Tradicions

Doncs com podeu veure ahir vaig fer panellets ( es van torrar una mica massa sí.. ho reconec! però estaven bonissims, es clar, ja no en queda cap!). I per què us ho explico això?
Abans, recordo que feia fred, i que seia devant del forn de casa de ma mare, i veia com feia castanyes... i al cole feiem la Castanyada, i això recordo fer-ho jo amb nens en activitats extraescolars quan jo ja tenia vint i pocs. Recordo haver dibuixat castanyes, i cantar la cançó de la castanyera (quan arriba el temps de collir castanyes... la coneixeu no?), i comparar receptes per fer panellets.
Per mi, la Castanyada ( tot i que no m'agradaven ni m'agraden gaire les castanyes...) era com la benivinguda al fred, a l'hivern.
Potser es que el clima ha canviat, i que ahir vaig fer panellets amb màniga curta, i potser per això sé que per els nens ara ja no s'assembla en res la Castanyada. Si no fos per el treball d'alguns mestres i la voluntat d'alguns pares, Hallowen ho hauria envaït tot. Mentre repassava si tenia tot a casa (castanyes, boniatos, ametlla, coco... i cava!) uns nens van picar a la porta disfressats i demanant-me carmels! S'assembla més a un carnaval que a qualsevol altre cosa. Aquesta mania rara que tenim de copiar tot allò que sona a yanki em malalteix. Entenc que en ser festa al dia següent els que puguin aprofitin per a sortir de nit i fer minivacances, però l'extrem frivol al que s'ha arribat en celebrar, no ho oblidem, Tots Sants, es impresionant.
I on han quedat les nostres tradicions? ja no es dibuixen castanyes, sino carbasses... és clar que com a negoci dona molts més de si. Port Aventura no fa res amb una Castanyada, i en canvi té un filon amb Hallowen, els programes de TV també, i evidentment, millor tenir Carnestoltes i Hallowen per disfressar-se que només Carnestoltes.
En fi, ja veieu per on vaig no?