L'envelliment de la televisió

Vagi per devant, que sóc de les que té el televisor encés casi sempre mentre estic a casa, i que tot i que això no vol dir que miri tot el que fan , sí que ho veig. Amb això vull dir que no sóc de les que diu "jo no miro la tv" o que pensi que tot el que es fa és dolent... però hi ha algo del que recentment m'he adonat i voldria compartir, tot i que simplement, és la meva opinió.
La televisió ha envellit. No dic que el següent pas sigui la mort, però si que necessàriament, ha de canviar i no continuar amb el model actual, la sento rovellada, acomodada en un sistema que en poc temps haurà perdut el sentit.

És curiós com externament les hem modernitzades, pantalles LED enormes, amb TDT i estéticament impensables fa pocs anys i com la programació no ha evolucionat amb la mateixa mesura. Ahir, em vaig sorprendre veient (que no mirant) a Tv5 un programa semblant al clàssic Cine de Barrio de Tv1.
Em pregunto com pot ser que en tants anys, mantinguem encara un sistema de programació tancat i amb uns continguts que en molts dels casos o són pobres o quan no ho són venen envoltats de publicitat o en un moment inadequat.
La resposta crec haver-la trobat en l'audiència . L'audiència que és en el fons, el motor de la programació. Actualment uns pocs decideixen què veu una amplia majoria, i el que fan és adaptar-se a aquesta audiència en lloc d'ampliar-la o canviar-la. No oblidem que la televisió tal i com l'entenem va començar a l'època dels meus pares, la costum de tenir un televisor a la cuina, de mirar les noticies al vespre i fer servir els horaris de les programacions per pautar hores de dormir i dinars casi sense adonar-se. Trobo que en lloc d'incorporar a aquesta audiència les posteriors generacions fins a arribar a les que encara hi estan arribant la televisió ha anat enclaustrant-se en els gustos i costums sense canviar ni evolucionar, amb por al canvi.
Què es mira a la tele majoritariament? Futbol, algunes series i pel·lícules, programes per nens i poca cosa més. Com em van comentar molt encertadament al Twitter ahir, la televisió servia per a enxufar-hi la consola i poca cosa més.
No crec ni penso que la televisió desapareixi, ni molt menys. El que passa és que qui decideix la programació potser ha de confiar en productores que van més enllà i progressivament canviar l'enfocament d'allò que ens permeten de veure. Potser la multilplicitat de canals que hi ha actualment, el creixement exponencial d'audiencia que també es conecta a internet, les lleis que poc a poc sorgiran respecte la publicitat faran canviar tot això, ni que sigui lentament.
Com en molts altres aspectes, cal perdre la por a l'intercanvi d'informació, de comunicació... A la llarga, les noticies que per definició perden immediatesa a la novetat, les series que ens descarreguem, les pel·lícules que gravem, els programes infantils que busquem...ho mirarem quan volguem i no quan ens ho imposin. I si és bo, tots ho mirarem, com fins ara...I si no ho és, però entreté, continuarà passant com fins ara, per molt telebasura que sigui, per què excepte un penalti mal pitat poca cosa més necessita la urgència de la imatge en moviment.
Potser simplement, ha de ser algo més 2.0. :-)