Després de més de 10 anys treballant al Sector Financer, el mes de Setembre del 2012 vaig iniciar una nova aventura: la de convertir en professió la meua vocació.
Llicenciada en Psicologia a l'any 2000 vaig estudiar una carrera que em permetés sentir-me útil més enllà del meu sou.
Les coses no estan sent gens fàcils però no intentar-ho hagués fet que sempre me n'hagués penedit.
Tinc pendent i en ment un post sobre com de paralels poden arribar a ser les formes de treballar en aquests dos mons que conec tan diferents. Però serà més endevant. Últimament els treballs del Màster de Formació de Professorat absorbeixen tot el meu temps de Lectura/Escriptura.
Compartiré aquí una de les reflexions que he fet al meu Blog de Pràcticum. Una reflexió que crec, serveix a molts Instituts. N'hi haurà més.... sobretot, el que penso de la Inclusivitat (que no integració) educativa, i quan acabi, sobre la meua experència a la UOC...
Però això no és just. No és just pensar o deduir que en un centre físicament antic no hi ha professors amb actitud d’aprenentatge continu, no hi ha estratègies d’ensenyament innovadores, no hi ha una educació inclusiva, innovadora, i en la cerca constant de l’excel·lència.
Els professors. Molts, molts dels professors del centre són també grans. Amb molts anys d’antiguitat al centre. Em pregunto… té a vore? D’entrada diria que no, però també penso que si l’Institut fa molts anys que funciona, també és més fàcil que hi hagi professors que fa molts anys que hi tenen la plaça definitiva allà i viuen a la mateixa ciutat, etc.
I tampoc seria just pensar o deduir que professors amb molta experiència a la seva esquena, amb anys de docència no mantinguin també anys d’aprenentatge i una mentalitat oberta al canvi i acostumada a l’adaptació i innovació.
De fet ni vull ni puc ni estic en condicions d’opinar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge que tenen lloc a l’Institut. No els veig, ni podria arribar a conclusions amb el poc temps que estic per l’Institut.
Però… sí puc opinar sobre allò que mostren a l’exterior. La seva web del centre. Com sabeu el meu projecte consisteix en fer un Blog per i amb la USEE. Un blog com a finestra al món, un blog per comunicar-nos, un blog per ser presents. Ja vaig passar usos educatius dels blogs. Però el que crec és que un centre avui en dia ha de tenir una web accessible, còmoda i sobretot útil. Una web és una de les formes més àgils i actualment de les més importants per a comunicar-se amb l’entorn: les famílies, les empreses del voltant, el barri, altres instituts, altres professors, etc… Si la web del centre no és accessible i la informació està dispersa i poc actualitzada… de què serveix? O de què serveix tenir un compte de Twitter que no es fa servir?
Comentant aquest tema i el meu parer amb una de les professores a finals de Gener, estant d’acord en mi reflexionava en veu alta, dient que “el centre és massa vell” per tot això.