Ir al contenido principal

Trisomia 21


Sense ser casualitat, avui és el dia internacional de les persones amb Síndrome de Down. Dic que no per casualitat per què es va triar el dia 21 per tal de remarcar la triplicitat del cromosoma 21, que defineix al síndrome.
Hi ha constància d'aquesta alteració genètica des del 1.500 A. C. però avui en dia encara no es coneix per què es produeix aquest increment cromosomic, passant a tenir 47 cromosomes en lloc de 46. Això es va descobrir força recentment, al 1957, però va ser al segle XIX que el metge angles John Langdon Down va descriure el conjunt de símptomes que formaven el síndrome.
Com s'arriben a tenir 47 cromosomes? en el moment de la fecundació, es reben 23 cromosomes de l'espermatozou i de l’òvul. Dels 46, 44 formen parelles i els altres dos corresponen als denominats cromosomes sexuals (els famosos XX o XY). La primera cèl·lula humana ja té els 46 cromosomes, i en cadascuna de les múltiples divisions cel·lulars es va dividint i tornant a tenir 46 cromosomes en els milions de cèl·lules que ens formen. En el cas del síndrome de Down, o bé el pare, o bé la mare, aporten 24 cromosomes en lloc de 23, sent específicament el cromosoma pertanyent a la parella numero 21 el que es dona per duplicat. Per tant, es tenen 3 cromosomes del parell 21. Per tant, l'anomalia té lloc abans de la concepció. És en el moment de la formació de l'òvul ( en un 90% dels casos) o de l’espermatozoide que es crea amb un cromosoma de més. Tot i així s'ha relacionat amb l'edat dels pares, sobretot de la mare, establint-se com a factor de risc.

Al haver-hi una trisomia, el que implica és que s'estan fent més copies de gens de les necessàries per mantenir l'equilibri, i això té conseqüències en el funcionament cel·lular i dels òrgans.
La anomalia, necessàriament implicarà unes limitacions. Però només això. Unes característiques físiques i morfològiques que tots coneixem i una lentitud i aturament en el desenvolupament psicològic. És important remarcar que no hi ha una correlació entre la intensitat dels trets físics i el desenvolupament cognitiu. I que, com en un nen sense aquesta anomalia, l'assoliment d'un correcte desenvolupament no depèn únicament dels gens. Com sempre una ràpida, constant i acurada intervenció psicopedagògica, social i mèdica condicionaran realment el desenvolupament del nen amb síndrome de Down i la qualitat de vida de l'adult amb síndrome de Down. Igual que no hi han dos persones iguals, val a dir que tampoc hi han dos persones amb síndrome de Down iguals. Tendim a mesurar pels síndromes i aquests no defineixen completament a les persones.
Per si hi esteu interessats, aquesta és l'adreça de la web de la Fundació Catalana Síndrome Down. Tot i que la Fundació s'adreça a persones amb aquest síndrome i/o altres discapacitats intel·lectuals us recomano que la visiteu per l'ampliació d'informació que hi podeu trobar fent que tots pugueu/puguem aportar el màxim per a que les limitacions no siguin impossibles.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
Interessantíssim el post, Syl. Sabia perquè el produïa la síndrome de Down, però no amb el detall que expliques en aquest article. Interessant de debò.

Tothom hauria de tenir la informació bàsica, com aquesta que dones tu, d'aquesta i d'altres situacions que afecten persones. El desconeixement és la primera causa de rebuig; allò que no coneixem ens fa por i no ho acceptem fàcilment. Per contra, si tothom entengués d'on venim cadascí, i les nostres circumstàncies, sense dubte les interrelacions serien molt més senzilles. Amb tothom!

Molt bon post, Syl.

PS: Se't troba a faltar a la catosfera, per si no n'ets conscient! :-)
Anónimo ha dicho que…
si noia! molt interessant el que expliques, realment, falta mola informació!!

enhorabona, avui m'has ensenyat alguna cosa!;D
Què t'anava a dir ha dicho que…
Sort que cada dia hi ha més saber i tenen millor qualitat de vida i millor prevenció.
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Aunque desgraciadamente la vida de los afectados del Sd. de Down es más corta; malformaciones cardiovasculares y otro tipo de patologías.

Existen también "mosaicos" genéticos en el sd. de Down (no verdaderas trisomías con Cr. 21 normal y rasgos del síndrome).

Excelente post

Au revoire!!!

F. Kareem Nyram.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...