insulto a los paises pobres.

La actuación del gobierno de la Generalitat: turbia, con la necesidad de corregir errores de bulto un día después de decir que se levantaba la "veda" de despilfarrar agua.

Un saludo.
Striper ha dicho que…
Es un tema molt complicat que moltes vegades es mou per interesos politics, i si be com tu dius te que existir una solidaritat amb l'aigua, tambe s'ha de tenir en compte els recursos propis disponibles a la hora de fer grans proyectes urbanistics.
barman ha dicho que…
Això de la manca d'aigua és quelcom molt seriós. Fins fa poc no era conscient de la magnitud del problema. No l'imaginava tan immediat. Veig que s'ha deixat fer fins a darrera hora i que no hi ha hagut previsió. Que els ha passat als gestors de l'aigua? Que ens ha passat a nosaltres com a consumidors? Ara, tots a córrer. Com sempre.
Aquests dies de pluja m'he adonat que de les precipitacions no s'aprofita gens d'aigua, es perd tota. Observava com l'aigua baixava a dojo pels carrers i es perdia al mar.
Us prometo que ara practico l'estalvi d'aigua i li en dono el valor real que té.
Sobre trasvassaments i accions solidàries per donar aigua... si es pot, endavant. Però si és un risc per nosaltres... que es busquin la vida. Això dels camps de golf, piscines, etc m'indigna moltíssim.
Una abraçada.
Jordi Perales ha dicho que…
Silvia,

Crec que parteixes d'una afirmació com a mínim dubtosa. Qui diu que en algun lloc hi sobra aigua? Potser cal clarificar-ho perquè si donem veracitat a segons qui, jo també em puc considerar un referent i dir que a Barcelona hi sobra aigua. I si no, només cal veure el clavegueram que hi ha, amb fuites constants (igual que a la immensa majoria de ciutats eh!). Llavors, no voldrà dir que està sobrant aigua i que per això la tiren?

Però va, t'accepto que en algú pugui dir que en algun lloc sobra aigua. De la mateixa manera que també podem considerar que hi sobren centrals nuclears, centrals tèrmines, molinets de vent, i fins i tot algunes químiques que embruten el riu. Però d'això ningú se'n recorda. Que insolidària que és la gent!!!

Dius que perquè no es podria portar aigua d'un lloc a un altre? Què passaria si a Andalusia, algun il·luminat decidís convertir tota la regió en regadiu? Clar, faltaria aigua, per tant, se n'hauria de portar, però ecològicament seria sostenible? I econòmicament? O és que hem d'estar pagant l'aigua entre tots per a que la disfrutin només quatre latifundistes?

Dius que cal aprofitar tota l'aigua. Podríem tornar a definir què vols dir amb "aprofitar tota l'aigua". Perquè abocar aigua dolça al mar també és aprofitar-la. O de què et penses que sobreviu tota la flora i fauna marina que va des de Castelló fins a Tarragona?

Saps quin és el problema real? Que ara que hi haurà escassedat d'aigua, qui tindrà aigua tindrà el poder, i no interessa que el poder estigui fora de l'Àrea Metropolitana. Aquí està realment el problema.

Una última pregunta que me faig. Si tan important és l'aigua, i n'hi ha tan poca, perquè no cobrem a 10 € el metre cúbic? Vols dir que continuaria faltant aigua?
Ferran Porta ha dicho que…
Bona, l'última frase d'en Jordi. Però jo encara diria més: a 10€/m3 que la cobrin als gestors de camps de golf, per exemple. I per tothom, que comencin a fer desalinitzadores a tort i a dret. Coi, que tenim un mar ple d'aigua aquí al costat!!!
Sylvie ha dicho que…
Holetes a tots

Només comentar que no he volgut comentar expressament. Jo ja vaig fer el meu post en la meva opinió i és un tema molt controvertit i en certa mesura totes les opinions que s'han versat aqui són igualment vàlides.

Petonets

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...