He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...
Comentarios
Petonets
Gràcies
Xavi
DIEGO
Un any ple d'alegria i felicitat per tu i la teva família, Syl!
Sergi, ups, me faràs posar vermella noi!! merci..
Xavi, gràcies igualment, espero poder seguir gaudint de les teves aportacions. ;-)
Anonimo, guapo, eh que sí que es preciosisimo?? jeje
Eps Ferran, merci.. jo tb el trobo monissim! :P. Gràcies
feliç any i moltes gracies per visitar el meu blog.
segur q aviat escric de coses positives...jiji