Ir al contenido principal
Turrons, Pares Nöels i Reis, llums de colors als carrers i a casa, loteries, magret de canard, rap i cabrito, raïm, cotillon, familia, regals, amic invisible, sopar d'empresa, pesebre i abre de nadal, cava o xampagne i bones intencions.
Sembla que amb l'arribada de les festes nadalenques, ja tothom es bó i ple de bones intencions, i fa allò que no ha fet en tot l'any, i sobretot és proposa de continuar fent-ho la resta de l'any que en breu s'enceta.
És ja impossible d'imaginar un Nadal sense la Marató de TV3 que enguany si no m'equivoco fa la seva 15a edició centrada en les malalties cardiovasculars, un Nadal sense que Antena3 faci una gala per incrementar l'apadrinament a nens de l'anomenat Tercer Món, un Nadal sense la cibermarató de la Fundació Vincenç Ferrer, i sense un munt més d'accions que "aprofiten" el ja tradicional espíritu navideño que ens conviden a ser més ¿bondadosos? amb els altres.
Potser en aquestes alçades del post, deveu pensar que em sumaré al que se sent dir sovint: una crítica a aquesta suposada falsa bona voluntat en voler demostar sentiments que se suposa que no sentim.
Doncs no, i menys ara que les ongs en general estan tant en boca de tots per males persones que com sempre s'han aprofitat del mal alié. No parlaré ara del que penso de tot el món que envolta les ongs, però sí de la labor que fan, incloent-hi també l'Esglesia i l'ajuda que moltes persones de qualsevol ideologia donen anònimanent i convençudes del que fan. Estic d'acord en que potser sona una mica fals en que pel sol fet de ser Nadal ja tot ha de ser bonic i ens hem d'estimar, però trobo que no està de més que quinze dies a l'any (si arriben) recordem que hi ha gent que està pitjor que nosaltres, que sovint ens queixem sense adonar-nos del que tenim, i que malgrat soni a topic nadalenc, no fa mal a ningú poder ajudar a algu que ens necessiti, i penso que si gràcies a totes aquestes accions que aprofiten que estem més sensibles a dur-les a terme hi ha deu persones que continuaran fent-les el següent any seran un munt més les que hauran sortit beneficiades.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
Doncs sí senyora!, un cant a la solidaritat, a pensar en els altres, a celebrar que tenim gent al voltant que ens estima, a no oblidar que sempre podem fer alguna cosa per ajudar algú que ho necessita. Si el Nadal serveix per totes aquestes coses, doncs que serveixi!

Et diria Bones Festes, però encara és un pèl aviat. Te les desitjo d'aquí a uns dies :-)
Sergi ha dicho que…
Doncs sí, a casa col·laborem cada any amb la Marató de TV3 perque pensem que és una bona causa. També som socis de Metges sense fronteres i d'UNICEF i ens omple de satisfacció poder-ho fer perque pel preu d'un tallat i un croissant col·laborem amb causes que s¡ho valen.
Si el Nadal serveix per això, doncs igual que diu el Ferran, benvingut sia. Ferran, passaràs els Nadals a la Deuschtland? Si és així ,sàpigues que aqui pensem en tu. Jo també us felicitaré els NAdals més endavant.
Salut
Ferran Porta ha dicho que…
Gràcies, Sergi. Moltes gràcies!
Els Nadals els passaré a Barcelona, on seré fins al 7.01. És que a Berlin no mengen raïm ni tortell de Reis ;-))
Sylvie ha dicho que…
Ferran, Sergi..veig que un cop més estem d'acord... així dona gust eh! jejeje
Jo també us felicitaré mes endevant!

Tinc al nen malaltet, quan pugui escriure un post sobre l'atenció medica....
Ferran Porta ha dicho que…
Que es millori, pobret!!!
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Creo que lo de la Marató es una idea excelente. La respuesta siempre es buena y ayuda a la investigación en este pais (es poco pero algo es algo). Sigo apostando por la buena fe de la gente y no apostando por la histórica y pésima deficiencia de inversión en investigación en España.

Chapeau por cáritas diocesiana y por otras ONG no cristianas (y que conste que soy musulmán).

Saludos.
Sylvie ha dicho que…
Hola Franklin, me alegra ver que hay mas gente que comparte conmigo esta ilusion, y este saber reconocer las buenas acciones (que las hay) quien sea que las fomente, mas alla de cualquier ideolgía o religión.
Saludos!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...