Ir al contenido principal

1 any!

Voldria compartir avui amb tots els que em llegiu simplement l'alegria que em produeix el saber que aviat farà un any que vai encetar aquest blog.
Potser seria més adient fer aquest post quan realment fos el seu primer aniversari (tot i que només falten uns dies) però la foto que us adjunto hi té l'explicació.

Fa un any vaig escriure un post , realment el primer post. N'hi han dos o tres més antics, però eren adaptacions d'escrits que jo ja tenia fets.

En fi, la flor de les dues fotografies correspon a la mateixa planta que tinc devant les finestres del balcó de casa.
Era molt petiteta quan la vai comprar i feia just 15 dies qua acabavem de traslladar-nos on vivim ara, al Nostre (tot i que hipotecat pis), i no ho sabia però estava ja embarassada.
Aquesta planta només floreix un cop l'any i em consta que no ho fa sempre. La tinc sempre mitg oblidada pero cada finals de Gener sense voler veig que, com ara, comença a neixer i em fa recordar molt i em fa pensar en per què estic aqui ara.
Continuo meravellantme com ho feia en aquell post de moltes petites coses (per cert, heu vist quina lluna més bonica tenim aquests dies!?), i m'alegro d'haver aconseguit complir un any escrivint aqui.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
I jo me n'alegro d'haver-te conegut (cibernèticament parlant), i que mútuament seguim les històries que expliquem. Enhorabona i a pel segon, Syl!! :)
Ferran Porta ha dicho que…
PS: "A pel segon"... em referia al segon any del blog, és clar, haha...
Xavi ha dicho que…
Per molts anys.
Aquest post que esmentes, el del 9 de febrer de 2.007, m'ha emocionat. Gràcies.
Sergi ha dicho que…
Moltes felicitaaaats, moltes felicitaaaaats, et desitgem tots Sylvie, moltes felicitaaaaaaaats.
I ara, a continuar il·luminant-nos amb els teus escrits i les teves opinions que ens agrada molt com ho fas.
Jo també estic encantat d'haver-te "ciberconegut". Petons
I un aplaudiment pel blog:
PLAS PLAS PLAS
PLAS PLAS PLAS
fiu fiu fiuuuuuuu (aìxò són una mena de xiulets...)
Salut
Sylvie ha dicho que…
Ferran, jo també me n'alegro d'haverte conegut i que ens continuem llegint... Ah, ja ho havia entes aixo de a pel segon... jejeje
Xavi, gràcies a tu, se sent algo especial quan algu et dona les gràcies per llegir algo que has escrit, es una satisfacció molt bonica.
Sergi, m'agrada tant quan me fas riure aixi!! igualment encantada d'haver-te conegut i et dic com al Xavi, gràcies a tu.

Petonetss
Sara Maria ha dicho que…
Felicitats Sylvie, me'n alegro, això m'ha permés conèixer-te... I tot gràcies a en Ferran!
Ferran Porta ha dicho que…
Quita, quita, Sara Maria, que el networking el fem entre tots! :-)
Mr X ha dicho que…
feliç aniversari.
i que siguin molts mes.
Sylvie ha dicho que…
Gràcies Sara Maria.. aps! i estic d'acord amb tu! jejeje

Aixo espero, una verdad.. que siguin molts mes... espero actualitzar ja!!
Mikel ha dicho que…
els temps aqui el mon blogaire passa moooolt rapid felicitats i endavant!!
Sylvie ha dicho que…
Merci Mikel !;-)

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...