Quan arriba el primer bebè, tot són canvis. Dubtes, inseguretats..... Un petit resum d'idees recollides des de l'experiència, des de la meva formació i des de el principi de senzillesa i sentit comú per a ser només una font més on la que els pares consultin i acabin prenent decisions:
1. XUMET?

2, A DEMANDA O NO?
Com en tot, els extrems sempre són perillosos. Personalment, no sóc gaire partidària del a demanda i lo que el nen vulgui. Sempre al menys no.
Un nadó neix sense horaris i amb cicle de 3-4 hores: dormir i despertar-se, plorar, menjar, fer caca, plorar, jugar un pel i dormir. I tot i que sembla caòtic dit així, respecte el menjar no acaba allunyant-se tant del nostre ritme, si ho apropem al sentit comú: Esmorzar, dinar, berenar, sopar i resopar.
Si el bebè neix sense horaris, i no li dono jo qui li ho donarà?
Hi ha per mi una màxima, que és fàcil compartir: De dia, tot i dormir, ens despertem per
menjar. De nit, mai.

Ha de menjar bé de dia per poder passar millor la nit, agafar horaris... i també serà més fàcil passar al sòlid, ja que a vegades només ens han explicat que a demanda i de sobte ens diuen: al berenar començar amb papilles de fruites. Berenar? no era a demanda? ;-)
3. DORMIR
Cal tenir present que tot i que ens encanta tenir al nostre bebè tota l'estona amb natros, sobre nosaltres, etc... també hem de ser conscients que un cop ha nascut i ja no és al nostre ventre ja no és nostre (de la mamà) si no d'ell mateix. I hem d'aprendre a conéixer el seu temperament i acompanyar-lo en el desenvolupament del seu caràcter. I respecte dormir, tot i la necessitat que tant pares com nadó poden tenir d'estar físicament junts, no necessàriament sigui sempre aquesta la millor opció. No entro en valorar la idioneitat del collit (del qual no sóc partidària excepte en moments puntuals) però sí recordar que una cosa és dormir amb els pares (a la mateixa habitació fins els 3-5 mesos) i una altra físicament amb ells.
I crec que ha d'aprendre que tot i poder estar acompanyat, i tenir-nos a prop, el moment en que tanca els ulls i dorm ha d'aprendre a fer-ho sol.
Per una altra banda, tingueu en compte el separar el dia de la nit doncs el bebè mai ho separa quan acaba de néixer, i només el podeu ensenyar vatros pares, no baixant del tot les persianes de dia, no buscant el silenci de la nit, etc.

Com a mínim desconcertats, i buscant a raonar què ha passat. Amb setmanes, i mesos de vida, aquest raonament és inexistent absolutament, així que el desconcert només genera inseguretat que si passa cada nit, pot inclús preveure's i generar por. Per tant, quan ens ho plantegem sembla una obvietat oi? Despertar on i com ens hem adormit. Així doncs, sense valorar, el collit, el dormir al sofà o al cotxet, el dormir sol o acompanyat... simplement, quan em pregunten contesto... intenteu que s'adormi de la mateixa manera que voleu que se desperti. Si voleu que es desperti al vostre llit, deixeu que dormi al vostre llit. Si no, no. Que se desperti com s 'adorm li dona seguretat i ajudarà a adquirir la rutina del dormir amb tranquil·litat.
4. PLORA
Al principi sembla impossible, però sí, després diferenciareu els plors. I els moments en què plora, i per què, i com. I tot serà més fàcil per què després ja no només plorarà, si no que hi hauran riures, somriures, i una comunicació cada cop més el·laborada des de la mirada fins la paraula.
Però un dia plorarà i no sabreu per què. Què descartar?
Tenir gana/sed, tenir son, estar brut, tenir calor/fred, estar incòmode, trobar-se malament amb algun dolor (còlics, coll, oida...), necessitat de contacte físic.... i ho fareu tot. I seguirà plorant. I no li passarà res. I no passa res. Pot plorar i simplement, parar. Calma. Només si nosaltres estem tranquils ell ho estarà.
5. TENIR SEGURETAT EN NOSALTRES. I PACIÈNCIA.
Poc a poc els pares anireu trobant l'equilibri entre el que vol el nen o nena, tot i ser un bebè i el que voleu vatros. Ni els mètodes que es basen només en aconseguir el que volen els pares, ni els que condicionen les actuacions dels pares només a satisfer els desitjos dels nadons acaben sent efectius. I cal un equilibri que sovint juga amb la por que tenen els pares a si el que estan fent no és el correcte i acaba afectant o condicionant el seu desenvolupament físic, intel·lectual o afectiu. Però aquest dubte i temor no desapareix en el temps, i moure'ns amb afecte, cura, protecció, amor, respecte, autoritat, educació i limits comença ara i durarà tota la vida.
Així doncs, intenteu sempre decidir pensant que esteu fent el que penseu que és millor, decidint amb el cor i amb el cap sense desesperar. Poc a poc dona fruit. Però tot necessita temps. Un dia potser penseu "ha funcionat, o ha anat bé" i sentireu una petita seguretat que us ajudarà a seguir. Paciència.
tampoc és d'avui per demà.... però passa
6. QUAN VE LA FAMILIA
Si està adormit, o en ganes de conéixer cares noves, i noves olors tot va bé. Si no... aprofiteu per marxar una estoneta. Per què opinaran: té gana, això vol dir que té son, vols dir que no té calor? , aquest body li deu picar, els panyals aquests no li van bé, li heu posat xumet? hauria de dormir ara oi? vols dir que ja està ben posat, ..... etc. I tothom es va posant nerviós... és complicat, i tothom pateix. Confieu en la família propera sobretot si ja tenen o han tingut fills, i deixeu-los el vostre bebè uns minuts. Poc a poc tothom s'anirà habituant, tothom. I el nadó també aprendrà poc a poc altres formes d'actuar.
7. I PER ÚLTIM
No feu cas de res si no n'esteu convençuts que és el que vosaltres creieu que heu de fer. Al final, hi ha allò de la intuició materna (i paterna), i qui anirà provant, encertant i fallant sereu vosaltres amb els vostres fills.
Tothom es permet el dret d'opinar. Tothom us donarà consells. Tothom en sap més. I si fessiu cas a tothom acabarieu portant la contraria a tots. Així, que finalment, l'únic consell que realment és un consell és : escolteu, busqueu, proveu, i feu només allò que vosaltres penseu i sentiu que és el correcte.
Comentarios
I és així.