Sylvie Pérez

Un dels protagonistes de les noticies d'avui ha estat Javier Bardem . Ha estat mereixedor de potser el premi més cotitzat pels actors després d'haver guanyat uns 16 premis més d'altres festivals cinematogràfics. L'Oscar que li han donat en reconeixement al seu paper com a psicopata en No es Pais para Viejos li obre les portes de Hollywood, i crec haver llegit que ja té tres projectes nous signats. Me n'alegro per ell com per qualsevol altre actor que s'ho mereixi, tot i que hi han haguts molts detalls que no m'han agradat, en resum els seus aires de grandesa, no assistint als Goya i no doblant al castellà el seu propi paper ara oscaritzat. No parlaria avui d'això si ahir no m'hagues sobtat una noticia que vaig sentir a TV5 a la nit. En ella se'ns recorda com de malament viuen els actors que ara ja són grans, com de míseres son les seves pensions. M'altera la noticia i no és que no comparteixi la pena que em pot donar el veure una persona...

Ya sabeis que me apasionan las casualidades... creo firmemente que pocas son realmente eso, casualidades, y pienso, como mucho, que todo ocurre por algun motivo. Ya escuche hace tiempo una teoría que hablaba al respecto de las casualidades, lo lei en una contraportada de La Vanguardia de hace años pero no he logrado localizarla. Explicaban como sí era posible que hubiera muchas más relación entre las cosas que las que podemos acertar a ver o comprender. Seguramente algún día comprenderan muchas conexiones que hoy simplemente decimos, qué casualidad que pensaba en ti y has llamado, que casualidad que cerré la ventana y cambió de repente el tiempo, en fin... Pues bien, casualmente ha sido hoy un día anunciado hace ya unos cuantos más, el 20 de Febrero de este año claro, en el que el AVE ha llegado por fin a Barcelona. Es curioso como según los medios el AVE es Madrid-Barcelona o Barcelona-Madrid, y como los usuarios de Cercanias siguen sufriendo retrasos que han dejado de ser noticia. ...

Hi han dies que són especials, dies bonics, tristos.. hi han dies amb llum i dies sense lluna. Hi han dies que disenyes el futur i dibuixes fantasies de projectes que confies en complir i dies en que sense saber per què recordes olors, recordes una imatge, un sabor... una música. Adoro sentir musica que m'envolta i estic segura que l'estat d'ànim condiciona allò que se sent o el fet de trobar-hi plaer, però també passa a l'inversa. I llavors potser escoltes precisament aquella cançó que et porta a un racó espès de la memòria i casualment la teva ment i els records saben com enllaçar moments i un somriure et transporta de nou a un cumul d'emocions que no encertes a ordenar. És agradable veure com en mitg dels problemes, certes cançons et fan sentir millor i les noticies es van arreglant. Suposo que coneixeu a Francis Cabrel , trobo que el millor interpret francès viu. Adoro moltes de les seves cançons i em meravella veure com aquelless que va composar quan jo ne...

Voldria compartir avui amb tots els que em llegiu simplement l'alegria que em produeix el saber que aviat farà un any que vai encetar aquest blog. Potser seria més adient fer aquest post quan realment fos el seu primer aniversari (tot i que només falten uns dies) però la foto que us adjunto hi té l'explicació. Fa un any vaig escriure un post , realment el primer post. N'hi han dos o tres més antics, però eren adaptacions d'escrits que jo ja tenia fets. En fi, la flor de les dues fotografies correspon a la mateixa planta que tinc devant les finestres del balcó de casa. Era molt petiteta quan la vai comprar i feia just 15 dies qua acabavem de traslladar-nos on vivim ara, al Nostre (tot i que hipotecat pis), i no ho sabia però estava ja embarassada. Aquesta planta només floreix un cop l'any i em consta que no ho fa sempre. La tinc sempre mitg oblidada pero cada finals de Gener sense voler veig que, com ara, comença a neixer i em fa recordar molt i em fa pensar ...

Desde luego, las comparaciones siempre son odiosas. Por ello mejor no comparemos en esta ocasión, las ayudas que se brindan en otros países europeos a jóvenes, estudiantes, abuelos, etc con las que aquí se dan ( aquí es aquí , Catalunya , España... en este caso, qué más da). Sencillamente quisiera compartir lo mal repartidas y politizadas que me parecen los beneficios sociales a los que podemos optar... Siempre he pensado que la misma ayuda para todos, solo por compartir una misma condición me parece del todo absurda: ¿Es lógico que un abuelo solo por el hecho de tener x años tenga el transporte público gratuito en Barcelona o tengan las mismas reducciones en el coste de los medicamentos que puedan necesitar? A mi me parece que no lo es . ¿Cómo va a percibir lo mismo el que tiene una renta para vivir mayor que mi sueldo que el que viene a cobrar en cuanto la tiene sus 392 euros de pensión? ¿Es normal que por tener 3 hijos o más automáticamente se apliquen descuentos y reducciones...

Tot i que amb alts i baixos i força canvis l'any que ha acabat ha estat un bon any, sense malalties importants i sempre amb la gent que estimo. Espero que l'any que avui encetem es compleixin molts dels nostres grans i petits desitjos, i sapiguem viure'l amb sentit de l'humor i il.lusió. Us deixo la meva millor postal de Nadal. Als que em llegiu i no em coneixeu, als que em coneixeu i fa tant que no ens veiem, i als que ens veiem sovint Feliç Any.

Com ja vaig compartir en algun comentari fa dies, he tingut el nen malalt, l'habitual en aquestes, dates però en tenir nomes 14 mesets fa patir molt. Un dels pitjors dies va ser en diumenge i el fet d'haver de necessitar un pediatra d'urgències m'ha fet recordar com n'estic d'enfadada amb el sistema sanitari. Personalment, mai em queixaré de que una part del meu sou es destini a la Seguretat Social, i que serveixi per a pagar pensions, aturs i una medecina pública. Però jo trio pagar també una mutua privada, per què l'experiència m'ha demostrat que la necessito. Per tant, pago dos cops per a tenir una assitència en el que a salut es refereix com a mínim correcte. Així doncs, sent en diumenge que el bebé necessitava ser atés per un especialista, a casa pensem, coi, portem-lo a l'Hospital Comarcal que tenim a prop de casa que tenim dret a anar-hi i així segur que el visita un pediatra (es veu que ara no n'hi han prous..) i si necessita medicaci...

Turrons, Pares Nöels i Reis, llums de colors als carrers i a casa, loteries, magret de canard, rap i cabrito, raïm, cotillon, familia, regals, amic invisible, sopar d'empresa, pesebre i abre de nadal, cava o xampagne i bones intencions. Sembla que amb l'arribada de les festes nadalenques, ja tothom es bó i ple de bones intencions, i fa allò que no ha fet en tot l'any, i sobretot és proposa de continuar fent-ho la resta de l'any que en breu s'enceta. És ja impossible d'imaginar un Nadal sense la Marató de TV3 que enguany si no m'equivoco fa la seva 15a edició centrada en les malalties cardiovasculars, un Nadal sense que Antena3 faci una gala per incrementar l'apadrinament a nens de l'anomenat Tercer Món, un Nadal sense la cibermarató de la Fundació Vincenç Ferrer, i sense un munt més d'accions que "aprofiten" el ja tradicional espíritu navideño que ens conviden a ser més ¿bondadosos? amb els altres. Potser en aquestes alçades del pos...

Ja sé que per l'immensa majoria pensar en avui és recordar la mort d'en Franco. Inevitable pensar-hi quan no fan més que repetir-ho en diaris, tvs... és igual, hi ha molt per parlar com sempre, però avui no ho faré. Per mi, 20 de novembre em fa sempre pensar en el meu pare. Avui és el seu aniversari, i avui fa 70 anys. És tota una vida, i de fet, n'hi han moltes petites vides dintre i al voltant. No sé el que deu pensar, ni el que es deu sentir havent passant tant de temps des que es va neixer, però em faig una idea. M'agrada veure'l feliç, haver pogut gaudir amb ell aquest dia i continuar cumplint molts més. La imatge, un clàssic del 1937, l'adeça el blog del meu pare: http:\\perezcasabayo.blogspot.com