Sylvie Pérez

* Actualització 2 d'abril del 2016 al final  Resumint-ho molt, per exercir de mestre ( exerceix la docència a primària) cal tenir magisteri. I tot i que han tingut diferents modificacions les titulacions en magisteri i es preveuen més canvis sobre com ha de ser la formació del docent , al final, per ser mestre cal tenir la titulació correponent en magisteri. Que es generi debat precisament sobre quina i com ha de ser la formació inicial i permanent del mestre és essencial. I més essencial encara que es prioritzi una formació pedagògica que sigui valorada i reconeguda. I que no acabi amb la titulació, si no que tingui continuitat al llarg de la professió docent. La formació és un dels aspectes que es recull en el Llibre Blanc de la professió docent no universitària , i Alberto del Pozo n'ha fet una primera lectura molt aclaridora al seu bloc, destacant aquest aspecte de la formació dels docents. En Francesc Imbernon ha dedicat també molt recentment un article al Diari de...

La LOMCE distribueix l'Educació Secundaria Obligatoria en dos cicles, el primer format pels tres primers cursos i un darrer curs que forma el segon cicle. Hi ha un grup de matèries considerades troncals, que es repeteixen als dos primers cursos i també al tercer (triant al tercer unes matemàtiques aplicades o bé acadèmiques) i un grup d'assignatures considerades específiques i que poden canviar a cada curs, i que depenen de l'administració autonòmica i els propis centres educatius: aquí entraria el català o la música, però també la nova assignatura d'iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial. Al segon cicle, que és només 4at d'ESO com deia al principi, els alumnes trien entre un curs més destinat al Batxillerat (ensenyaments acadèmics ) i un altre més destinat a la Formació Professional (ensenyaments aplicats). En ambdos casos tornen a haver-hi assignatures troncals i d'altres específiques. Si trien l'opció encaminada als ensenyaments acadèmi...

Com una tradició més, arriba l'esperat : "quants diners posem pel regal de la profe?" I arriba ara, en acabar el primer trimestre escolar i torna a arribar al juny, el darrer o un dels darrers dies del curs. Com que dos cops a l'any haig d'estar agument el per què no comparteixo ni estic d'acord amb aquest fet, potser el millor és que ho deixi per escrit aqui. Fins quina edat les mares i pares seguiran fent aquest doble regal anual als mestres o professors/es dels seus fills? Imagino que quan facin el canvi de primària a l'eso els pares deixaran de fer aquesta pregunta tradicional, tot i que potser algú que em llegeixi m'ho desmenteix. Per què, per quin motiu si fan regals als mestres a primària no ho haurien de fer amb els docents de secundària? No entenc aquesta necessitat, ni aquesta sensació implícita de participar-hi obligatòriament de fer un regal a la mestra que ha estat la tutora del teu fill, i per no extendre'm en excès... ho posaré...

Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada , on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedag ògica, en les int ervencions psicopedagògiques des de la Inclusió. Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen  la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis ( ja en vaig parlar anteriorment en aquest post ).  Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al  grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària,  cald ria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats.  La Llei d...

Mamá Hoy, 20 de Septiembre de 2014 cumples 70 años. 70 años ya mamá. Ahora casi podemos decir que eres mayor, no? hace 5 que tienes un carnet que dice que pertences a la "Gent Gran" del Vendrell, ese carnet que no sirve para nada. Y hace muchos más años que la salud no te acompaña y eso te hace sentir mayor. Que como tu dices, hay demasiados frentes abiertos. Pero solo casi. Sigues siendo una mujer estupenda que lo primero que hace al levantarse por la mañana es cepillarse el cabello, para seguir siendo la mujer guapa, guapísima que has sido siempre. Sigues siendo la mujer que día tras día sigue enseñándome tantas cosas, como cuando era pequeña. Podría hacer una lista immensa de cosas pequeñas y grandes que he aprendido contigo y sigo aprendiendo a tu lado, pero hay una, la más importante: el amor. Tu amor a los demás, tu amor hacia papá. Hacia mi y mi hermano. Con Alejandro, mi hijo, tu nieto. Tu amor hacia cualquiera que se haya cruzado en tu camino, los vecin...