Ir al contenido principal

Postvacaciones

El síndrome postvacacional corresponde a una incapacidad para trabajar después de las vacaciones, y parece estar muy de moda últimamente. Tras las retenciones en las autopistas, huelgas y/o retrasos de aviones y trenes, pérdidas de equipaje y alguna que otra desgracia vacacional más no hay parte de noticias que no incluya el síndrome postvacacional entre los últimos días de agosto y los primeros de septiembre. No voy a entrar en si resulta qué sólo se hace vacaciones la última quincena de agosto para tratar estos temas sólo estos días, pero sí en el síndrome como tal: son un conjunto de síntomas como insomnio, ansiedad, tristeza, nauseas, etc. Dicen que le ocurre a un 35% de la población española y que la principal causa es el desajuste de horarios (otro día hablaremos de los horarios....), el cambio de ritmos y también de actividad social, unido a la vuelta a un entorno de demandas pero que no afecta igual a todo el mundo.

Eso es evidente, y como siempre, la percepción subjetiva personal de la vivencia de la vuelta al trabajo es el factor más importante. Y mientras los síntomas orgánicos y/o emocionales no afecten al correcto desarrollo de nuestras actividades tampoco hay que preocuparse.

Hay que tener en cuenta que existen muchas maneras de evitarlo, sobretodo entender que "el trabajo es salud", intentar vivirlo positivamente, no realizar periodos vacacionales demasiado largos, regresar unos pocos días antes de la vuelta al trabajo, intentar no empezar un lunes ( si el trabajo lo permite claro) y comunicarnos activamente con el resto de compañeros.

En cualquier caso, es un conjunto de síntomas que afectan más a aquellos insatisfechos o descontentos con su trabajo... como siempre estas cosas siempre parecen que pueden ser un poco "cuento", sólo uno mismo sabe lo que siente. Pero está claro que afrontar con optimismo y actitud positiva facilita las cosas.

Yo he afrontado mi primer día con actitud positiva, pero he tenido caravana donde nunca la hay, no he encontrado sitio para aparcar donde siempre lo hay, he querido pagar un parking con una tarjeta que ha sido absorbida por el cajero, en fin, los nervios del primer día han debido acompañarme!!


Comentarios

Mikel ha dicho que…
Collons , doncs no has començat gairebe el primer dia jejejeje
Sergi ha dicho que…
Tu tens el síndrome "Infrastructural" jajajaja, perque tot el què falla són les famoses infrastructures jajaja... Mira, ara m'ha sortit un comentari graciós, jejejeje

Salut i ànim!
Sylvie ha dicho que…
Sembla que avui ja ha anat millor!un dia d'experiencia... ja se sap!
i ja tens raó ja Sergi que fallen les infraestructures!
Ferran Porta ha dicho que…
Deu n'hi do, començar així!!
Certament, que la teva feina t'agradi, que amb els companys hi tinguis bon rollo... tot això ajuda a portar la tornada amb dignitat. Però em sembla que amb l'edat cada cop valores més el temps per tu i els teus, més te n'adones que la feina, encara que t'agradi, és una obligació. I això no mola gens :(
Sylvie ha dicho que…
I tant Ferran!La veritat és que la feina d'abans m'agradava, els companys.. tot! però com ben dius valoro mes el temps per mi, pel nen q acabo de tenir, i la feina és una obligació i espero que amb el temps, em senti més segura i més tranquila!
Ferran Porta ha dicho que…
Ei, hola! Malgrat l'últim post al Quina mandra... he obert un nou bloc: http://theberlinchronicles.blogspot.com
És que hi ha gent de la feina (la que acabo de deixar per un any) que llegeix el QM i no vull que em "segueixin" a Berlín. Per això he fet aquesta mena de "escapada" per la porta del darrera :-)
Ens continuem llegint!

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

¿Es Joe Goldberg un malvado ‘neutral’ o un ‘héroe sombra’? ‘You’ y los tipos de personalidad

Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya Este 2025 se emite la quinta y última temporada de la serie You . Se trata de un thriller psicológico, estrenado en 2018, que ha atraído a miles de espectadores en todo el mundo. Sólo en España acumulaba más de 40 millones poco después de estrenarse . Su protagonista, Joe Goldberg, un neoyorquino intelectualmente brillante, atormentado por su infancia, nos permite adentrarnos en sus pensamientos mientras consigue acercarse y tener una relación con la mujer de sus sueños. Un flechazo que se convierte en obsesión donde el fin justificará todos los medios. En el cuarto episodio de esta última temporada se hace una mención directa al sistema de alineamientos del famoso juego de rol Dungeons & Dragons ( Dragones y Mazmorras en español). Usando la segunda edición del manual de 1985, se describe cómo este sistema define la personalidad y comportamiento de los personajes. Estos dos ejes ayudan a definir la ética y ...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...