Sylvie Pérez

Que es mi barco, mi tesoro, que es mi dios, la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi unica patria el mar Todos de pequeños hemos aprendido estos 4 versos junto con el inicio de La Canción del Pirata , de Espronceda, sus famosos " Con diez cañones por banda, viento en popa, a toda vela... ". Espronceda escribió en el momento más esplendoroso del Romanticismo: rechazo a la razón y las reglas del Neoclasicismo, valorar los sentimientos, las pasiones, la intimidad.. una época de exaltación del amor y un huir de la realidad imaginando mundos fántasiticos y creando héroes de seres marginales. Héroes que rechazan las normas socialmente impuestas, rebeldes y aspirando a la máxima libertad. La elección del pirata pues no es casual, y en toda la Canción se denota la admiración del poeta por él. Tal vez por que las épocas literarias dejan su herencia y condicionan en cierta medida la percepción que posteriormente se tienen de algunos personajes y lugares, la piratería vist...

Sí, m'agrada Sant Jordi, m'agrada que arribi el 23 d'Abril. M'agrada saber que tindré com a mínim una rosa a casa ( sí, sempre pot haver la d'un pare, algun amic, un fill...), m'agrada pensar que és un dia on els enamorats són protagonistes, m'agrada saber que això es porta mes de 5 segles fent-se, m'agrada pensar que farà bon temps, que les parades als carrer fan goig: les roses que es venen de tots colors, els nois que volen treure diners per un viatge de fi de curs, les floristeries de tota la vida i les que ho son només per l'ocasió, el munt de llibres de totes classes que pots comprar, la sort de poder comptar amb la signatura d'algun escriptor del moment, les senyeres als balcons... m'agrada saber que és una festa on s'estimula la lectura ( i escrptura amb concursos literaris), on ser malgrat tot Sant Jordi tant català el compartim amb altres cultures com la de Suècia o Bulgària. M'agrada saber que per a celebrar-ho es poden vis...

La veritat és que anava a escriure sobre una altre noticia que he llegit avui, i tot que és força més important en termes absoluts que la que us comentarè ara, quant l'he llegida m'han vingut un munt de flashos al cap. Ha mort l'actor que feia de Chema a Barrio Sésamo , el que venia el pà. Crec que tots sabem de qui parlo no? descobreixo avui que ha mort de càncer de pulmó amb només 51 anys. I em sorpren aprendre avui que finalment es va casar amb l'actriu que estava ficada al personatge d'Espinete. I he recordat de petita, haver vist de molt petita La Cometa Blanca i un dia començar Barrio Sésamo, i que tot i que al principi va haver-hi la Gallina Caponeta, els meus personatges de la infància eren Espinete, Don Pimpón, la rana Gustavo, El monstruo de las Galletas.... mare meva, quantes tardes els meus pares em deixaven veure el cerca y lejos, adelante y atrás.. recordo les converses entre Epi i Blas i em venen al cap un munt de petits records d'infància. D...

M'afalaga haver de dir que han tornat a triar el meu blog per tal d'atorgar un altre premi. Aquest cop ha estat l' Stripper , i el premi es Dardo 2008. El lema del mateix és : “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Els blogs que sel.lecciono aquest cop són els següents: 1. Les Croniques de Berlin del Ferran 2. La Nau Argos del Jaume Puig 3. El Blog del Mikel 4. El Blog del Ramon Font 5. El racó de la Sara Maria Sé que alguns ja l'han rebut, però aixi com també li tornaria a donar a l'Stripper, aquests considero que se'l mereixen... ( i els altres que no he posat també!!... però he d...

Avui havia pensat escriure algo que m'ha meravellat. He sentit al meu fill dir mama... és indescriptible tot plegat! (sobretot quan ja l'has sentit dir avvviiii, iaiaiaia, papa....) i quan anava a dir que són aquests moments els que t'omplen de vida he trobat un petit regal que m'ha fet moltissima il·lusió. En el tranquil racó de la Sara Maria hi havia un premi per mi. Un premi per la calidesa i la simpatia del meu blog. És el primer cop que em concedeixen un! I ara em toca a mi asignar-lo així i tot i que em costa de triar entre tots aquell que sabeu que llegeixo allà va: 1. El blog del Jordi Roca , un mestre i sobretot pare. 2. El blog del Xavi Duran , que ha tornat a arrencar fa poc. 3. El blog del Sergi , per què sap queixar-se amb simpatia. 4. El blog del Ferran per la calidesa que crea al seu voltant. 5. El blog del meu pare , per què sí!! Moltes gràcies de debó...

Fa temps que vai escriure un post respecte la desaparició de la petita Madeleine. I precisament per això no he volgut escriure quan també va desapareixer la nena d'Huelva, Mari Luz. Haig de reconeixer, amb sinceritat, que vaig pensar que la nena simplement va caure, que va ser un accident. Sempre sentia comentar als pares que la nena "mai creuava la vorera" i que havia baixat sola (amb nomes 5 anys) a comprar abaix de casa. Em semblava ( de fet , encara m'ho sembla) una mica d'irresponsabilitat deixar nens tan petits sols al carrer i per això mateix vaig considerar que els mitjans de comunicació en feien un gra massa de tot plegat. Ves per on, sort que aquest cop no m'he precipitat ( no ho dic pel post sobre Madeleine, segurament m'equivoqui però la meva opinió al respecte no ha variat) per que la opció més desagradable és la que sembla més certa. M'indigna el fet de pensar en la frase " cadena d'errors" : una cadena d'errors ja v...

Com foc, Volcanet en continua erupció Delicada espurna Fum que aspiro, inspiro i respiro De aigua, Gotes d’un mar de somriures Llàgrimes seves , meves Riu de pluja, depresa... depresa... De terra Humus negre, aliment de vida Moldejable fang Sorra entre els dits, petits, Com aire Brisa suau, galtes vermelles Bufar una espelma Vent que empeny, que aixeca És amor de foc apassionat, d'aire etern, d'aigua corrents i terra fèrtil!

Supongo que es imposible que alguien no recuerde al asesino del rol, Javier Rosado. Hace pocos días ha vuelto otra vez a saberse de él, pues está a punto de concedérsele la libertad condicional. La Sección Quinta de la Audiencia de Madrid le acaba de conceder el tercer grado penitenciario en régimen abierto restringido, una resolución judicial que se produce en contra del criterio de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias, que el pasado mes de abril se opuso de nuevo a que Rosado pudiera progresar de grado, una decisión además que compartió el juez de Vigilancia de Penitenciaria. Cuando y o estudiaba en la Universidad de Barcelona, en la asignatura de Psicopatología nos hablaron de él y recuerdo como pocas clases aquella en la que leí parte del diario escrito por él, donde con todo lujo de detalles explicaba como había cometido el asesinato de un empleado de limpieza como parte de un juego de rol creado por el mismo. El vivo ejemplo de libro de psicópata de imposi...

Un dels protagonistes de les noticies d'avui ha estat Javier Bardem . Ha estat mereixedor de potser el premi més cotitzat pels actors després d'haver guanyat uns 16 premis més d'altres festivals cinematogràfics. L'Oscar que li han donat en reconeixement al seu paper com a psicopata en No es Pais para Viejos li obre les portes de Hollywood, i crec haver llegit que ja té tres projectes nous signats. Me n'alegro per ell com per qualsevol altre actor que s'ho mereixi, tot i que hi han haguts molts detalls que no m'han agradat, en resum els seus aires de grandesa, no assistint als Goya i no doblant al castellà el seu propi paper ara oscaritzat. No parlaria avui d'això si ahir no m'hagues sobtat una noticia que vaig sentir a TV5 a la nit. En ella se'ns recorda com de malament viuen els actors que ara ja són grans, com de míseres son les seves pensions. M'altera la noticia i no és que no comparteixi la pena que em pot donar el veure una persona...