
Abans, recordo que feia fred, i que seia devant del forn de casa de ma mare, i veia com feia castanyes... i al cole feiem la Castanyada, i això recordo fer-ho jo amb nens en activitats extraescolars quan jo ja tenia vint i pocs. Recordo haver dibuixat castanyes, i cantar la cançó de la castanyera (quan arriba el temps de collir castanyes... la coneixeu no?), i comparar receptes per fer panellets.
Per mi, la Castanyada ( tot i que no m'agradaven ni m'agraden gaire les castanyes...) era com la benivinguda al fred, a l'hivern.
Potser es que el clima ha canviat, i que ahir vaig fer panellets amb màniga curta, i potser per això sé que per els nens ara ja no s'assembla en res la Castanyada. Si no fos per el treball d'alguns mestres i la voluntat d'alguns pares, Hallowen ho hauria envaït tot. Mentre repassava si tenia tot a casa (castanyes, boniatos, ametlla, coco... i cava!) uns nens van picar a la porta disfressats i demanant-me carmels! S'assembla més a un carnaval que a qualsevol altre cosa. Aquesta mania rara que tenim de copiar tot allò que sona a yanki em malalteix. Entenc que en ser festa al dia següent els que puguin aprofitin per a sortir de nit i fer minivacances, però l'extrem frivol al que s'ha arribat en celebrar, no ho oblidem, Tots Sants, es impresionant.
I on han quedat les nostres tradicions? ja no es dibuixen castanyes, sino carbasses... és clar que com a negoci dona molts més de si. Port Aventura no fa res amb una Castanyada, i en canvi té un filon amb Hallowen, els programes de TV també, i evidentment, millor tenir Carnestoltes i Hallowen per disfressar-se que només Carnestoltes.
En fi, ja veieu per on vaig no?
Comentarios
Salut
Sergi, jo també pateixo per acabar celebrant festes alienes.... espero que no passi!!
Ferran, en el fons em consola de veure que no és només aqui, que en el fons, tots ens deixem portar.. I efectivament, els panellets bonissims!!
Salut