Ir al contenido principal

Tradicions

Doncs com podeu veure ahir vaig fer panellets ( es van torrar una mica massa sí.. ho reconec! però estaven bonissims, es clar, ja no en queda cap!). I per què us ho explico això?
Abans, recordo que feia fred, i que seia devant del forn de casa de ma mare, i veia com feia castanyes... i al cole feiem la Castanyada, i això recordo fer-ho jo amb nens en activitats extraescolars quan jo ja tenia vint i pocs. Recordo haver dibuixat castanyes, i cantar la cançó de la castanyera (quan arriba el temps de collir castanyes... la coneixeu no?), i comparar receptes per fer panellets.
Per mi, la Castanyada ( tot i que no m'agradaven ni m'agraden gaire les castanyes...) era com la benivinguda al fred, a l'hivern.
Potser es que el clima ha canviat, i que ahir vaig fer panellets amb màniga curta, i potser per això sé que per els nens ara ja no s'assembla en res la Castanyada. Si no fos per el treball d'alguns mestres i la voluntat d'alguns pares, Hallowen ho hauria envaït tot. Mentre repassava si tenia tot a casa (castanyes, boniatos, ametlla, coco... i cava!) uns nens van picar a la porta disfressats i demanant-me carmels! S'assembla més a un carnaval que a qualsevol altre cosa. Aquesta mania rara que tenim de copiar tot allò que sona a yanki em malalteix. Entenc que en ser festa al dia següent els que puguin aprofitin per a sortir de nit i fer minivacances, però l'extrem frivol al que s'ha arribat en celebrar, no ho oblidem, Tots Sants, es impresionant.
I on han quedat les nostres tradicions? ja no es dibuixen castanyes, sino carbasses... és clar que com a negoci dona molts més de si. Port Aventura no fa res amb una Castanyada, i en canvi té un filon amb Hallowen, els programes de TV també, i evidentment, millor tenir Carnestoltes i Hallowen per disfressar-se que només Carnestoltes.
En fi, ja veieu per on vaig no?

Comentarios

Mikel ha dicho que…
jo soc defensor del Halloween , tot i que tambe de la castanyada per lo que ens pasem la nit del 31 mirant pelis de por pero menjant panallets jejeje
Sergi ha dicho que…
Jo estic amb tu Sylvie... Ara ja només queda que cel·lebrem el dia d'acció de gràcies, el 4 de juliol i llestos... En canvi, St Jordi laborable...per exemple. Jo menjo panellets, no menjo castanyes perque no m'agraden i bec moscatell amb els panellets i passo de disfressar-me de decapitat o geperut amb cicatrius... Visca Catalunya! Visca les nostres festes!
Salut
Anónimo ha dicho que…
Syl, quina mandra em fa Halloween, però quina mandraaa!! Aquí a Berlin és tot un esdeveniment: ja feia dies que hi havia anuncis per la ciutat i el dia 31 vaig veure força criatures disfressades. Fatal! A Catalunya, visca els panellets, coi, que estan boníssims!! :-)
Sylvie ha dicho que…
Mikel, això teu es una bona barreja eh.. en fi, agafar el millor de cada cosa no deixa de ser inteligent!
Sergi, jo també pateixo per acabar celebrant festes alienes.... espero que no passi!!
Ferran, en el fons em consola de veure que no és només aqui, que en el fons, tots ens deixem portar.. I efectivament, els panellets bonissims!!
Anónimo ha dicho que…
Doy fe que los panellets estaban buenisimos!!!! :-) y lo digo con conocimiento de causa ya que me comi unos cuantos, felicidades amor, eres la mejor cocinera :-P
Sylvie ha dicho que…
Anonimo no tan anónimo, gracias! ahora no sé qué decir! :-DD
Anónimo ha dicho que…
Suposo que a aquests nens que et van trucar a la porta els hi vas donar ... panellets?
Sylvie ha dicho que…
Jejeje, hagués estat bé donar-lis panellets, però són massa cars i donen massa feina... és van conformar amb uns carmels que havia jo agafat d'algun altre lloc!
Anónimo ha dicho que…
sempre els pots fer un petonet ben gros i dir-los-hi que un petó teu val més de 10 caramels.
Sergi ha dicho que…
Caramb quanta dolçor... jejejeje

Salut

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...