domingo, 20 de julio de 2008

Alletament

Llegeixo avui a la revista Ser Padres (nº404, juliol 08 pàg 23) que "amamantar potencia la inteligencia de los niños", cito textualment: " descubrieron que el cociente itelectual de los que fueron amamantados durante un tiempo prolongado es hasta seis puntos más alto que el de los bebés que recibieron leche materna poco tiempo o fueron alimentados a biberón". Per tant, haig de pensar que el meu fill té majors probabilitats de tenir un pitjor C.I que altres nens alletats amb pit?
No tinc les dades d'aquest estudi, però voldria comprovar fins a quin punt s'han controlat la resta de variables: en quin entorn ha estat alimentat, de quina manera l'han agafat, qui li ha donat el biberó per exemple entre les variables més lligades al fet d'alletar al nen, i moltes altres que incideixen en el desenvolupament de la inteligència del ésser humà.
Són tants els factors que condicionen el desenvolupament de la inteligència, és tan complicat de poder-ho resumir aquí, que només puc dir que no tolero que es consideri l'alletament com el causant d'una diferència de sis punts.
És ben cert que no puc menys que estar d'acord en defendre la llet materna com el millor aliment per el correcte i saludable desenvolupament del bebé. Les seves propietats són innimitables i el vincle que s'estableix amb el nadó és massa especial. És necessari defensar-ho i promocionar-ho, facilitar que les dones que donen el pit ho puguin fer i naturalitzar aquest fet a la societat. Però, siusplau, no "castiguem" com ho fem a les mares que no han pogut ( i ja no dic que no han volgut, que també pot ser..) donar el pit. En el meu cas, el sentiment de culpa em va durar molt de temps, no era capaç de fer el que fan inclus els animals...I finalment, he trobat que no he estat ptijor per no haver-ho fet, és cert que no he sentit al meu fill contra el meu pit per succionar-hi la llet però mai he deixat de tenir-lo als meus braços ni he deixat de mirar-lo mentre ho feia. I ha crescut sà, al menys de moment. Altres han pogut també tenir el plaer de poder-li donar el biberó quan jo no ho feia, el seu pare, els seus avis i tot i que no diré que és millor el biberó que la llet materna ( estaria boja si ho fes!) prego siusplau deixem de criminalitzar les mares que no ho fan.
Ara ja no em sento culpable, i denuncio noticies com les que acabo de llegir. No són més que titulars que et mentalitzen sobre el que has de fer, i que en cap moment tenen en compte que són moltes les mares que no donen el pit tant de temps. Em canso de llegir tots els problemes que poden tenir els nens que no prenen el pit: no tenir vincle amb la mare, problemes denticionals, deficiències inmunitàries... en contraposició a totes les avantatges que té la llet materna. Insisteixo, no dic que això no sigui aixi, però arribar inclus a condicionar el desenvolupament del Coeficient Intelectual no siusplau. Jo ja no em sentiré més culpable i no vull que altres com jo, que no hem pogut, s'hi sentin més.

La foto es del meu fill quan encara no havia fet un mes.

3 comentarios:

Ferran Porta dijo...

Syl, actualment es publiquen estudis de tot tipus, sobre tots els temes i per tots els gustos. La conseqüència d'aquesta amalgama d'informes és que, al final, cadascú pot triar el que més li convingui. Un consell? Compra't una altra revista on un estudi digui que els nens que prenen biberó des del primer dia de vida creixen més sans i tenen menys possibilitats de contraure ves a saber quina malaltia.

El que vull dir és que aquests estudis, amiga meva, no serveixen pràcticament (els concedirem un petit benefici del dubte) per res. Molt millor que llegir-se'ls és fer allò que la intuició ens diu que podem fer.

Més cas a la veu interior, i menys als estúpids estudis!

PS: La foto és molt bonica.

Mikel dijo...

aixo vol dir que cap dels nostres politics va ser criat per llet materna??

Franklin Kareem Nyram dijo...

A favor de la leche materna: aporte de Inmunoglobulina A (calostro) y el vínculo íntimo entre la madre y el niño (apego materno). Tampoco tengo nada en contra de los biberones, cada familia es un mundo y cada uno tiene sus obligaciones y limitaciones.

un saludo.