diumenge, 30 de juny de 2013

Sobre la separació i segregació dels alumnes a l'ESO


Fa molt de temps que sé que en molts Instituts a Catalunya es separa als alumnes en grups "homogenis" en quant a resultats acadèmics. Una pràctica segregadora que aten a poques raons pedagògiques i educatives i que en canvi, alguns docents justifiquen sense gaires referències clares i objectives. Alguns ansien els nivells educatius de Finlàndia, i simplement com a exemple, sabem que allà l'educació és absolutament inclusiva fins als 16 anys amb el suports que siguin necessaris dins l'aula.
Però el més sorprenent és que la pròpia Consellera d'Ensenyament, anuncia com a gran novetat pel curs vinent, la institucionalització d'aquesta pràctica, explicant com separarà als alumnes que s'incorporin a la ESO amb dificultats d'aprenentatge : Gencat, 30 de maig de 2013 
I ho fa sense cap referència a cap normativa que ho recolzi, ni a cap estudi ni autor que ho justifiqui. Simplement, és el seu Pla Intensiu de Millora. I llavors, en pocs dies, surten instituts que reconeixen ja obertament com ja estan aplicant aquests desdoblaments a les seves aules.

I jo em pregunto així sense gaires reflexions:
Per què els alumnes amb dificultats d'aprenentatge? i si les dificultats són d'ensenyament i no d'aprenentatge? i per què no els alumnes amb resultats acadèmics excel·lents? com sap que tenen dificultats d'aprenentatge si acaben d'incorporar-se a la ESO? ho sap per els informes de primària? per tant doncs, un alumne que hagi tingut dificultats a primària ( que no tenen per què ser forçosament d'aprenentatge causades per l'alumne) sabem ja que les tindrà a secundària? no hi ha doncs l'oportunitat de l'alumne a demostrar que té el mateix dret que els altres a formar part de l'educació de la que disfruta la majoria? és sempre l'alumne l'unic responsable dels resultats acadèmics obtinguts com per l'etiquetem així? els alumnes tenen dificultats en totes les matèries per igual i necessiten estas separats en totes les materies? que no sabem a més, que a l'adolescència es produeixen canvis que poden afavorir o dificultar els processos d'ensenyament-aprenentatge independentment del que hagi passat a la infància? no té prou un alumne amb canviar de centre que a més només començar l'etiquetem a l'aula dels "tontos o dolents" ( per què sabem que acabarà sent així) de la que sabem com s'entra però no com se surt??

Sembla que el Departament d'Ensenyament ha oblidat què significa Inclusivitat. Puc aportar la definició que cita Stainback al 2001 de l'enciclopèdia Encarta, 1998: "procés pel qual s'ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula".

 D'acord amb aquest principi, no hi ha cap necessitat d'excloure unes persones del grup per no importa quina raó que les diferenciï de la majoria del grup, doncs tant als infants que s'exclouen, com als inclosos, se'l està negant l'oportunitat d'aprendre dels altres.  Si continuo citant a Susan Stainback, explica com la separació no implica igualtat, doncs " és inherentment injust i discriminatori el fet que determinats alumnes hagin de guanyar-se el dret a ser membres del sistema educatiu ordinari, o hagin de ser preparats per entrar-hi, mentre que als alumnes no classificats se'ls permet l'accés irrestringit al sistema educatiu i a la comunitat majoritaris".  Ainscow a més al 1991 (fa més de 20 anys!) ja explica al seu llibre Effective Schools for All, com la segregació en l'educació mitjançant programes separats no s'ha fet habitualment amb mala fe, i que es produeix doncs una cruel paradoxa: oferir discriminació positiva als alumnes que considerem vulnerables. I d'altra banda, les activitats que fem, els hi limiten les oportunitats de satisfer les necessitats que intentem cobrir. Ainscow és un dels autors que sí es citen a la web de l'Xtec del Departament d'Ensenyament en el seu apartat destinat a l'atenció a la diversitat: Currículum - Diversitat  
Ha consultat la Sra. Rigau, Consellera d'Ensenyament, abans d'aprovar aquesta segregació institucionalitzada la pròpia Xtec o on i a qui ha consultat? allà mateix es cita que només es planificaran mesures de reforç i només en aquelles àrees que siguin necessàries quan altres mesures més inclusives no hagin donat resultat. 


El que és evident és que si realment volem la integració, i parlem aquí d'integració quan ja hauríem d'haver assolit la inclusió, la segregació és injustificable. Si al 2001, Porter definia un centre inclusiu com aquell " en el qual l'alumnat amb necessitats educatives especials o discapacitats va a la classe comuna amb els companys i companyes de la seva edat, on anirien si no tinguessin cap discapacitat", amb quina autoritat pedagògica ens permetem de separar-los per haver aportat pitjors resultats a primària?

I el que és més escandalós és que la legislació vigent va absolutament en contra de les decisions que està prenent el Departament amb aquest PIM i els Instituts que separen als alumnes en funció dels resultats acadèmics obtinguts:

La Ley Orgánica de Educación 2/2006 de 3 de maig  (LOE):  es regeix per tres principis , que són la qualitat, l'equitat i la inclusió "contemplant la diversitat com a principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d'uns pocs"
La Llei 12/2009 de 10 Juliol (LEC). Article 81 : Estableix que l'atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva.  A més, indica que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.
I així, diferents decrets que despleguen la Llei:

Decret 299/1997 de 25 de Novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials. 
Article 3.1 "les necessitats educatives especials s'identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica".
Els alumnes que es desplacin a les aules "de millora" com s'escolliran? Seguiran una avaluació així?

Decret 180/2005 de 30 d'Agost, de modificació del Decret 155/1994 de 28 de juny pel qual es regulen els serveis educatius.
En el preàmbul especifica que s'enten l'educació com "el dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes a rebre una educació de qualitat en l marc d'un sistema educatiu integrador i inclusiu, orientat pels principis d'igualtat, equitat i cohesió social". Tot el contrari que promou la formació de grups homogenis, o el Pla de Millora de la Consellera.
Decret 143/2007 de 26 de juny, d'ordenació d'ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. Article 2.2 "l'educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i noies". Article 13.3 "ni la diversitat sociocultural de l'alumnat, ni la diversitat en el procés d'aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació". Sense oblidar que, segons l'article 13.9 "les mesures d'atenció a la diversitat que els centres adoptin, formaran part del projecte educatiu de centre". Quin centre podrà justificar la segregació com una mesura inclusiva si el seu PEC aposta per la inclusivitat per exemple? Respecte el PEC, com a màxima expressió de l'autonomia dels centres podeu consultar el Decret 102/2010 de 3 d'agost d'autonomia de centres


Quina és l'alternativa?? 
Transformar l'escola de forma que pugui donar resposta a tots els estudiants, i per tant cal donar suport a la creació de pràctiques inclusives.  Per a aquesta fi, al 2008 ja es va dissenyar el Pla d'Acció "Aprendre junts per viure junts 2008-2015". Si encara està vigent, per què des del Departament estan creant mesures que són absolutament oposades a ell? En el Pla d'Acció encara vigent fa incidència en l'aprenentatge cooperatiu, la intervenció de més d'un professional a l'aula, la planificació de la participació de tot l'alumnat dins l'aula, la resolució col·laborativa de conflictes, etc. Desplaça doncs el focus de les característiques individuals dels alumnes considerades de forma aïllada a les condicions que han de tenir les aules i els centres per facilitar les ajudes. On ha quedat això ???