Doncs com podeu veure ahir vaig fer panellets ( es van torrar una mica massa sí.. ho reconec! però estaven bonissims, es clar, ja no en queda cap!). I per què us ho explico això?Abans, recordo que feia fred, i que seia devant del forn de casa de ma mare, i veia com feia castanyes... i al cole feiem la Castanyada, i això recordo fer-ho jo amb nens en activitats extraescolars quan jo ja tenia vint i pocs. Recordo haver dibuixat castanyes, i cantar la cançó de la castanyera (quan arriba el temps de collir castanyes... la coneixeu no?), i comparar receptes per fer panellets.
Per mi, la Castanyada ( tot i que no m'agradaven ni m'agraden gaire les castanyes...) era com la benivinguda al fred, a l'hivern.
Potser es que el clima ha canviat, i que ahir vaig fer panellets amb màniga curta, i potser per això sé que per els nens ara ja no s'assembla en res la Castanyada. Si no fos per el treball d'alguns mestres i la voluntat d'alguns pares, Hallowen ho hauria envaït tot. Mentre repassava si tenia tot a casa (castanyes, boniatos, ametlla, coco... i cava!) uns nens van picar a la porta disfressats i demanant-me carmels! S'assembla més a un carnaval que a qualsevol altre cosa. Aquesta mania rara que tenim de copiar tot allò que sona a yanki em malalteix. Entenc que en ser festa al dia següent els que puguin aprofitin per a sortir de nit i fer minivacances, però l'extrem frivol al que s'ha arribat en celebrar, no ho oblidem, Tots Sants, es impresionant.
I on han quedat les nostres tradicions? ja no es dibuixen castanyes, sino carbasses... és clar que com a negoci dona molts més de si. Port Aventura no fa res amb una Castanyada, i en canvi té un filon amb Hallowen, els programes de TV també, i evidentment, millor tenir Carnestoltes i Hallowen per disfressar-se que només Carnestoltes.
En fi, ja veieu per on vaig no?
10 comentaris:
jo soc defensor del Halloween , tot i que tambe de la castanyada per lo que ens pasem la nit del 31 mirant pelis de por pero menjant panallets jejeje
Jo estic amb tu Sylvie... Ara ja només queda que cel·lebrem el dia d'acció de gràcies, el 4 de juliol i llestos... En canvi, St Jordi laborable...per exemple. Jo menjo panellets, no menjo castanyes perque no m'agraden i bec moscatell amb els panellets i passo de disfressar-me de decapitat o geperut amb cicatrius... Visca Catalunya! Visca les nostres festes!
Salut
Syl, quina mandra em fa Halloween, però quina mandraaa!! Aquí a Berlin és tot un esdeveniment: ja feia dies que hi havia anuncis per la ciutat i el dia 31 vaig veure força criatures disfressades. Fatal! A Catalunya, visca els panellets, coi, que estan boníssims!! :-)
Mikel, això teu es una bona barreja eh.. en fi, agafar el millor de cada cosa no deixa de ser inteligent!
Sergi, jo també pateixo per acabar celebrant festes alienes.... espero que no passi!!
Ferran, en el fons em consola de veure que no és només aqui, que en el fons, tots ens deixem portar.. I efectivament, els panellets bonissims!!
Doy fe que los panellets estaban buenisimos!!!! :-) y lo digo con conocimiento de causa ya que me comi unos cuantos, felicidades amor, eres la mejor cocinera :-P
Anonimo no tan anónimo, gracias! ahora no sé qué decir! :-DD
Suposo que a aquests nens que et van trucar a la porta els hi vas donar ... panellets?
Jejeje, hagués estat bé donar-lis panellets, però són massa cars i donen massa feina... és van conformar amb uns carmels que havia jo agafat d'algun altre lloc!
sempre els pots fer un petonet ben gros i dir-los-hi que un petó teu val més de 10 caramels.
Caramb quanta dolçor... jejejeje
Salut
Publica un comentari a l'entrada