Ir al contenido principal

Alletament

Llegeixo avui a la revista Ser Padres (nº404, juliol 08 pàg 23) que "amamantar potencia la inteligencia de los niños", cito textualment: " descubrieron que el cociente itelectual de los que fueron amamantados durante un tiempo prolongado es hasta seis puntos más alto que el de los bebés que recibieron leche materna poco tiempo o fueron alimentados a biberón". Per tant, haig de pensar que el meu fill té majors probabilitats de tenir un pitjor C.I que altres nens alletats amb pit?
No tinc les dades d'aquest estudi, però voldria comprovar fins a quin punt s'han controlat la resta de variables: en quin entorn ha estat alimentat, de quina manera l'han agafat, qui li ha donat el biberó per exemple entre les variables més lligades al fet d'alletar al nen, i moltes altres que incideixen en el desenvolupament de la inteligència del ésser humà.
Són tants els factors que condicionen el desenvolupament de la inteligència, és tan complicat de poder-ho resumir aquí, que només puc dir que no tolero que es consideri l'alletament com el causant d'una diferència de sis punts.
És ben cert que no puc menys que estar d'acord en defendre la llet materna com el millor aliment per el correcte i saludable desenvolupament del bebé. Les seves propietats són innimitables i el vincle que s'estableix amb el nadó és massa especial. És necessari defensar-ho i promocionar-ho, facilitar que les dones que donen el pit ho puguin fer i naturalitzar aquest fet a la societat. Però, siusplau, no "castiguem" com ho fem a les mares que no han pogut ( i ja no dic que no han volgut, que també pot ser..) donar el pit. En el meu cas, el sentiment de culpa em va durar molt de temps, no era capaç de fer el que fan inclus els animals...I finalment, he trobat que no he estat ptijor per no haver-ho fet, és cert que no he sentit al meu fill contra el meu pit per succionar-hi la llet però mai he deixat de tenir-lo als meus braços ni he deixat de mirar-lo mentre ho feia. I ha crescut sà, al menys de moment. Altres han pogut també tenir el plaer de poder-li donar el biberó quan jo no ho feia, el seu pare, els seus avis i tot i que no diré que és millor el biberó que la llet materna ( estaria boja si ho fes!) prego siusplau deixem de criminalitzar les mares que no ho fan.
Ara ja no em sento culpable, i denuncio noticies com les que acabo de llegir. No són més que titulars que et mentalitzen sobre el que has de fer, i que en cap moment tenen en compte que són moltes les mares que no donen el pit tant de temps. Em canso de llegir tots els problemes que poden tenir els nens que no prenen el pit: no tenir vincle amb la mare, problemes denticionals, deficiències inmunitàries... en contraposició a totes les avantatges que té la llet materna. Insisteixo, no dic que això no sigui aixi, però arribar inclus a condicionar el desenvolupament del Coeficient Intelectual no siusplau. Jo ja no em sentiré més culpable i no vull que altres com jo, que no hem pogut, s'hi sentin més.

La foto es del meu fill quan encara no havia fet un mes.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
Syl, actualment es publiquen estudis de tot tipus, sobre tots els temes i per tots els gustos. La conseqüència d'aquesta amalgama d'informes és que, al final, cadascú pot triar el que més li convingui. Un consell? Compra't una altra revista on un estudi digui que els nens que prenen biberó des del primer dia de vida creixen més sans i tenen menys possibilitats de contraure ves a saber quina malaltia.

El que vull dir és que aquests estudis, amiga meva, no serveixen pràcticament (els concedirem un petit benefici del dubte) per res. Molt millor que llegir-se'ls és fer allò que la intuició ens diu que podem fer.

Més cas a la veu interior, i menys als estúpids estudis!

PS: La foto és molt bonica.
Mikel ha dicho que…
aixo vol dir que cap dels nostres politics va ser criat per llet materna??
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
A favor de la leche materna: aporte de Inmunoglobulina A (calostro) y el vínculo íntimo entre la madre y el niño (apego materno). Tampoco tengo nada en contra de los biberones, cada familia es un mundo y cada uno tiene sus obligaciones y limitaciones.

un saludo.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...